UGT i CONC rebutgen renegociar el conveni del metall de Barcelona encara vigent

Tindrà una vigència de quatre anys (2010 – 2013) i afectarà 16.000 treballadors i treballadores
Ahir a la tarda, la Federació del Metall, Construcció i Afins (MCA) de la UGT de Catalunya, la CONC i la patronal del metall de Girona van arribar a un preacord sobre el Conveni Siderometal·lúrgic de la província de Girona, després de nou mesos de negociacions per les contínues traves de la patronal.
El principi d’acord, que empara uns 16.000 treballadors i treballadores, preveu una vigència de 4 anys (2010-2013) i estableix uns increments salarials d’un punt per sobre de la suma de l’IPC real de tots els anys de vigència. També inclou una clàusula de garantia per tal de respectar la millora acordada en cas que els IPC siguin negatius.
També és destacable l’ampliació i millores en el capítol de permisos retribuïts, així com la regulació dels permisos de paternitat i lactància, de manera que es faciliti una millor distribució de la jornada i, per tant, la conciliació laboral i familiar.

siderometalurgia

Els sindicats demanen a les empreses que apliquin immediatament les taules salarials signades si no volen generar un conflicte jurídic i social al sector

La Federació del Metall, Construcció i Afins de la UGT de Catalunya i la Federació d’Indústria de la CONC demanen a les patronals del metall de Barcelona que compleixin els increments salarials acordats en el Conveni Col·lectiu de la Siderometal·lúrgia de la Província de Barcelona.

Els sindicats hem mantingut diverses reunions amb la Unió Patronal Metal·lúrgica per exigir la signatura de les taules salarials del metall de Barcelona per a l’any 2011 segons l’acord al que es va arribar al mes d’abril del 2010. Recordem que en aquest acord vam redefinir el concepte d’IPC previst i vam establir un IPC de referència en funció de l’increment de preus real dels anys 2010 i 2011.

La UGT de Catalunya i la CONC volem deixar clar un cop més que els increments salarials pactats en conveni no són els culpables de la pèrdua de llocs de treball al sector del metall en aquests últims anys, sinó la caiguda del consum amb repercussions importants en l’ocupació. I en d’altres ocasions, com és el cas de Yamaha o Derbi, el motiu de la destrucció de llocs de treball no és un altre que la deslocalització de les produccions a França i Itàlia, i gens tenen a veure els citats increments salarials.

Entenem que per solucionar els problemes econòmics puntuals que es produeixin en algunes empreses ja s’estableixen mecanismes suficients al conveni col·lectiu a través de la Comissió Paritària, la qual ens hem ofert a reforçar per donar una millor resposta davant situacions degudament justificades. Però no permetrem cap incompliment que posi en risc el que ja està acordat entre ambdues parts, ni permetrem que en plena vigència del conveni es pretengui renegociar-ne les condicions.

Per tot això fem una crida a les empreses perquè procedeixin a l’aplicació immediata de les taules salarials, evitant així conflictes innecessaris que només conduiran a un conflicte jurídic i social al sector.

Comments are closed.