Primer aniversari de la Llei d’Educació de Catalunya: res a celebrar

aula-amplio2

Un any després de l’aprovació en el Ple del Parlament de la primera llei educativa de Catalunya el balanç no pot ser més negatiu: els principals compromisos s’han incomplert, el Departament d’Educació no dialoga sinó que imposa, i la situació de l’educació es va deteriorant.

A la UGT de Catalunya i a la seva Federació d’Ensenyament (FETE), com a sindicat majoritari en què han dipositat la seva confiança una part important del conjunt dels treballadors i les treballadores de l’ensenyament, ens agradaria poder dir que l’educació a Catalunya, un any després d’aquell 10 de juliol, presenta símptomes de millora. Malauradament, avui per avui, només podem dir que amb l’aplicació de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) s’ha generat un creixent sentiment de descontentament i de frustració entre els diferents sectors de la comunitat educativa de del nostre país.

En el conjunt de l’administració pública a Catalunya, l’àmbit educatiu és malauradament l’únic en què tots els actors implicats han manifestat, en major o menor grau i en diverses ocasions, el seu desacord amb la política que estan seguint els responsables del Departament d’Educació

El finançament que s’havia promès i previst per desenvolupar la LEC no tan sols no s’ha aplicat, sinó que s’ha entrat en una política de retallades de recursos importants que han portat a la reconversió de quasi mil llocs de treball de professionals de l’escola pública que han passat de fer tasques d’educació especial, de suport, de serveis educatius i d’aules d’acollida a ser tutors d’aula; amb la qual cosa en lloc de crear els llocs de treball necessaris per cobrir el creixement d’alumnat, el Departament d’Educació el que fa és reconvertir i amortitzar llocs de treball

Dels continguts de la LEC més importants per a nosaltres hem de lamentar que no s’han produït avenços: ni en la millora del finançament de l’educació al nostre país, ni en el sistema de la Formació Professional, ni en l’impuls d’un servei públic educatiu que prengués els centres de titularitat pública com a referents d’un sistema amb garanties d’equitat. 

I un dels objectius mes esperats, l’homologació de les retribucions i de les condicions laborals del professorat de l’escola concertada amb el de la pública, continua sense abordar-se amb la seriositat que requereix. No s’ha volgut entrar per part de l’administració educativa a parlar de terminis per aplicar la llei, en canvi sí que s’ha aplicat l’homologació quan s’ha tractat de rebaixar el sou de tot el professorat de la concertada. 

En aquest curs s’ha treballat en cinc decrets: autonomia de centres, mapa escolar, direcció dels centres públics, ordenament de la FP inicial i agència d’avaluació. El desplegament de l’autonomia de centres i el de direcció de centres públics s’ha fet sense massa acord en la negociació col·lectiva amb el sector del professorat. El que demanava el nostre sindicat era que el pes de la presa de decisions no recaigués només en la direcció sinó que s’havia de mantenir el caràcter de participació democràtica en els centres públics i de control social per part dels Consells Escolars. El model que vol imposar el Departament d’Educació pot portar a situacions de gestió opaca i a una desregulació de les relacions laborals dins dels centres públics.

 

Comments are closed.