Risc d’allaus a la feina: prevenció i autoprotecció


Una allau o esllavissada es produeix quan una massa important de neu acumulada perd el seu equilibri i rodola o llisca en cascada pel pendent d’una muntanya.

Les causes d’aquests despreniments poden ser diverses: el pes de la neu acumulada, la pujada de les temperatures, la pluja, vent, sorolls i vibracions, tremolors de terra, el pas de persones o de vehicles per zones properes, etc.

L’allau inicial pot arrossegar en el seu descens altres masses de neu i amb l’evolució anar augmentant-ne progressivament la mida i la velocitat. Les allaus de neu són de dimensions variables. N’hi ha de grans, que arriben fins al fons de les valls després de recórrer centenars de metres, fins i tot quilòmetres, i altres de petites dimensions, que poden avançar algunes desenes de metres. Fins i tot una d’aquestes allaus petites té la capacitat de causar la mort a una persona.

L’exposició a allaus pot afectar qualsevol persona que estigui en una zona de risc, però especialment afecta monitors d’esquí, treballadors de manteniment de vies i instal·lacions, guies de muntanya, acadèmics i universitaris que fan tasques de recerca, pastors, agents rurals, etc.

Mesures d’autoprotecció davant allaus

Abans de fer la sortida a la muntanya en zona de risc d’allaus:

  • Consulteu el butlletí de perill d’allaus a icgc.cat/bpa i sempre que sortiu. No sortiu si l’índex de perill és superior a 3 en l’escala europea.
  • En cas de nevades intenses, superiors als 40-50 centímetres en 24 hores, es recomana no sortir a la muntanya.
  • Adapteu el recorregut a la situació de perill prevista.
  • Consulteu els itineraris i al personal coneixedor de la zona (guardes de refugis, ajuntaments, estacions d’esquí, etc.)
  • Les feines i els itineraris fins a accedir a les zones de treball s’han d’adaptar a les condicions de la neu, als vostres coneixements i experiència, a les dimensions i característiques del grup, i al material de què es disposa.
  • Informeu algú de la feina de l’itinerari previst i aneu acompanyats.
  • Porteu sempre el material bàsic de seguretat: detector de víctimes d’allaus (DVA), sonda i pala.
  • Comproveu, abans de sortir i encara que faci bon temps, el correcte funcionament i emissió del senyal dels DVA i entreneu-vos a utilitzar-lo.
  • Feu una bona planificació de la feina (itinerari, horaris, material, alimentació, imprevistos, etc.).
  • Tingueu en compte que a la primavera, o amb temperatures altes, és necessari haver acabat l’activitat abans de les hores de més calor, que és quan es produeixen les allaus de neu humida.
  • Es recomana portar un mínim material i equipament per a la muntanya.

Una vegada sobre el terreny s’ha d’observar:

  • L’estat de la neu. En cas de nevades recents, s’ha de saber que amb 30-40 cm de neu el perill d’allaus es localitza en els pendents més inclinats, i que amb 50-60 cm el perill és generalitzat i es recomana no sortir a la muntanya. De tota manera, un vent fort, l’alta temperatura de l’aire o el gruix de la capa de neu vella pot fer que amb 10-20 cm de neu recent una situació sigui crítica.
  • L’observació de caigudes espontànies d’allaus durant l’excursió és un important senyal d’alarma que cal que tinguem present.
  • En situacions de calor, cal controlar el gruix de la capa superficial de la neu humida. Com més humida sigui la neu, més probables són les allaus de fusió. Clavant el bastó podem mesurar el gruix de la neu humida amb baixa cohesió.
  • Les característiques del terreny

El pendent. La majoria d’allaus es produeixen entre els 30 i els 45 graus d’inclinació, per tant, s’ha de conèixer el valor aproximat del pendent on ens trobem.

L’orientació del vessant. Atenció als vessants situats a sotavent perquè són les zones on trobarem les plaques de vent. En cas de calor s’haurà d’evitar els vessants sud, on es produiran amb més probabilitat les allaus de fusió.

El relleu. Atenció a les pales regulars i zones convexes. Un terreny ondulat evita la formació de grans allaus.

La vegetació. La densitat del bosc i de vegetació poden facilitar la formació d’allaus o dificultar-la.

  • L’observació del temps. Les condicions atmosfèriques poden modificar ràpidament la situació.

Durant el recorregut i la realització de les feines:

  • Circuleu sempre per zones segures

Dorsals i cornises, amb la finalitat d’evitar allaus procedents de zones superiors.

Zones de vent (situades a sotavent), ja que sempre hi haurà menys neu.

Zones de relleu ondulat, abans que per zones de molt pendent.

Zones de bosc dens, abans que boscos clars i amb poca vegetació.

  • Eviteu les zones potencialment perilloses

Zones amb senyals d’allaus anteriors.

Zones per sota de cornises amb acumulació de neu o gel.

Pendents més verticals dels vessants.

  • En cas de senyals d’alarma

Respecteu una distància de seguretat (mínim de 10 metres en ascens).

En cas de pujar o baixar, feu-ho per la línia de màxim pendent.

Si esteu descendint, eviteu les caigudes.

Abans de travessar un vessant sospitós busqueu una ruta alternativa. Si no és factible, feu-ho per la zona més alta possible d’un en un, mentre el grup espera en el lloc més segur.

En cas de ser sorprès per una allau

  • Manteniu la calma i intenteu fugir pel lateral més proper en direcció diagonal i descendent.
  • Tanqueu la boca perquè no se us ompli de neu.
  • Aferreu-vos a alguna roca o arbre perquè no us arrossegui l’allau.
  • Allibereu-vos d’esquís, material de treball, planxes o raquetes per evitar quedar-vos atrapats.
  • Si no trobeu on agafar-vos, mireu de lliscar sobre la superfície de l’allau, sense que us sepulti (bracejar o nedar sobre la neu).
  • En cas de ser sepultat, és molt important posar-se en posició fetal i protegir-se el cap amb les mans. Intenteu sortir abans que s’aturi l’allau, ja que la neu s’endurirà en pocs minuts.
  • Per respirar l’aire, desplaceu la neu amb els braços i els genolls i proveu de fer una cambra d’aire respiratòria.
  • Abans de moure-us cal que sapigueu en quina posició us trobeu: si la saliva va cap al nas, esteu cap per avall.
  • Traieu a la superfície una part del vostre cos o un objecte per alertar i indicar el lloc als equips de rescat.

Rescat de víctimes

  • En cas d’accident per allau no perdeu la calma i rescateu els vostres companys. Recordeu que els primers 20 minuts són vitals per trobar-los amb vida. Truqueu al 112 i procureu donar-los indicacions tan precises com sigui possible del lloc on sou.
  • L’empresa ha de proporcionar formació i informació en nivologia i allaus, ús dels DVA i equips de rescat, i primers auxilis.

Fonts:

http://www.proteccioncivil.es/riesgos/aludes/presentacion

www.icgc.cat/bpa

 

Si vols rebre publicacions de salut laboral, convocatòries de jornades, etc. envia’ns un mail a otprl@catalunya.ugt.org

Comments are closed.