L’any passat els salaris només van recuperar-se un 1%
La taxa de variació interanual del mes de desembre s’ha situat en un 1,4% a Catalunya i un 1,2% a Espanya. L’índex mensual, que registra la variació de preus del desembre respecte el novembre, ha disminuït un 0,4% a Espanya i un 0,3% a Catalunya.
Per províncies, Barcelona i Girona Lleida presenten una variació interanual del 1,4%, Lleida del 1,5% i Tarragona del 1,3%.
El 2018 els salaris a Catalunya han recuperat tan sols un 1% de capacitat adquisitiva però la pèrdua acumulada des del 2009 és d’un 10,5%.
Durant els darrers anys i sota les pressions i pèrdua de poder negociador pels efectes de les reformes laborals, els salaris no només no han crescut segons els augments de l’IPC, sinó que han disminuït. Les darreres dades que ofereix l’Enquesta Trimestral de Cost Laboral situa un augment salarial del 2,3% el 2018 a Catalunya (comparació entre 3rs trimestres de 2017 i 2018).
Si a això li restem l’augment del cost de la vida, degut a l’efecte de la inflació, que avui hem sabut que ha estat del 1,4% a Catalunya, obtenim un augment salarial real del 1% aquest 2018.
A través del mateix càlcul, elaborat pel període 2009-2018, obtenim que en termes reals, els salaris han perdut un 10,7%.
Pèrdua sostinguda de capacitat adquisitiva dels catalans i les catalanes
Como hem vist, durant els darrers anys els salaris a Catalunya han perdut molt poder adquisitiu. En canvi, els beneficis empresarials no s’han vist perjudicats, tot el contrari, aquestes rendes han recuperat els nivells de 2007.
La composició del PIB en funció de les rendes (salaris i beneficis) demostra l’anterior:
- Els salaris han perdut pes dins la composició del PIB: Al 2011 representaven un 48,9% del PIB mentre que el 2017 tan sols representaven un 45,9%
- Els beneficis en canvi, han guanyat pes: El 2011 suposaven un 43,3% del PIB i el 2017 un 44,5%
Davant d’aquest escenari, i la pèrdua contínua de poder adquisitiu dels darrers anys dels salaris, és necessari i és de justícia que les persones assalariades recuperin urgentment poder adquisitiu. Els salaris han d’augmentar per col·laborar amb la reducció de les desigualtats i la pobresa i reforçar el creixement econòmic. Han de créixer per sobre de la inflació i guanyar participació sobre el repartiment de la renda, per la qual cosa els augments salarials a nivell agregat han de ser superiors als augments de productivitat. A més, és fonamental recuperar la inclusió en els convenis de la clàusula de garantia per al cas que la inflació a finals d’any sigui superior a la prevista.
Des de la UGT de Catalunya reclamem:
- La UGT de Catalunya exigim a les empreses que apliquin tant l’acord salarial pactat al AENC com a l’Acord Interprofessional de Catalunya, acords que han de traslladar als convenis col·lectius augments salarials al voltant d’un 3% -que permetin guanyar poder adquisitiu- i que estableixin l’increment dels salaris mínims de conveni a 14.000 euros anuals. També demanem la inclusió als convenis de clàusules de revisió salarial amb efectes retroactius.
- La falta de correlació entre creixement econòmic, augment de beneficis empresarials i evolució salarial es deu fonamentalment al desequilibri en la correlació de forces introduït en la negociació col·lectiva amb la Reforma Laboral de 2012. I per això reclamem mesures immediates que reverteixin les reformes laborals i els efectes negatius que ha tingut, per tal de reduir la precarietat laboral i millorar les condicions de treball.
- L’anunci del Govern d’augmentar el SMI és un gest, però no suficient. La UGT de Catalunya reclama un salari mínim digne de 1.000 euros, que és el que recomana la Carta Social Europea (el 60% del sou mig d’un país)
