Primera trobada intergeneracional de dones

En el marc de la vaga del 8 de març “Per la igualtat, les dones ens plantem!”, la UGT de Catalunya ha inaugurat avui una sèrie de trobades intergeneracionals per compartir experiències, reivindicacions i línies d’acció sindical per erradicar les desigualtats

A la trobada hi ha participat Elena Ferrero, portaveu nacional de l’Avalot-Joves de la UGT de Catalunya, Mariana Isla, directora de l’Associació Mútua d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC-UGT), i Antonia Hernández, presidenta de l’Associació Ciutadana pels Drets de les Dones. L’acte ha tingut lloc a la seu de l’Avalot, a Barcelona, i ha estat moderat per la secretaria de Polítiques Socials de la UGT de Catalunya, Enriqueta Durán.

Des de l’Avalot-Joves de la UGT, han volgut denunciar la situació de precarietat que pateixen les joves, especialment les dones joves. Les reformes laborals són les grans culpables de la precarització laboral. Gairebé el 90% dels contractes que signen els joves són temporals i, d’aquest, la meitat tenen una durada inferior a un mes.

S’ha denunciat que les dones joves s’incorporen al mercat de treball amb un 23% de bretxa salarial respecte als homes; una de les raons és la segmentació laboral: les dones joves estan ocupades en sectors i ocupacions típicament feminitzats, com els serveis. En general, com més feminitzat és un sector, més baixos són els salaris i pitjors les condicions.

Les dones ocupen actualment un 93,3% del treball de tenir cura del fills i filles, i una de cada quatre dones fan ús de la reducció de jornada, amb la consegüent pèrdua salarial, mentre només un 3% dels homes utilitza aquest permís.

El gran objectiu és garantir la igualtat d’oportunitats de les dones en l’àmbit laboral, i com que hi està molt relacionat, també en l’àmbit de famílies i personal.

Des d’AMIC s’ha posat èmfasi en la necessitat d’ampliar els drets laborals i econòmics de les dones migrades, especialment les que treballen en l’àmbit del treball de la llar i de cura de les persones. Per això, s’ha recalcat la necessitat d’exigir al govern de l’Estat la ratificació del Conveni 189 de l’OIT per augmentar la protecció  del treball domèstic i dignificar el treball de la llar i de cura de les persones.

Des de l’Associació Ciutadana pels Drets de les Dones han explicat com es van constituir i la lluita que porten a terme, des de fa anys, una gran tasca en l’àmbit de les dones vídues i les pensions de viduïtat. La seva lluita és que el Govern garanteixi el poder adquisitiu real de les pensions i que es repari la bretxa de gènere que pateix el sistema de Seguretat Social i que condemna, especialment les vídues, a pensions de misèria.

La baixa participació de les dones en el mercat de treball, i les desigualtats i discriminacions laborals que viuen les dones al llarg de tota la seva carrera professional repercuteixen negativament sobre les seves futures pensions, de manera que es reprodueix una vegada més una bretxa de gènere en el sistema de pensions. En general, la pensió mitjana de les dones és un 40% inferior a la dels homes i el 73% de les pensions que reben complements a mínim pertanyen a dones. El 96% de pensionistes de viduïtat són dones, dones que de mitjana sobreviuen amb una pensió de 671 euros mensuals, per sota del llindar de la pobresa (691€). I aquesta situació s’agreuja entre les dones de més edat que subsisteixen amb unes pensions molt minses: una dona pensionista de 85 i més anys de mitjana té una pensió de 580 euros mensuals, 456 euros per sota de la pensió mitjana d’una dona pensionista d’entre 60 i 64 anys.

L’entrada en vigor de la Llei 23/2013 va posar en funcionament un injust índex de revaloració anual de les pensions, índex que pràcticament ha congelat les pensions amb la intenció d’assegurar-se que aquestes baixin el necessari perquè s’assumeixi l’esforç econòmic més important que ha de fer el sistema per l’augment del nombre de pensionistes.

En definitiva, més enllà de compartir experiències i de compartir el coneixements de les vivències de les dones des de diferents condicions, aquesta trobada ha servit per posar sobre la taula diferents reivindicacions compartides:

  • Exigir la derogació de la reforma del 2013 que va establir el factor de sostenibilitat i el nou índex de revalorització de les pensions que empobreix les persones pensionistes d’ara i del futur, i reactivar el Pacte de Toledo.
  • Erradicar les discriminacions que es realitzen al nostre mercat de treball i garantir que les dones puguin incorporar-s’hi en igualtat de condicions que els homes.
  • Exigir la ratificació del Conveni 189 de l’OIT per augmentar la protecció del treball domèstic i dignificar la feina de la llar i de cura de les persones.

Finalment, en aquesta primera trobada s’ha posat de relleu la necessitat de donar suport i participar en la vaga general i a les mobilitzacions del 8 de març.

Comments are closed.