IPC setembre: UGT alerta del preu de l’alimentació i l’habitatge

supermercadoL'increment dels preus per als 'mileuristes' del nostre país ha estat del 0,3%, una dècima per sobre de l'IPC 'oficial'

El passat mes de setembre, els preus van augmentar un 0,2% a Catalunya i un 0,3% a l'Estat espanyol, el que situa la taxa interanual de l'IPC català en el 2,9%, dues dècimes per sobre de la variació interanual estatal. Catalunya presenta la taxa de variació anual més alta del conjunt de Comunitats Autònomes.

 

Dels grups que més han augmentat el setembre, cal destacar l'alimentació, que ha pujat un 0,8%, el que suposa l'augment mensual més alt dels darrers anys. S'han confirmat les previsions d'increment del preu de la llet (un 6,3% en només un mes) i del pa (2,2%). També s'ha incrementat el preu del vestit i calçat, amb un augment del 2,9% respecte al mes anterior degut al canvi de temporada i la fi de rebaixes.

 

Pel que fa a les variacions interanuals, també hem de parlar de l'alimentació, que s'ha incrementat un 3% respecte al setembre de l'any anterior. Un dels comportaments més preocupants ha estat el de la llet, que ha augmentat un 11% en només un any. També l'habitatge presenta una variació interanual del 3,7%, 7 dècimes per sobre de la variació estatal. Per últim, la variació interanual dels preus dels béns relacionats amb l'ensenyament també ha augmentat un 6,8% respecte a l'any anterior, molt per sobre de la variació a Espanya (4,5%).

 

Com es pot comprovar, són els productes de primera necessitat (alimentació, habitatge, vestit, ensenyament) els que pitjor comportament estan tenint i més estan pujant de preu. Pel que respecte a l'alimentació bàsica, cal alertar de les possibles pràctiques abusives en la determinació dels preus per part dels intermediaris, que podrien aprofitar-se de la situació d'augment de preus de la farina i la llet per augmentar preus de productes finals.

 

Evidentment, l'increment de preus en aquests productes de primera necessitat té conseqüències greus per a les famílies i les economies domèstiques, principalment pel que fa a la pèrdua de capacitat d'estalvi. Hem de recordar que la taxa d'estalvi de les llars se situa ja en un 10% de la seva renda disponible en el darrer any, segons dades de l'INE, el que suposa una caiguda d'1,3 punts respecte a l'any anterior. A més, el deute familiar ha passat del 70% al 115% de la renda familiar disponible entre els anys 2000 i 2006.

 

  

 

 

L'IPC dels 'mileuristes'

 

El percentatge de despesa en alimentació i habitatge respecte a la despesa total d'una família és més gran si els ingressos familiars són baixos. Així, una família mileurista, amb ingressos inferiors als 1.000 euros mensuals, dedica un 60% al pagament d'habitatge i alimentació, mentre que una família de rendes altes hi dedica tan sols el 45% dels seus ingressos.

 

Habitatge i alimentació són precisament dos dels grups més inflacionistes en els darrers cinc anys, com demostren les dades dels últims mesos i també de setembre. Per tant, la taxa de variació general es veu augmentada quan ponderem les taxes de variació de cada grup segons el pes relatiu de despesa dels mileuristes, on habitatge i alimentació tenen més pes.

 

Així, aplicant aquesta ponderació dels grups, obtenim que l'IPC del mes de setembre per als treballadors i les treballadores que cobren per sota dels 1.000 euros se situa en el 0,3%, una dècima més alt que l'increment de preus oficial. D'altra banda, la variació de preus interanual per als mileuristes s'apropa més al  2,8% que al 2,7% oficial en el cas d'Espanya, i s'apropa més al 3% que al 2,9% oficial a Catalunya, ja que l'IPC oficial només té en compte una distribució de despesa general i no de rendes baixes.

 

El diferencial d'inflació mileurista entre Catalunya i Espanya se situa durant el mes de setembre en 2 dècimes, però no hem d'oblidar que les taxes de creixement són acumulatives i que durant els darrers anys Catalunya, i els segments de rendes més baixes especialment, ha acumulat augments de preus superiors als de l'Estat espanyol. 

 

Per tant, la UGT de Catalunya denuncia un cop més la pèrdua de capacitat adquisitiva dels treballadors i treballadores del nostre país, especialment d'aquell conjunt de població que, amb rendes baixes, ha de suportar uns augments relatius en el cost de la vida molt superiors als de les rendes més altes. I recordem que a Catalunya són més de 1.200.000 els treballadors i les treballadores que cobren sous per sota dels 1.000 euros. Per això, el nostre sindicat s'ha compromès a no acceptar salaris submileuristes en els convenis col·lectius que negociï.

D'altra banda continuem defensant les clàusules de revisió salarial i l'IPC català a tots els convenis com un instrument efectiu per corregir la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadores i les treballadores amb la pujada constant dels preus.

{mxc} 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*