Les mútues i la prevenció: l’evolució històrica d’una estranya parella

La relació amb la prevenció d’aquestes associacions sense ànim de lucre  neix l’any 1900 amb la publicació a la Gaceta de Madrid (actual BOE) de l’anomenada llei Dato, la llei que creava les mútues, mig asseguradores, mig entitats de previsió, que donaven cobertura econòmica i mèdica als treballadors i treballadores que patien un accident i no podien complir amb l’obligació laboral de treballar.

Aquest va ser el primer pas cap a una tasca que les mútues van emprendre per donar un valor afegit a la labor de recuperació de les treballadores i treballadors; es tractava que les empreses associades a elles poguessin tenir a disposició la mà d’obra accidentada com més aviat millor.

Per tant, durant molts anys les mútues van crear els departaments de Seguridad e Higiene que no feien altra cosa que investigar per què havia succeït l’accident i oferir a l’empresa, basant-se en l’experiència dels casos que tenien, possibles solucions perquè no es repetís altre cop la mateixa situació i  rebaixar així l’absentisme laboral per contingències professionals. Clar, però aquest servei no era a canvi de res (ja que no era obligatori contractar-lo) sinó que es facturava a part de la pòlissa de cobertura pels accidents i les malalties professionals, formant part d’una nova línia de negoci precursora d’allò que ara coneixem com a prevenció de riscos laborals.

Va ser el 10 de novembre de 1995 quan es va publicar al BOE la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals i el món de les mútues i la prevenció va fer un gir de 360 graus en la normativa que hi havia fins llavors, i que no era altra que l’Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el Trabajo, adreçada a dictar les normes bàsiques de compliment a l’àmbit de la seguretat, més centrada en l’actuació sobre les causes de l’accident, però no en una perspectiva integral de la prevenció i en l’avaluació i control dels riscos. L’abast d’aquest servei era molt limitat, ja que pràcticament només arribava a les grans empreses.

Aquesta llei contempla quatre branques de la prevenció: seguretat en el treball, higiene industrial, vigilància de la salut, ergonomia i psicosociologia aplicada, tractant conjuntament una prevenció integral.

Per vestir la manera d’aplicar aquesta filosofia, el legislador va crear la figura del Servei de Prevenció, òrgan d’avaluar, investigar, minimitzar i gestionar la prevenció dins l’empresa.

I en aquest escenari tornen a aparèixer les mútues, associacions d’empreses sense ànim de lucre i que històricament eren les úniques que tenien certa experiència en l’àmbit de la prevenció; el legislador va creure que mentre no es desenvolupés el Reglament dels Serveis de Prevenció, el més adient era autoritzar les mútues a exercir com a serveis de prevenció de les seves empreses associades (article 32 LPRL), fet que va provocar una brutal competència entre mútues i la mercantilització de la prevenció que oferien amb finalitats comercials, i que sovint suposava que el contracte del servei de prevenció s’oferia de franc com a incentiu per canviar de mútua.

Això inevitablement va desembocar en una prevenció “estandarditzada”, més centrada en la paperassa i l’acreditació del compliment legal davant la Inspecció de Treball, que en una prevenció real, efectiva i que respongués a les necessitats i els riscos reals dels centres de treball.

Aquesta anomalia va durar fins a l’any 2005 arran de denúncies de les associacions de serveis de prevenció aliens privats per competència deslleial a les mútues. El motiu era que les quotes de diners públics servien per finançar els serveis de prevenció, cosa que va abocar el Govern central a publicar el Reial decret 688/2005 que regulava que els serveis de prevenció de les mútues havia de ser finançat amb el patrimoni històric de les mútues (capital aportat per les empreses per adquirir béns immobles que després llogaven a la Seguretat Social).

Per tant, les mútues van crear les societats de prevenció, fent el mateix que feien quan eren mútua, però sense finançament públic i competint en el lliure mercat amb els serveis de prevenció privats.

L’any 2006 es va publicar l’ORDEN TAS/3623/2006, de 28 de noviembre, por la que se regulan las actividades preventivas en el ámbito de la Seguridad Social y la financiación de la Fundación para la Prevención de Riesgos Laborales.

Aquestes activitats preventives (conegudes com a prevenció amb càrrec a quotes) estan pensades per donar assessorament a les petites i mitjanes empreses i a autònoms, que no estan obligats a contractar un servei de prevenció.

A Catalunya les competències que atorga l’Estatut de Catalunya a la Generalitat en matèria de coordinació en prevenció de riscos laborals són la comunicació a la Seguretat Social (l’òrgan de tutela de les mútues) de les activitats que considerin que cal dur a terme en el seu àmbit territorial perquè s’incorporin a la planificació de les activitats preventives de la seguretat social (com ara el seguiment de les empreses d’alta sinistralitat).

Entre altres activitats fan:

  • Programa de sensibilització, conscienciació i assistència tècnica als treballadors autònoms.
  • Foment de la cultura preventiva i millora de la gestió de la prevenció de riscos laborals.
  • Programa d’assistència a les petites i mitjanes empreses foment de la integració preventiva i millora de la gestió de la prevenció de riscos laborals.
  • Programa de visites i accions que contribueixin a la reducció de la sinistralitat.
  • Assessorament per a disminuir els accidents de treball i l’exposició a agents cancerígens.
  • Programa d’elaboració i difusió de codis de bones pràctiques d’aspectes relacionats amb la millora de la prevenció de riscos laborals.
  • Mesures preventives davant la SARS-CoV-2, gestió de la prevenció de riscos laborals en el teletreball i gestió de la prevenció de risc laborals en les activitats de transport i repartiment a domicili.

Durant tots aquests anys, des dels seus inicis —el 1900— fins ara, podem dir que la relació entre les mútues i la prevenció no ha estat fàcil ni senzilla. Més aviat ens trobem amb dues realitats amb interessos ben diferents que, per necessitat o per casualitat, han hagut de conviure i compartir espais comuns, fet que inevitablement ha creat tensions i ha tingut importants conseqüències sobre l’estructura i la definició de l’actual sistema preventiu existent al nostre país. Les mútues i la prevenció han tingut una relació peculiar, que més que una pel·lícula romàntica, ens recorda “La extraña pareja”, la coneguda comèdia protagonitzada per Jack Lemmon i Walter Matthau l’any 1968, o potser la seva versió més ibèrica que van protagonitzar al teatre Paco Morán i Joan Pera durant molts anys.

Comments are closed.