Les organitzacions patronals i sindicals més representatives anuncien l’inici de les negociacions per la renovació de l’Acord Interprofessional de Catalunya

Les organitzacions expressen la seva voluntat d’abordar els problemes socials de manera urgent, així com atendre els nous reptes de les relacions laborals

Les organitzacions sindicals i patronals més representatives de Catalunya, CCOO de Catalunya, UGT de Catalunya, Foment del Treball, Pimec i Fepime, han acordat iniciar el procés de negociacions de l’Acord Interprofessional de Catalunya d’una manera prioritària.

L’Acord Interprofessional de Catalunya constitueix l’eix central de la concertació entre patronals i sindicats del nostre país i és, per tant, la base del marc català de relacions sociolaborals.

Conscients que la macroeconomia del nostre país ha entrat en una fase de recuperació, les organitzacions patronals i sindicals comparteixen el diagnòstic de la necessitat que aquesta recuperació s’orienti amb claredat cap a un model de competitivitat modern, eficient i sostenible, que associï el creixement de l’ocupació i la qualitat de les condicions de treball amb la innovació tecnològica i organitzativa, així com un millor posicionament de les empreses als mercats, tot encoratjant al mateix temps la seva internacionalització. Cal que aquestes millores siguin un pilar fonamental per a la cohesió social.

La concertació social, la negociació col·lectiva i, en particular, l’Acord Interprofessional de Catalunya -que orienta els continguts dels processos de negociació dels convenis col·lectius que han de renovar-se en un nombre molt important el 2018- són un catalitzador essencial a l’hora de reactivar l’economia i les relacions laborals.

Matèries i iniciatives de la negociació

En aquest sentit, patronals i sindicats tenen l’objectiu de dissenyar el procés de concertació al voltant de cinc grans blocs de matèries i iniciatives.

  1. Modernització del desenvolupament de les institucions bàsiques del marc català de relacions sociolaborals i l’estructura de la negociació col·lectiva, amb especial èmfasi en el Tribunal Laboral de Catalunya i la seva descentralització al territori i amb l’ampliació de cobertura dels convenis col·lectius.

Ens proposem abordar l’estructura organitzativa dels convenis col·lectius per millorar el seu nivell de cobertura i protecció.

  1. Les organitzacions es comprometen a abordar els nous fenòmens de subcontractació i externalizació, les empreses multiserveis, les problemàtiques de la denominada economia col·laborativa, les relacions de les empreses centrals i auxiliars, les noves tendències de teletreball, etc.
  2. Ha de situar-se l’organització flexible del treball i del temps de treball en un equilibri just entre les necessitats de les empreses i els mercats i les necessitats de conciliació i seguretat de les persones treballadores.

D’altra banda, caldrà analitzar conjuntament el desenvolupament dels nostres sistemes de prevenció de riscos laborals i salut laboral.

  1. Actualitzar i posar al dia tots els factors i elements que contribueixin al desenvolupament de la modernització de les empreses, la innovació tecnològica i organitzativa dels seus processos productius i de serveis.

En matèria de formació professional és necessari un esforç comú en la negociació col·lectiva per reactivar la formació professional contínua i permanent.

Caldrà afavorir els necessaris processos de canvi cap a la sostenibilitat, tractant les qüestions relacionades amb el medi ambient i la mobilitat sostenible.

5. Acompanyar i aprofundir en la negociació col·lectiva la cultura de la igualtat i la no discriminació en totes les seves dimensions, com a factor capaç de conjugar, d’una banda, major eficiència de les empreses i, d’altra banda, els drets de les persones treballadores.

Comments are closed.