SOS Educació: La UGT de Catalunya denuncia que està en perill un dels pilars de l’Estat del Benestar

SOSeducacio
La Federació d’Ensenyament de la UGT de Catalunya fa temps que denuncia la manca d’inversió en educació i considera que les mesures anunciades per les administracions aquests darrers dies suposen un nou retrocés en l’educació del nostre país, perquè…

1. Reprèn i consolida la retallada general de professorat en tots els nivells i especialitats. Amb aquesta disminució de personal als centres, tornarem a tenir les mateixes plantilles d’abans del 2006. Els nous criteris que, de moment, tenim constància que imposarà el Departament d’Educació en el càlcul de plantilles del curs 2010-2011, confirma que s’incrementarà significativament la davallada del nombre de professorats de secundaria. Segons les nostres previsions, la plantilla de professors de secundaria en els centres públics és reduirà al voltant d’un 5%.

2. Disminueix l’oferta de batxillerats i l’oferta de places per a l’alumnat de FP i formació de les persones adultes. Per tant, dificulta la inclusió al món del treball, en gran mesura, a les classes més desafavorides. Durant el curs 2008-2009 va haver-hi un total de 1.938 grups de batxillerat del sector públic per a un total de 52.918 alumnes, el que significa una ràtio de 27,3 alumnes per grup. En canvi, en sector privat, aquesta ràtio va ser de 26,3. Per tant, amb aquest reducció de grups de batxillerat, el que s’aconsegueix és augmentar la ràtio d’alumnes per aula i comportarà molt probablement repercussions negatives tant en la qualitat de l’educació com en el manteniment de la cohesió social.

3. Obvia la tasca educativa dels i les professionals dels serveis educatius que vetllen per una educació que compensa les desigualtats. Segons les primeres dades de què es disposen i atenent la diversitat dels serveis educatius i la seva dispersió territorial, la reducció dels i les professionals que intervenen actualment en els serveis educatius estarà entre el 15% i el 25%.

4. Provoca massificació a les aules, de manera que no es garanteix la qualitat i es fomenta l’abandonament i l’exclusió social. Catalunya és una de les Comunitats Autònomes amb una ràtio alumne-professor més elevada de l’Estat. Concretament, de 11,5 alumnes per professor. Cal destacar també que Catalunya, l’any 2007, estava per sobre de la mitjana de l’Estat en abandonament prematur escolar de 18 a 24 anys:  el 31,5% de joves, mentre que el País Basc tenia un 15,3%.

5. Envia a l’atur un gran nombre de professorat interí i substitut que estava en precari. Les previsions de reduccions de les plantilles de professorat tant en educació primària com secundaria tindran un efecte immediat en la situació laboral d’un gran nombre de professorat interí i substitut, que en molts casos ja tenien contractes de mitja jornada o menys.

6. L’oferta de Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) no és suficient per atendre el col·lectiu de joves de 16 a 25 anys que no han obtingut el graduat en ESO. Amb independència de la procedència del finançament dels PQPI, el Departament d’Educació hauria de promoure una oferta suficient de places que garanteixi que tots els joves entre 16 i 25 anys pugui cursar i completar un PQPI i obtenir una qualificació professional de nivell I. Concretament, el curs 2008-2009 no es van graduar al voltant d’uns 12.000 alumnes i l’oferta de PQPI per al curs següent no ha arribat a les 7.000 places, això sense tenir en compte els alumnes de 16 a 25 anys que no tenen el graduat escolar.

 

A totes aquestes mancances que ja es poden visualitzar amb dades concretes, i que per si soles ja tindran greus conseqüències per a l’educació catalana, hem d’afegir altres mancances que també preveiem:

7. La implantació del model d’escola inclusiva, ja inicialment dotada de pocs recursos, pot rebre ara un cop definitiu que la faci completament inaplicable.

8. Un cop més pot quedar aturat el procés d’homologació de les condicions laborals de tots els i les professionals del servei públic d’educació.

9. Els canvis en les condicions de la jubilació dificultarà la incorporació de nous professionals joves al món de l’educació.

10. Hi haurà una aturada en l’oferta de places educatives finançades amb fons públics per a l’educació infantil (0-3).

11. Es retardarà la millora de les condicions de treball del personal docent i no docent de les universitats públiques.

12. No es tindran en compte la diversitat de centres i les necessitats educatives específiques que aquests tenen per aconseguir que el seu alumnat pugui accedir a les mateixes oportunitats.

 

A més, tot fa preveure que l’actual crisi econòmica suposarà una retallada en els recursos que es destinaran al nostre país:

Quan es va aprovar la LEC (2009) a Catalunya, un dels objectius era arribar a invertir en educació el 6% del PIB, quan en aquell moment a Catalunya la inversió era del 2,7% del PIB. Segons dades del Instituto de Evaluacion Educativa, l’any 2004 Espanya invertia en educació un 4,7%, mentre que la UE-27 arribava al 5,4%.

Per tant, si en època de bonança econòmica ja s’està retardant l’acostament al PIB que s’invertia en la UE-27, en aquest moment tot fa pensar que no solament no es aproparem, sinó que encara ens allunyarem més.

 

Comments are closed.