L’economia catalana deixa enrere el model de baixos costos salarials

elperiodico.gif L’economia catalana està immersa en un profund i complex procés de transformació, des d’un model basat en els baixos costos salarials cap a un altre de més productiu. Les seves dues característiques fonamentals són el creixement de l’ocupació en els serveis i l’emergència d’empreses industrials que han apostat per la inversió en noves tecnologies, que poden crear llocs de treball i ser competitives amb l’exterior.
La transició s’està produint en gairebé tots els nivells de l’activitat del país, sobretot pel que fa al demogràfic, és a dir, a l’impacte de la immigració massiva en el teixit productiu i social català.
En alguns aspectes, s’assembla bastant a la crisi de la primera meitat dels 80, quan es va produir la reconversió industrial. Són processos paral.lels pel que fa a la destrucció d’ocupació, que ara es reflecteix en el tèxtil, l’electrònica de consum i el sector auxiliar de l’automòbil. La gran diferència és que en aquests moments es produeix un notable augment en la creació d’ocupació en els serveis, i a la vegada apareixen nous sectors industrials amb capacitat de crear ocupació. A més, la transició està sent ordenada i amb pocs costos socials.
Aquestes són les principals conclusions de l’obra Economia catalana: els reptes del futur, que ha estat elaborada pel servei d’estudis del BBVA i la Conselleria d’Economia i Finances de la Generalitat. El llibre, que serà presentat dijous que ve per José Montilla, president de la Generalitat, i Francisco González, president del BBVA, és l’última entrega de l’anàlisi que el banc fa cada 10 anys des del 1974 de l’economia catalana en la dècada anterior.
L’orientació que pren el canvi de model obeeix a certes modificacions de l’economia en aquesta etapa. El professor Josep Oliver, autor del primer text introductori del treball, dóna una gran importància a la pèrdua de pes relatiu de les relacions comercials entre Catalunya i la resta d’Espanya, a favor dels mercats de la resta d’Europa.

COMERÇ EXTERIOR
Aquest procés es barreja amb les inversions productives d’empreses catalanes a l’exterior, una activitat molt difícil de quantificar en aquests moments, però que té un pes creixent en les relacions comercials internacionals de Catalunya, com es recull a la pàgina 4.
La distribució de l’ocupació en el país apunta cap a una economia més centrada en els serveis. Així, malgrat el gran pes de la construcció –ha generat el 17,3% dels llocs de treball entre el 1994 i el 2006–, l’ocupació en el sector terciari ha crescut el 70,3%. Aquesta dada "defineix la naturalesa del canvi en què està immers el mercat de treball català", segons resumeix Oliver.
El creixement en l’ocupació de poc valor afegit i baixos salaris en els serveis no és el resultat d’una desviació anòmala del mercat, sinó la seva resposta a una demanda creixent que ha estat alimentada pel creixement de la renda. És per això que l’estructura del mercat laboral català s’assembla cada dia més a la de les regions europees de referència, entre les quals hi ha Emília-Romanya, Ille de France, Llombardia i Stuttgart.
La indústria en conjunt ha perdut pes mesurat en llocs de treball. Del 37,3% que representava l’any 1990, va passar al 23,3% el 2006. Però mentre que el tèxtil ha perdut un 20% de l’ocupació en sis anys i el del material electrònic un 53%, hi ha altres branques que emergeixen.
El sector de les edicions gràfiques ha augmentat un 33% el nombre d’ocupats; el transport, el 30,3%, i el de químiques, el 27,8%. Però no són els únics: també creixen la maquinària elèctrica (24,7%) i les indústries alimentàries (19,6%). Es tracta d’activitats de mitjà i alt valor afegit.
La creació d’ocupació en aquests àmbits reflecteix també la forta recuperació de la inversió, que al seu torn ha canviat molt. Entre el 1993 i el 2005, la inversió en actius immaterials –patents, informàtica, R+D– és la que creix més, a un ritme del 32,4%, mentre que la que es refereix a actius materials –construccions, màquines, material de transport– ho fa només el 3,8%.
Aquesta variació és una característica molt important del moment a les empreses catalanes, que s’accentua a partir de l’any 2000.

{mxc} 

Comments are closed.