Tertúlia amb Hilda Farfante, testimoni de ‘Las maestras de la República’

carte_hilda-avalotAquesta setmana ens visita a Barcelona Hilda Farfante, mestra, filla de mestres republicans i una de les protagonistes del documental “Las maestras de la República”, guanyador del Goya al millor documental 2014.

L’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya ha organitzat el proper dijous, 20 de novembre, a les 18.30 hores, una trobada intergeneracional amb ella. Us convidem a participar!

 

 

El testimoni de Hilda Farfante a “Las maestras de la República”

Filla de mestres republicans, Hilda Farfante és una de les protagonistes del documental ‘Las maestras de la República” dirigit per Pilar López Solano i guanyador del Goya al millor documental 2014. Hilda tenia cinc anys quan va perdre als seus pares, tots dos mestres, com ella. “Es coneixien des de petits, anaven sempre junts, no s’havien separat mai. A la meva mare van anar a buscar-la quan anava a obrir l’escola. Obrir l’escola d’un poble era un fet de guerra. El meu pare va anar a buscar-la l’endemà i el van matar a ell també. La mare està enterrada en una cuneta, a ell el van tirar per un barranc. Estan desapareguts. A les tres germanes ens van separar, cadascuna amb un familiar. Mai més vam tornar a estar junts”.

Hilda es va quedar a càrrec de la seva tia i, com que la por a la pèrdua seguia present, temia que la separessin també d’ella. “Teníem por de parlar, una por que et menjava les entranyes, una por que si parlàvem passaria alguna cosa greu, por que pogués morir algú”, confessa. I és que creu que queda molt a dir i per “cridar”. “És un crit que comença a ser hora que arribi a la gent i ara el sentiran a molts llocs i durant molt de temps”, afirma Hilda, que assegura haver ofegat el seu propi crit durant molt de temps.

El seu testimoni és un més dels que es poden trobar a ‘Las maestras de la República’, que vol reconèixer el llegat que van deixar aquestes mestres, contribuint a la defensa dels drets de les dones i a la modernització de l’educació. Per això, Hilda es mostra preocupada per la situació actual i assegura que “el Franquisme no ha marxat mai”. A més, ha afirmat que “em sento culpable del que li ha passat al jutge Garzón. Perquè jo veia que anava contra Pinochet i després els argentins i sempre li deia: ¿I els meus pares? ¿I la repressió franquista? Quan va dir que havia decidit ocupar-se d’això, em vaig emportar l’alegria de la meva vida. Ara, amb tot el que li està passant, tinc ganes de demanar-li perdó. La meva àvia sempre deia: ‘als falangistes digueu sempre a tot que sí. No els porteu mai la contrària’. I potser tenia raó”.

Comments are closed.