Nova retallada a les persones més desfavorides a través de la renda mínima d’inserció

dependencia

Es pretén culpabilitzar les persones beneficiàries de la renda mínima d’inserció de la incompetència del Govern per generar ocupació i de la manca de voluntat d’invertir en polítiques socials

El canvi de la forma de pagament de la prestació econòmica de la renda mínima d’inserció (RMI) en talons nominatius és un altre pas del Govern de la Generalitat per estalviar-se uns diners que s’haurien de dirigir cap a les persones més necessitades, tot i que no els importa gastar-se’ls en establir més mesures de control. El primer pas ho va fer amb la modificació normativa sobre la RMI a través de la llei d’acompanyament dels pressupostos 2011, en la que -sense acord amb els agents socials- va introduir diferents limitacions, tant d’accés a la prestació per part de moltes famílies que es troben en situació de desprotecció social i econòmica, com econòmiques amb l’única voluntat de reduir el cost d’aquest programa.

L’actual situació de crisi econòmica i la incapacitat del nostre mercat de treball per generar llocs de treball suficients per ocupar les persones aturades que han esgotat les prestacions contributives i els subsidis per desocupació converteix la RMI en la darrera xarxa de protecció social que evita la caiguda d’aquests persones en una situació de pobresa, privació econòmica i exclusió social.

Aquest és l’escenari en el que el Govern de la Generalitat vol limitar l’accés a milers de persones que haurien de ser beneficiàries. I és que, contràriament al que pretén el nou Govern, en moments de recessió econòmica com l’actual, quan són moltes les persones que es troben en situacions de vulnerabilitat, és quan són més necessaris programes com el de la RMI i cobrir les necessitats de la ciutadania.

El programa interdepartamental de la RMI va néixer el 1990, com a resposta a la situació de desprotecció social i econòmica que la crisi, el creixement de l’atur i l’enduriment en l’accés a les prestacions per atur van provocar, i ho va fer impulsada pels sindicats majoritaris i gràcies al consens entre sindicats i Govern. En els més de vint anys d’existència, aquest programa ha estat un eficaç instrument de lluita contra la pobresa, l’exclusió social i la privació econòmica a Catalunya.

Ara, un nou Govern de CiU decideix, unilateralment i sense obrir cap àmbit de diàleg social, endurir les condicions d’accés a l’RMI, obviant que l’objectiu primordial de la RMI és la inserció social i laboral i la cobertura econòmica de les persones desprotegides. Les reformes plantejades a la RMI no introdueixen cap element que contribueixi a millorar l’ocupabilitat de les persones beneficiàries ni possibilitar la seva inserció, sinó que es limiten a endurir les condicions d’accés i permanència.

En definitiva, el Govern de la Generalitat es proposa denegar l’accés a la RMI a persones d’origen estranger i a persones que han perdut la feina i han esgotat la protecció per desocupació, fa fora del programa a aquelles persones que porten 60 mesos perceben la prestació però que tenen molt poques possibilitats de trobar una feina, i limita econòmicament el programa amb una reducció de la prestació en quantia i temps de percepció, restringint-lo a la disponibilitat pressupostària i disposant el seu accés a un silenci administratiu negatiu.

Per tot això, des de la UGT de Catalunya rebutgem totalment la reforma del PIRMI que ha iniciat el Govern de la Generalitat i requerim que es mantingui la concepció àmplia i flexible d’aquest programa, i amb la capacitat de resposta de l’actual RMI a l’elevada heterogeneïtat de la població a atendre i a la diversitat de situacions de pobresa i exclusió social i laboral, així com a les conjuntures del mercat de treball davant l’increment de l’atur i de la seva durada, les dificultats per trobar un lloc de treball, i els possibles efectes en el creixement futur de l’atur estructural.

Comments are closed.