La UGT Comarques Gironines emplaça al President de la FOEG a passar un mes amb 600 €, salari habitual en el sector turístic

FOEGEls salaris de misèria que defensa el president de la patronal gironina són explotació laboral i només generen pobresa

El president de la patronal gironina FOEG, Ernest Plana, creu que els sindicats exagerem “una mica més del compte” quan critiquem la precarietat al sector turístic gironí, perquè segons ell al capdavall acaba “creant més llocs de treball”. Plana diu que els sous que es paguen al sector són “els que el mercat demana” perquè si s’apugessin gaire més “no es podria ser competitiu”.

Des de la UGT de les Comarques Gironines considerem delirant que el president de la patronal manifesti que els sindicats exagerem la precarietat laboral en el mateix acte en què el propi Col·legi d’Economistes presenta l’última enquesta d’opinió, que es presenta tres cops l’any a la seu de la FOEG,  i segons la qual gairebé un 70% dels economistes gironins opina que la precarietat laboral fa perillar el creixement econòmic. És a dir, que són els propis experts preguntats per la patronal qui situen la precarietat com una de les seves principals preocupacions perquè creuen que pot actuar com a fre per a la recuperació econòmica.

La UGT de les Comarques Gironines li recorda al president de la patronal que es pot ser competitiu de dues maneres: pagant sous miserables, com ell recomana, o reduint els considerables marges de beneficis que tenen molts empresaris. Aquesta és la diferència entre ser un empresari o ser un explotador, que s’enriqueix injustament a costa de l’empobriment dels seus treballadors i, en definitiva, provoca l’empobriment del país. Ni les comarques gironines ni Catalunya tenen futur amb empresaris que pensen que la competitivitat es basa en salaris i condicions laborals tercermundistes.

L’entrada de les empreses multiserveis al sector turístic de Girona està representant pagar als treballadors la meitat per fer la mateixa feina. Sorprèn que el president de la patronal ignori aquest fet i l’emplacem a passar un mes amb un sou de 600 euros, molt habitual entre els treballadors i les treballadores del sector, per comprovar si els sindicats exagerem quan denunciem la precarietat i la pobresa laboral.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*