IPC octubre: Els preus tornen a descontrolar-se i augmenten un 3,8% en l’últim any

impuesto.jpgLa UGT de Catalunya denuncia que l’increment dels preus per a les famílies mileuristes és del 4%, ja que alimentació, habitatge, transport i ensenyament suposen el 70% de la seva economia

Aquest mes d’octubre la inflació s’ha tornat a desbordar, després d’un any de contenció en el creixement.

 

El mes d’octubre, els preus s’han incrementat un 1,2% a Catalunya i un 1,3% a l’Estat espanyol. Alimentació (1,7%), habitatge (0,6%), vestit i calçat (9,9%) i ensenyament (3,1%) presenten les taxes de variació mensual més elevades a casa nostre. Destaquem el diferencial de vestit i calçat respecte a Espanya, que és de 9 dècimes i puja fina gairebé 10 punts, fet que evidencia que la competència tèxtil internacional no ha tingut efectes sobre l’evolució del preus d’aquests productes.

 

 

Pel que fa a les taxes de variació interanual del mes d’octubre, a Catalunya s’enlairen fins arribar al 3,8%, 9 dècimes més que la taxa interanual del mes de setembre i dues dècimes per sobre de l’Estat espanyol. Per províncies, Girona presenta la taxa interanual més alta, un 3,9%. Els grups responsables d’aquest augment han estat els següents:

 

§         L’alimentació, com a conseqüència dels forts augments dels preus d’alguns aliments, com la llet i cereals.

 

§         L’habitatge, que augmenta un 4,2% respecte a l’octubre de l’any passat i evidencia l’alt i continu ritme de creixement de les despeses de la llar. La UGT de Catalunya recorda i denuncia que el percentatge de renda familiar que es dedica a l’habitatge arriba ja al 45%, segons darreres dades del Banc d’Espanya.

 

§         El transport, com a conseqüència directa del fort augment del preu del cru, presenta una taxa de variació interanual del 5%. Recordem que el preu del barril de Brent ha augmentat en tan sols un mes un 14,5%.

 

§         La taxa de variació interanual del grup de productes relacionats amb l’ensenyament és del 7,2%, davant del 4,5% estatal. Aquest diferencial evidencia l’estructura del nostre sistema educatiu, on té un gran pes l’ensenyament privat i concertat, que suposa majors esforços de pagament per a les famílies catalanes.

 

 

L’IPC del mileurista

 

Les despeses en alimentació, habitatge, transport i ensenyament suposen el 70% en el cistell de la compra de les famílies mileuristes o de rendes baixes, segons la Encuesta Contínua de Presupuestos Familiares del Instituto Nacional de Estadística. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques.

 

Així ho demostra el càlcul de la UGT de Catalunya sobre l’IPC per als treballadors i les treballadores amb sous mileuristes, que el mes d’octubre arriba a una taxa de variació interanual del 4%, el doble dels objectius de l’autoritat econòmica europea d’assolir el 2%.

 

La UGT de Catalunya alerta sobre la pujada dels preus d’alguns aliments com la llet o els cereals i el continu augment del preu del cru. Aquests augments dificulten encara més la minsa capacitat d’estalvi de les famílies mileuristes. El 45,4% de les famílies es declara amb dificultats per arribar a final de mes i les fallides econòmiques familiars s’han triplicat en una any.

 

El nostre sindicat demana que l’Administració controli els marges sobre els preus en la cadena de distribució dels productes, per evitar aprofitaments per part dels intermediaris en el procés de distribució.

 

D’altra banda, la UGT de Catalunya alerta de les conseqüències que un descens en la demanda, derivat dels preus creixents i baixos salaris, pot tenir sobre l’economia catalana, que ja mostra evidències d’afebliment. Catalunya no es pot permetre un afebliment de la capacitat de compra de la seva població si vol mantenir el ritme de creixement econòmic i ocupació.

 

Per tant, la UGT de Catalunya denuncia un cop més la pèrdua de capacitat adquisitiva dels treballadors i treballadores del nostre país, especialment d’aquell conjunt de població que, amb rendes baixes, ha de suportar uns augments relatius en el cost de la vida molt superiors als de les rendes més altes. I recordem que a Catalunya són més de 1.200.000 els treballadors i les treballadores que cobren sous per sota dels 1.000 euros. Per això, el nostre sindicat s’ha compromès a no acceptar salaris submileuristes en els convenis col·lectius que negociï.

D’altra banda continuem defensant les clàusules de revisió salarial i l’IPC català a tots els convenis com un instrument efectiu per corregir la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadores i les treballadores amb la pujada constant dels preus.

{mxc} 

Comments are closed.