L’Avalot considera que és la patronal qui no val el que costa

esclavosL’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya considera absolutament impresentables i indignants les declaracions de la presidenta del Círculo de Empresarios, Mónica Oriol, que menysprea molts treballadors joves dient que “no valen el que costen” i que vol abaixar encara més l’ínfim salari mínim interprofessional espanyol, situat en 645,30 euros bruts mensuals i molt allunyat –la meitat- de la majoria dels països europeus. En això no vol assemblar-se a Europa.

El nostre sindicat considera que qui no val el que costa són les casposes patronals i organitzacions empresarials d’aquest país. Aquests anys de crisi han demostrat que molts empresaris i alts directius han augmentat els seus beneficis i retribucions, a costa de rebaixar drets i salaris als seus treballadors i treballadores, gràcies a la reforma laboral i amb la crisi i els sis milions d’aturats com a xantatge permanent. Però, tot i així, no tenen suficient, i volen que treballem per ser pobres o, si pot ser, gratis. Les nostres patronals no entenen de modernitat, ni d’inversions, ni de valor afegit, només de competir en mà d’obra barata a tractar com a esclaus.

D’altra banda, des de l’Avalot volem aclarir-li certs punts de les seves declaracions:

  • Que en lloc de parlar tant dels joves que no tenen formació, caldria que es preocupessin de la majoria dels joves, que tot i estar formats es troben a l’atur, els que han hagut d’exiliar-se per tenir una feina digna, els que estan subocupats i tenen contractes en jornades parcials, i el gran percentatge de joves que estan contractats temporalment.
  • Que l’acomiadament objectiu, el més habitual a l’Estat espanyol, té una indemnització de 20 dies per any treballat. Una xifra molt semblant a la mitjana europea, que se situa en 18 dies.
  • Que el SMI és un sou i, com a tal, es paga quan un treballador compleix amb les funcions del seu contracte. I per tant, està produint i fent la feina que l’empresa demana.
  • Que la prestació d’atur està lligada a uns requisits, que si no es compleixen no s’hi té dret. Per poder “gaudir” d’aquesta protecció de 2 anys a la que fa esmena, el treballador ha hagut de cotitzar un mínim de 6 anys.

Comments are closed.