L’ERO a Vodafone i Ono, exemple d’un model productiu involutiu i caduc

vodafone-ono-despidosFont: UGT SMC

Ahir es va iniciar el període de consultes dels dos expedients de regulació d’ocupació per Vodafone i Ono que afectaran un total de 1.297 treballadors i treballadores (62%  d’Ono i 37% de Vodafone).

UGT rebutja tots dos expedients, en entendre que els acomiadaments i la destrucció massiva d’ocupació és una fórmula injusta amb els treballadors, antisocial i que atempta contra l’economia del país en tractar-se d’ocupació formada en alta tecnologia, d’alt valor afegit, molt qualificat, imprescindible per consolidar un canvi en el model productiu en el qual s’aposti per sectors com el de les tecnologies de la informació i la comunicació, amb llocs de treball de qualitat, amb contractes indefinits i salaris dignes.

Des de la Unió General de Treballadors considerem que el procés que ara s’inicia en ambdues operadores reafirma el fracàs de reguladors, legisladors i empreses, incapaces de posar-se a treballar de forma conjunta per consolidar aquest sector com a punta de llança de la nova economia de la comunicació. Economia que, sostinguda en les infraestructures de comunicació –accessibles, assequibles, de qualitat, universals i precursores de creixement i ocupació– operades per empreses que es dotin d’una ocupació de qualitat, és l’única possibilitat que té el nostre país per sortir de la crisi per la via de les noves tecnologies.

L’ERO que s’inicia és conseqüència d’una regulació fallida, basada en una estèril guerra de preus, que no aporta ni valor ni futur al sector de les comunicacions. En nombroses ocasions, UGT ha retret als reguladors –principalment la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i la Comissió Europea– la inexcusable omissió de la qüestió de l’ocupació en qualsevol acte regulatori. Aquesta manera de regular d’esquena a l’ocupació es tradueix, des de 1998, en la pèrdua del 37% dels llocs de treball en el citat sector (36.000 ocupacions) i el 26% des de 2008 (21.500 ocupacions menys en només sis anys).

De la mateixa manera, els successius governs de la nació, responsables últims de les polítiques sectorials, s’han mostrat indolents davant aquesta successió d’acomiadaments. La seva actitud contrasta amb la d’alguns dels nostres veïns de referència, com França, els governs de la qual han anat exigint que, en el procés de consolidació del sector de les comunicacions gal, les integracions entre empreses no derivin en acomiadaments.

També estem davant la conseqüència d’una cultura empresarial molt estesa al nostre país en la qual es considera la reducció de plantilla una espècie de pedra filosofal que arregla tots els problemes de les companyies. Aquesta cultura ha propiciat empreses com Vodafone, que en comptes d’apostar per fórmules organitzatives i d’optimització de recursos i processos que permetin millorar la qualitat del servei i l’atenció al client, opten per l’acomiadament com a única opció. Empreses que prefereixen destruir abans que construir, demostrant la seva falta de compromís amb la societat espanyola.

UGT sempre ha apostat per un sector de les comunicacions sòlid, innovador i dinàmic, que generi llocs de treball amb major qualificació tècnica i, per tant, amb major ocupabilitat i millors condicions laborals. Per aconseguir aquest objectiu, el sindicat considera imprescindible la presència d’operadors de telecomunicacions fortes, que apostin per un model sectorial basat en la competència sobre infraestructures, la qual cosa comporta inversió, innovació, creixement i ocupació. No obstant això, Govern, reguladors i empreses no semblen compartir aquests objectius, alguna cosa incomprensible en un país amb un volum de desocupació insuportable i on la creació de nous llocs de treball hauria de ser objectiu prioritari per a tots.

Comments are closed.