Tecnologies digitals, condicions de treball i noves addiccions

Ordinadors portàtils, tauletes, telèfons intel·ligents, rellotges intel·ligents… avui en dia estem envoltats de gran quantitat de dispositius digitals que posen al nostre abast, en qualsevol lloc i en qualsevol moment, una gran quantitat d’informació que ens sobrepassa i satura les nostres capacitats cognitives i de resposta. Però les noves tecnologies, a més de provocar un excés d’informació, controlen també les nostres vides i conductes mitjançant formes tan subtils com els “m’agrada” de Facebook, els comentaris de WhatsApp, la informació continguda en blogs, Twitter, Instagram, Linkedin i les xarxes socials professionals… Vivim immersos en un present immediat del qual no ens volem perdre res, i en què desconnexió és sinònim d’exclusió.

Les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) estan provocant un profund canvi social que sens dubte aporta molts avantatges, però que també posa en qüestió les estructures i l’organització tradicional de l’empresa i les condicions laborals dels treballadors. Hem de ser conscients que aquests canvis ens plantegen nous reptes als quals hem de donar resposta des de l’acció sindical i des de la seva regulació normativa.

La modernitat líquida de què ens parlava el sociòleg Zygmunt Bauman, o els assajos de Richard Sennett sobre la cultura del nou capitalisme i els seus efectes sobre les persones treballadores, ja són una realitat que trobem en el dia a dia del nostre món laboral: repartidors de menjar a domicili que són falsos autònoms (hi ha fins i tot qui els considera com emprenedors) que depenen d’empreses convertides en plataformes digitals; sistemes telemàtics que permeten el control total de la feina i qüestionen el dret a la intimitat i la privacitat dels treballadors; la precarietat laboral i l’erosió del contracte psicològic dels treballadors amb l’empresa; el teletreball des de casa; els autònoms amb “oficines itinerants” a l’interior del seu cotxe, al tren o en una cafeteria; la intensificació del treball; les hores extres que no es paguen; la feina que s’acaba portant a casa perquè no es dona a l’abast, etc. Hem de plantejar-nos fins a quin punt la normativa laboral i la de prevenció de riscos laborals, d’aplicació a treballadors assalariats i per compte d’altri, ubicats en centres i llocs de treball ben localitzats i definits, i que fan ús d’instal·lacions, equips de treball i tecnologies de propietat de l’empresa, respon a les noves necessitats plantejades per aquestes noves realitats i aquests col·lectius de treballadors.

De la mateixa manera que s’han esvaït els límits entre la nostra vida pública i la privada, la interconnexió i el ciberespai han repercutit també sobre l’àmbit laboral difuminant els límits de temps i espai de l’empresa, modificant les relacions laborals i generant nous mecanismes d’explotació. Emportar-se la feina a casa mai havia estat tan fàcil ni tan còmode. Altres vegades no cal ni que t’emportis la feina, ja et localitza allà on siguis i et troba ella soleta, amb exigències de connexió i alerta que sobrepassen el teu horari laboral i exigeixen una resposta gairebé immediata.

Aquesta nova realitat exigeix plantejar-nos, una vegada més, una vella pregunta: ¿estem fent un ús responsable de la tecnologia, o l’estem fent servir de forma abusiva i perjudicial per a la nostra salut? No podem ignorar el progrés i sabem que el seu avenç és imparable, però també hem de valorar els seus efectes i ser molt conscients que no tots són positius. Recordem que Identificar, valorar i controlar els riscos d’un mal ús de les noves tecnologies és també un dels principals objectius de la prevenció.

L’ús irresponsable de tecnologies digitals pot provocar conductes addictives que generen també abstinència, de la mateixa manera que ho fan el consum de drogues, tabac i alcohol, però amb l’agreujant de ser més difícils de percebre i detectar perquè socialment són més acceptades. En l’àmbit personal, l’ús irresponsable de tecnologies pot:

  • Portar-nos a altres addiccions com la ludopatia o les compres compulsives.
  • Fer-nos evadir en una “vida virtual” a través de les xarxes.
  • Provocar conductes antisocials.
  • Provocar accidents de trànsit i atropellaments per l’atenció excessiva.
  • Provocar ansietat i depressió davant la falta de connexió.
  • Portar-nos a deixar de costat les nostres obligacions diàries.

En l’àmbit laboral:

  • Disminueix l’atenció o la productivitat en el lloc de treball.
  • Augmenta la possibilitat de patir accidents de treball.
  • Augmenta la càrrega de treball i l’estrès tecnològic, provocant un nombre més elevat de baixes laborals.
  • Pot portar a processos sancionadors, i fins i tot a l’acomiadament.

Davant d’aquesta situació, l’objectiu principal de la intervenció de les delegades i els delegats de prevenció és lluitar pel manteniment dels llocs de treball de les persones afectades, defensar els seus drets laborals, tractar els afectats amb respecte i tolerància i  garantir la confidencialitat. Sense pretendre assumir en cap moment el paper que pertoca als professionals en aquesta matèria, els delegats han de ser capaços d’oferir suport i informació sobre els seus drets laborals i els recursos socials existents a què es puguin dirigir buscant ajuda, i proporcionar alternatives de solució al problema en l’empresa.

La negociació col·lectiva és l’instrument més potent que tenim els treballadors per aconseguir unes relacions laborals justes i garantir uns drets mínims. Serà aquest instrument, mitjançant un protocol específic, que garanteixi:

  • El dret a la desconnexió de les persones treballadores.
  • L’ús adequat dels dispositius tecnològics per evitar qualsevol risc laboral i sobre la salut.
  • La regulació que permeti o no l’ús de dispositius personals durant l’horari laboral.
  • Els mitjans que ha de disposar l’empresa perquè els treballadors i treballadores no hagin de fer ús dels seus mitjans personals per a finalitats laborals.
  • El compliment de la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD). No et poden incloure en un grup de WhatsApp d’empresa sense haver donat el teu consentiment previ.
  • Les persones addictes són persones malaltes, i s’han de tractar com a tals.

 

Senyals d’addicció

·         Dorms poc (menys de sis hores)?

·         Et connectes durant molt de temps?

·         Descuides la teva feina o les relacions personals?

·         Estàs nerviós, avorrit o irritable si no tens el mòbil a prop?

·         T’han dit mai que “et passes el dia enganxat al mòbil”?

·         Has deixat de fer altres coses per atendre el mòbil o internet?

·         T’has deixat el mòbil algun dia a casa i t’has sentit nerviós o amb la necessitat de tornar per agafar-lo?… Això s’anomena nomofòbia i indica una dependència dels telèfons intel·ligents.

Per a més informació:

“Tríptico de las adiciones en el ámbito Laboral: adicciones 4.0 menos perceptibles, igual de dañinas”. http://www.ugt.es/Publicaciones/Triptico_redes_sociales_nuevos_riesgos.pdf

Comments are closed.