IPC setembre: La pèrdida de salaris i prestacions tenalla qualsevol reactivació econòmica

Les dades de l’IPC corresponents al mes de setembre mostren una pujada de la taxa interanual en una dècima a Espanya i dues dècimes a Catalunya, cosa que situa la taxa interanual en el 3,1% i el 3,2% respectivament.

D’altra banda, la variació mensual del mes de setembre ha registrat tant a Catalunya com a Espanya un augment del 0,2%, a conseqüència principalment de l’inici de curs i del fi de la campanya de rebaixes d’estiu.

 

tabla-ipc-09
Per províncies, Lleida és la que registra una variació interanual més gran, amb un 3,4%, alhora que presenta una variació mensual de quatre dècimes.

Conseqüències: L’IPC del mileurista va en augment: 4,3%

Pel que fa a la variació interanual de l’IPC del mileurista o de rendes baixes, aquest mes se situa en un 4,1% a Catalunya i un 4,3% a Espanya.

Aquest major augment en el nivell de preus que pateixen les persones de rendes baixes és degut a què les despeses en béns de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge i parament de la llar) suposen el 70% del cistell de la compra de les famílies mileuristes o de rendes baixes. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors, hi dediquen un percentatge molt inferior (que arriba al 56% en el cas de les rendes familiars que estan en la franja dels 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).

Així, el grup de despesa “habitatge” a Catalunya torna a presentar aquest setembre unes taxes de variació interanual molt elevades -6,4%-, i el grup de l’alimentació presenta una variació del 2,3%. El càlcul de la UGT de Catalunya sobre l’IPC per als treballadors i les treballadores amb sous mileuristes posa de relleu aquest esforç que han de suportar.

Per tant, salaris i prestacions continuen perdent capacitat adquisitiva

Els salaris i les prestacions, que són la base del consum i demanda interna de les economies espanyoles i catalanes, continuen perdent capacitat de compra. Si a aquest fet li sumem el descens de la capacitat de compra pel nivell de desocupació, la congelació de la inversió pública i les retallades en despesa pública general, ens trobem davant un escenari poc alentador de cara a la recuperació de les nostres economies i generació de llocs de treball.

És imprescindible donar aire a la demanda interna: salaris i reactivació econòmica

Davant d’aquest escenari queda palesa la necessitat urgent de garantir la millora de la capacitat adquisitiva dels treballadors i les treballadores, ja que les altes taxes d’atur, l’elevat endeutament i l’empobriment general i el descens de la capacitat adquisitiva de la ciutadania posa en perill l’estabilitat econòmica i social del país.

Per això, des de la UGT de Catalunya continuem reclamant garantia de capacitat adquisitiva i estabilitat de preus. Exigim mesures de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través de la millora de la capacitat de compra. En aquest sentit proposem:

• Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, respectant les clàusules de revisió salarial dels convenis que ja la contemplen i introduint-la a la resta de convenis per, com a mínim, garantir la capacitat de compra dels salaris.

• Polítiques per reduir la dependència energètica d’Espanya i Catalunya, que actualment és de les més altes de tot Europa. Espanya ocupa el setè lloc en dependència energètica de la UE-27, amb una taxa de dependència del 81,4%, molt per sobre de la mitjana (53,8%).

Comments are closed.