Les treballadores catalanes guanyen un 18% menys que els seus companys

761198_62061204El 64% de les persones treballadores amb salari baix són dones

Les dones van tenir un guany salarial per hora un 17,8% menor que els homes, una diferència que augmenta fins el 23,8% si es considra el guany mig anual. Són dades de la darrera Enquesta d’Estructura Salarial publicada per l’INE, l’any 2010. Partint d’aquestes dades, la UGT de Catalunya denuncia que en cap cas les dones perceben una remuneració major que els homes, ni per la realització d’un treball similar, ni per característiques personals ni per factors relacionats amb el sector, empresa o tipus de relació laboral.

Si analitzem més acuradament les dades que es desprenen d’aquesta enquesta, comprovarem que aquesta bretxa salarial arriba fins el 35,7% per a les ocupacions de categories més elementals.

Composició del salari brut mensual. Catalunya 2010

Dones

Homes

Dif. % D/H

Salari base

1.103,68

1.309,29

-15,7%

Complements salarials

431,17

678,58

-36,5%

Complements per nocturnitat, torns o treballar caps de setmana

21,00

30,79

-31,8%

Hores extraordinàries

4,66

14,97

-68,9%

Salari ordinari

1.539,51

2.002,84

-23,1%

Salari brut

1.568,09

2.046,55

-23,4%

Salari net

1.251,86

1.573,83

-20,5%

Font: UGT de Catalunya a partir de dades de l’Enquesta d’Estructura Salarial 2010 (INE)

 

 

 

 

 

 

Tanmateix, per rebre els complements salarials als que fèiem referència en el quadre anterior, la persona treballadora ha de tenir una major disponibilitat en el lloc de treball. Com no existeix un repartiment equitatiu de les tasques domèstiques i d’atenció a la família, responsabilitats que assumeixen més les dones, els homes són els que poden dedicar més temps a l’empresa. La manca de corresponsabilitat, sumada a les precàries condicions laborals, fa que moltes dones tot sovint se sentin esgotades i poc valorades, tant a nivell econòmic com social, i que optin per la realització de jornades parcials renunciant a oportunitats de promoció i a una major retribució salarial.

Conseqüència del cúmul d’aquestes diferències són les menors cotitzacions a la Seguretat Social de les dones, amb incidència directa en les prestacions socials contributives i en les prestacions per desocupació. Així, segons dades facilitades per l’Agència Tributària sobre Estadístiques en el Mercat de Treball i Pensions en les Fonts Tributàries, a Catalunya l’any 2011 les pensions mitjanes de les dones eren un 32,2% inferior a les pensions mitjanes el homes, i pel que fa a les prestacions per desocupació les dones van rebre de mitjana una prestació un 14,6% inferior als homes.

Davant d’aquesta realitat, la UGT de Catalunya manifesta la necessitat de superar una de les qüestions més evidents i urgents per a assolir la igualtat real entre homes i dones al mercat de treball: la discriminació salarial. Les desigualtats retributives entre dones i homes, si bé van trobar empara legal des del primer tractat de constitució de la Unió Europea en 1957, on es declarava el principi d’igualtat retributiva, continuen invariables mig segle després.

La diferència salarial entre homes i dones a Catalunya i Espanya és de les més altes de la UE. Tot i que l’art. 14 de la Constitució Espanyola prohibeix expressament, entre unes altres, la discriminació per raó de sexe; l’art. 35.1 consagra el dret al treball i a una remuneració suficient per satisfer les necessitats del treballador i la seva família sense que en cap cas pugui fer-se discriminació per raó de sexe; i l’art. 28 de l’Estatut dels Treballadors estableix l’obligació empresarial de pagar per la prestació d’un treball d’igual valor la mateixa retribució, satisfeta directa o indirectament, i qualsevol que sigui la naturalesa de la mateixa, salarial o extra salarial, sense que pugui produir-se discriminació alguna per raó de sexe en cap dels elements o condicions d’aquella.

Per a la UGT de Catalunya, l’eliminació de la discriminació salarial passa per potenciar una sèrie de polítiques socials en torn a la protecció de les famílies que, entre altres coses, permeti la compatibilitat de la cura de fills i familiars amb dependència amb l’activitat laboral d’homes i dones, així com un repartiment més equitatiu de les responsabilitats familiars. Però a més, entenem que és fonamental aplicar polítiques dirigides a combatre la discriminació a l’accés a l’ocupació, la segregació ocupacional i la discriminació en la promoció professional. La negociació col·lectiva, tot i ser un dels instruments que pot abordar les discriminacions salarials en els convenis col•lectius i acords d’empresa, no pot per si mateixa abordar una decisió que implica l’empara legal per poder proposar mesures específiques. Per això és necessari que la legislació laboral es faci ressò d’aquesta situació i articuli disposicions que facilitin la tasca de l’autoritat laboral i de la representació legal dels treballadors i treballadores.

Per tot això, la UGT de Catalunya instem a les diferents administracions publiques a implementar accions concretes i específiques per eliminar la bretxa salarial i que permetin assolir la igualtat retributiva entre dones i homes.

Comments are closed.