Cinc anys de l’incendi d’Horta de Sant Joan

bombers

Carta oberta de la UGT – Bombers en memòria dels companys que van perdre la vida a l’incendi d’Horta de Sant Joan, “Ni un minut de silenci”.

 

“Cinc anys després del tràgic accident d’Horta de Sant Joan, els bombers i els familiars, segueixen debatent entre sentiments de dolor, de ràbia, d’impotència i d’injustícia. Els que llavors jutjaven avui són jutjats i exhibeixen sense pudor l’interès partidista que els va moure llavors a ser tan crítics. Les propostes correctores de CiU, llavors a l’oposició, convertides en armes demolidores contra el Govern, són incomplertes avui sense respectar la memòria de les víctimes ni la seguretat dels bombers.

Aquests dies assistim amb perplexitat a una catarsis institucional en la que els dolents es converteixen en herois i les víctimes en culpables, intentant tancar una ferida que encara supura. En un país on la assumpció de responsabilitat es confon amb culpabilitat. És normal que a hores d’ara cap responsable polític ni operatiu hagi assumit la responsabilitat que li pertoca per les conseqüències del desgavell organitzatiu i operatiu d’Horta de Sant Joan.

Desprès d’haver ultratjat la memòria de les víctimes i maltractat als bombers amb sancions, decrets i circulars abusives, aquest any el departament d’interior demana un minut de silenci en record a les víctimes de l’incendi d’Horta de Sant Joan. Davant d’aquest acte de cinisme institucional, els bombers no callaran ni un minut i començaran a parlar, UGT – Bombers exigeix que no es tanqui en fals una investigació que se’ls hi ha negat de forma premeditada i que ha de donar les respostes, no tant per buscar responsables sinó per donar les eines perquè una situació semblant no es torni a repetir.

Com és possible que una situació on més de 100 bombers amb 5 morts i un de greu, continuï sent considerat un accident  inevitable sense cap anàlisi més, pels mateixos professionals que davant de la Jutgessa de Gandesa van criticar el dispositiu a tord i dret? Com és possible que es continuï emulant el mateix model d’extinció, l’americà, que és el que més morts en extinció a provocat al món? Com es possible que  encara continuem fent servir les mateixes mesures de protecció reactives que van provocar el fatal desenllaç?

Aquestes i moltes més preguntes són les que els bombers necessitem tenir una resposta. I no una resposta política, sinó tècnica i experta. No es pot donar per bona la llagrimosa justificació de l’accident inevitable e imprevisible.

Aquesta setmana es compleix també dos anys de l’incendi forestal de l’Empordà en el que es van tornar a posar de manifest les mateixes mancances. El  foc de Tivissa del passat 15 de Juny va deixar un sentiment  agredolç, dolç al sentir de boca d’uns dels responsables del dispositiu destacar que es va prioritzar la seguretat dels bombers per sobre de l’extinció, i agre per que van ser els mateixos responsables que van poder aplicar el mateix criteri al foc d’Horta de Sant Joan evitant les conseqüències que vam arribar a tenir.

La lluita contra el foc forestal és una lluita desigual on les forces naturals sempre s’imposaran a la supèrbia humana d’intentar controlar-les. És en la prevenció i en la gestió del bosc on s’han de posar tots els nostres esforços i mentrestant dotar els professionals de l’extinció de suficients recursos per afrontar l’emergència amb garanties de poder protegir-se i de poder protegir la població.

Tot i això seguirem lluitant amb entrega, noblesa i abnegació de servidors públics en la bonica tasca de socórrer als més necessitats. No podem permetre que Horta caigui a l’oblit, perquè els pobles que obliden la seva historia estan condemnats a repetir-la”. 

 

Comments are closed.