Valorem positivament l’informe d’habitatge del CTESC i exigim a les administracions que aquest sigui el punt d’inflexió perquè les polítiques d’habitatge siguin centrals

La UGT de Catalunya considerem molt rellevant l’informe d’Habitatge per part del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya que s’ha aprovat avui. Llegiu l’informe CTESC aquí.

L’empobriment pel cost de l’habitatge és un problema transversals a totes les classes treballadores, no només a les persones sense ocupació o amb ocupació precària. Les dues grans fonts que expliquen la pobresa i la cronificació de desigualtats és l’absència de treball o el treball precari i l’alt cost de l’habitatge. El problema de l’accés a l’habitatge a un preu raonable afecta totes les generacions i gairebé tots els perfils professionals. A més, és un problema que ha empitjorat en els darrers 5 anys amb l’increment del preu de compravenda i del lloguer molt per sobre de l’augment dels salaris. Tota la feina sindical per millorar les condicions laborals queda reduïda a res si no s’afronta també en el mercat d’habitatge.

A més, des de la UGT de Catalunya compartim la lectura crítica que l’informe fa de les polítiques públiques de les darreres dècades, orientades més a desgravacions i incentius que no pas a la compravenda i en HPO amb caducitat de la protecció. Les polítiques d’habitatge a l’Estat —centrades en el mercat, amb desgravacions de compravenda, la cessió de sòl públic per a la construcció d’HPO de compravenda— ha tingut diversos efectes: han ajudat a crear la bombolla immobiliària, han servit per finançar les famílies de rendes més altes, han derivat rendes públiques directament als promotors i constructors, i han liquidat gran part del marge de sòl públic que tenien els ajuntaments.

Per tal que les polítiques d’habitatge siguin centrals i no subsidiàries, des de la UGT de Catalunya posem l’èmfasi en:

  1. Més inversió pública en habitatge (fins al 2% del PIB). Un increment del pressupost en polítiques d’habitatge fins al 2% del PIB, la Generalitat ha de passar de l’actual 0,2% del PIB al 1%, i l’Estat ha d’augmentar el Plan Vivienda, del 0,05% al 1% del PIB.
  2. Cal augmentar fins a 100.000 el nombre d’habitatges de titularitat pública destinats a lloguer social (dels actuals 30.000) i arribar als 450.000 habitatges protegits a Catalunya. Exigim a les administracions que incrementin fins a un mínim de 100.000 habitatges de titularitat pública destinats a lloguer social i que elevin al 15% el nombre d’habitatges protegits (450.000). Cal aprovar amb urgència el Pla Territorial Sectorial d’habitatge de Catalunya que apliqui el mandat de solidaritat urbana que va establir la llei d’habitatge (18/2007) i assolir un parc d’habitatges destinats a polítiques socials del 15% respecte al total d’habitatges principals en 20 anys, el que arribaria a uns 450.000 habitatges a tot Catalunya (com a mínim 100.000 haurien de ser de titularitat pública, la resta gestionat pel tercer sector i els diversos nivells de protecció).
  3. Exigim la defensa de la regulació de preus del lloguer com a un dels pocs mecanismes que evita la bombolla existent de preus del lloguer i allunya a l’inversor especulatiu. Defensem la regulació catalana (Llei 11/2020 de regulació dels preus de lloguer del Parlament) i exigim una regulació estatal, tal i com s’ha compromès en l’acord de govern, que ha de ser universal (per a tots els habitatges), i fer un seguiment per a que l’aplicació de la regulació catalana sigui efectiva.
  4. Retorn dels Habitatges d’Ús Turístic (legals i il·legals) al mercat de lloguer. Exigim a les administracions locals i a la Generalitat que reverteixin part dels actuals Habitatges d’Ús Turístics legals al mercat de lloguer mitjançant la capacitat reguladora, i erradicar els HUT il·legals mitjançant la capacitat d’inspecció. Els Habitatges d’Ús Turístics tenen un efecte negatiu en l’oferta d’habitatge de lloguer (a Barcelona per exemple, redueixen aquesta oferta en un mínim d’un 10%) i negatius en l’ocupació (es genera un lloc de treball per cada 2,5 places de pernocta en hotels, mentre que es genera un lloc de treball per cada 7 places de pernocta en un HUT). A més, les administracions tenen ara l’ocasió d’or per  recuperar llicències d’HUT mentre no són utilitzades i no estan aprofitant la seva capacitat reguladora i sancionadora per reduir els HUT, tant els legals com els il·legals.
  5. Pla de Xoc antidesnonaments: Exigim a les administracions públiques la reducció al màxim del nombre de desnonaments, en primer lloc amb mecanismes preventius (garantint un habitatge a preu raonable), però també amb mecanismes d’emergència i de mediació. Exigim als jutges que apliquin les lleis que eviten els desnonaments en tots aquells casos on són aplicables. Demanem la recuperació del Decret Llei 17/2019 i l’aplicació de la llei 24/2015 que referma l’obligatorietat d’oferir un lloguer social quan el propietari és un gran tenidor, així com estendre en el temps els Decrets de moratòria de desnonaments.
  6. Més seguretat i mecanismes de renovació automàtica als contractes de lloguer que doni més estabilitat per fer un projecte vital. Demanem un canvi en la Ley de Arrendamientos Urbanos (LAU) per generar més seguretat en els contractes de lloguer que ampliïn la seva duració i incloguin mecanismes de renovació automàtica.
  7. Rehabilitació i protecció contra la pobresa energètica. Exigim l’aplicació d’una part dels fons Next Generation i d’incentius fiscals orientats a la rehabilitació per millorar l’eficiència energètica dels habitatges i l’aplicació més intensa de la llei 24/2015 per prevenir i combatre la pobresa energètica.
  8. Retorn al mercat de lloguer dels habitatges buits. Exigim a les administracions combatre els habitatges buits, en especial en les zones de mercat tens. Per això exigim la creació d’un cens revisable dels habitatges buits, una implicació més directa de la Generalitat en la identificació i l’aplicació de l’impost d’habitatges. Exigim als municipis aprofitar el marge sancionador a les administracions locals per reduir els habitatges buits de grans tenidors.
  9. Pla de rescat per a les persones hipotecades, que inclogui: la possibilitat de vendre l’habitatge a una Administració Pública per convertir-se en arrendataris de l’habitatge amb protecció, evitant l’execució i desnonament; segona oportunitat a les persones amb deutes hipotecaris modificant la llei estatal permetent la dació en pagament i extensió de solucions de lloguer social; la modificació del codi de consum de Catalunya per facilitar els drets a la informació i el dret a tanteig i retracte de les persones hipotecades quan la hipoteca es titularitza (o sigui, es ven) a un fons d’inversió o altre entitat financera per part del banc.
  10. Cap persona sense sostre ni sense llar. Exigim a la Generalitat que desplegui l’Estratègia d’Abordatge Integral contra el sensellarisme, i demanar als municipis que facin el seu Pla Estratègic contra el Sensellarismei l’increment del nombre d’habitatges específics per a persones sense llar per poder prioritzar el model Housing First a través de la col·laboració entre l’Administració Pública i les entitats socials.

Comments are closed.