“La liberalització del servei elèctric no es produirà”

alvarezEntrevista a Josep M. Àlvarez a l'Avuí.

  RODALIES · "La manca d'inversió i el creixement de la població han provocat el col·lapse" SERVEIS · "Aquest país necessita organitzacions de consumidors amb pes i força" SOUS · "Hem volgut trencar la tradició dels convenis col·lectius que parlen de percentatges d'augment"

El secretari general de la UGT analitza l'estiu fatídic que ha patit Catalunya en matèria d'infraestructures i reafirma la necessitat que es millori la formació dels futurs treballadors per tal d'adaptar-la a un model productiu que està canviant.

Trens que no funcionen, la llum que se'n va, què ha passat aquest estiu?

Ha estat un estiu on l'ingredient nou ha estat l'apagada. Els trens ja fa dies que no funcionen, però a l'agost s'ha visualitzat més. I ens han dit que no funcionen per les obres del TGV. Segurament hi ha part de veritat en això però també estem davant d'una manca d'inversió en el ferrocarril en general, que juntament amb el creixement de la població, han provocat un col·lapse. La solució a curt termini és molt difícil de trobar.

¿Vostè confia que a mig termini es pugui millorar el servei ferroviari?

Sí, però hi confio en la mesura que confio en mi, en la gent… És una situació que no és possible mantenir en el temps. Catalunya necessita que això funcioni. De la mateixa manera, confio que l'assumpció del servei de rodalies per part de la Generalitat comporti no només la millora a l'àrea de Barcelona, sinó que s'estableixin nous serveis de rodalies a Tarragona, Girona i Lleida.

I pel que fa a l'apagada?

En aquests moments el sector elèctric està privatitzat. Jo crec que una bona part dels problemes que tenim vénen d'aquí. En la gestió de l'apagada, el govern espanyol hi té responsabilitats, perquè té l'obligació de fer lleis que protegeixin els ciutadans i els consumidors d'unes empreses privades davant un servei que no puc triar qui me l'ofereix. Les companyies elèctriques són un oligopoli. La liberalització del servei no es produirà perquè la xarxa d'alta tensió és de Red Eléctrica i la de baixa és de la companyia dominant a la zona on viu el consumidor.

Què hi poden fer els sindicats per ajudar els consumidors?

Crec que nosaltres hi podem contribuir. M'agradaria que, en les qüestions que ens afecten més com a consumidors, poguéssim ajudar i donar impuls. Però crec que aquest país necessita organitzacions de consumidors amb pes i força que cobreixin aquest paper. Malauradament, a aquest teixit associatiu li costa molt donar respostes contundents al carrer. Després de tot això, no han pogut articular una gran resposta ciutadana davant del govern.

Canviant de tema, quin és per vostè el principal problema que té el món laboral a Catalunya?

El principal problema és el canvi de model productiu. I, a dins, hi tenim un problema de formació professional gravíssim. Fa 17 anys que sóc secretari general de la UGT, i les administracions mai han abordat en tota la seva entitat el problema de la FP. S'ha agreujat en els últims anys per dues raons. Una, perquè hi ha menys gent formada, i dues, per la proporció entre la gent que fa estudis universitaris i la que fa FP. En aquests moments, hi ha tres universitaris per cada persona que decideix fer FP. Això no és possible mantenir-ho. S'ha d'explicar a la gent els avantatges d'estudiar FP, dignificar-la i treure del cap als pares i les mares que el fill tonto no és el que fa FP, sinó que a vegades, és al revés, és el llest qui l'estudia.

Què necessita el mercat laboral de Catalunya ara mateix?

Necessita professionals de matèries tècniques, de totes. Una altra de les mancances és que no hi ha observatoris que determinin quines són les professions del futur que més necessitarem. No a tot arreu es necessiten els mateixos professionals, perquè hi ha un teixit productiu que ha de marcar les pautes de la FP. És cert que també hi ha gent que tria una professió per raons vocacionals i s'ha de respectar.

Pel que fa als sous, diuen que s'està aconseguint apropar els sous mínims als 1.000 euros al mes. Com va això?

Hem volgut trencar la tradició dels convenis que parlen de percentatges d'augment. Hem dit que havíem d'aixecar el sostre mínim dels convenis col·lectius a 14.000 euros anuals en 14 pagues. Aquesta feina durarà uns quants anys però ens hi sentim molt còmodes perquè l'empresari no té gaires arguments per negar-s'hi. Especialment, en el sector serveis, que ha estat molt inflacionista en els últims anys i en què les empreses han augmentat molt els seus beneficis.

 

{moscomment} 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*