Les organitzacions socials i sindicals insten Generalitat mantenir el pacte nacional de l’habitatge

habitatge
La Generalitat ha convocat una reunió de la Comissió de Seguiment del Pacte Nacional de l’Habitatge 2007-2016 el proper divendres, 30 de setembre. Davant d’aquesta convocatòria la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, la Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona, la Taula del Tercer Sector Social i els sindicats UGT de Catalunya i CCOO reiterem la necessitat de mantenir el pacte com un instrument de participació i consens, i considerem que una part del seu contingut continua sent plenament vigent.

A la reunió demanarem canvis d’orientació per adaptar el pacte a la nova realitat social i econòmica que no és la de fa quatre anys: el foment de la rehabilitació per reactivar econòmicament el sector, prioritzar el lloguer com a model d’accés a l’habitatge i noves mesures per evitar els desnonaments i la pèrdua de l’habitatge.  

Les organitzacions socials, sindicals i veïnals signants exigirem que es mantinguin les mesures del pacte que promouen l’habitatge a preu assequible, fomenten la rehabilitació i l’accessibilitat dels habitatges i eviten l’exclusió social residencial. També reiterem la necessitat de mantenir el pacte com un fòrum de participació dels agents socials i ciutadans, empresarials i professionals, dels representants de l’administració local, dels grups parlamentaris i del Govern per consensuar objectius i mesures per continuar abordant les problemàtiques de l’habitatge a Catalunya.

Cal recordar que fa un any que no s’ha convocat la Comissió de Seguiment. Un temps excessiu donat la seva funció de seguiment dels diferents programes i actuacions previstos en el pacte. Creiem que el Govern hauria d’haver convocat molt abans la comissió, sobretot tenint en compte la crisi econòmica general i la del sector en particular i que les problemàtiques i necessitats socials en relació a l’habitatge no han parat d’augmentar durant aquest any 2011.

Les organitzacions socials, sindicals i veïnals reclamarem també canvis per adaptar el pacte a la nova realitat econòmica i social: reactivar el sector de la construcció i crear ocupació sobre la base de la rehabilitació i no de la nova construcció, un nou model d’accés a l’habitatge basat en el lloguer i no en la propietat i noves mesures per evitar desnonaments i garantir una sortida a la població sobreendeutada.

Les organitzacions socials, sindicals i veïnals, conscients que han aparegut noves necessitats i que estem en un escenari diferent al de l’any 2007, plantejarem la necessitat d’actualitzar el pacte, però amb la premissa de mantenir-hi totes aquelles mesures que han permès incrementar l’habitatge assequible, millorar les condicions i l’accessibilitat del parc d’habitatges i prevenir l’exclusió social residencial. La promoció d’habitatge assequible, la mobilització d’habitatges a les borses de lloguer, els programes de rehabilitació i d’instal·lació d’ascensors, les prestacions per al pagament del lloguer, la promoció d’habitatges dotacionals i d’inclusió per atendre els col·lectius vulnerables, els ajuts econòmics per evitar desnonaments i per atendre emergències residencials són aspectes molt positius del pacte que s’han de mantenir.

També proposarem canvis d’orientació en algunes qüestions que són claus per respondre a les actuals necessitats socials en matèria d’habitatge i sortir de la crisis del sector:

1. Com a conseqüència de la crisi i de l’esclat de la bombolla immobiliària, el sector de la construcció està enfonsat. Coincidim en la conveniència de reactivar-lo ja que és clau per l’economia i per crear ocupació. Però aquesta reactivació ha de ser equilibrada i ha d’anar supeditada a les necessitats socials, prioritzant bàsicament la rehabilitació. Tenim un parc d’habitatges amb una gran necessitat d’accions de rehabilitació. La rehabilitació crea ocupació qualificada i és motor de reactivació econòmica. Les organitzacions socials, sindicals i veïnals volem que s’impulsi la rehabilitació des dels poders públics, cercant finançament també en el sector privat.

2. Considerem que cal també un canvi en el model d’accés a l’habitatge. L’actual model basat en la propietat no és eficient, cal canviar-lo per un model basat en el lloguer. Considerem que la fiscalitat és clau per fomentar aquest canvi necessari que, a més, ha de permetre incorporar en el mercat de lloguer la major part de l’actual estoc d’habitatges buits en mans de promotors i entitats financeres, i que és impossible vendre. És un imperatiu social i econòmic casar aquests estocs amb la demanda d’habitatge assequible del nostre país.

3. Finalment, creiem que cal donar una resposta a la problemàtica social que suposa la pèrdua de l’habitatge per motius econòmics, ja sigui per impossibilitat de pagar la hipoteca o el lloguer. Cal impulsar des del pacte mesures més efectives per evitar la pèrdua de l’habitatge i evitar l’exclusió social. Aquest drama social no existia quan es va signar el PNH i cal adoptar mesures noves per disminuir l’alt nombre de desnonaments i garantir el dret a l’habitatge.

Comments are closed.