{"id":2696,"date":"2017-01-01T20:02:56","date_gmt":"2017-01-01T20:02:56","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ugt.cat\/jubilats\/?p=2696"},"modified":"2017-01-01T20:02:56","modified_gmt":"2017-01-01T20:02:56","slug":"quanta-desigualtat-esta-disposada-a-suportar-una-societat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ugt.cat\/jubilats\/quanta-desigualtat-esta-disposada-a-suportar-una-societat\/","title":{"rendered":"QUANTA DESIGUALTAT EST\u00c0 DISPOSADA A SUPORTAR UNA SOCIETAT?"},"content":{"rendered":"<p><strong>Objectiu 2017: m\u00e9s salaris, menys desigualtats<\/strong><\/p>\n<p><strong>Laura Pelay<\/strong><br \/>\nBarcelona. Dissabte, 31 de desembre de 2016<br \/>\n3 minuts<\/p>\n<p>Quanta desigualtat est\u00e0 disposada a suportar una societat? Aquesta \u00e9s una pregunta que sovint ens fem, per\u00f2 que avui en dia en el nostre context social pren m\u00e9s rellev\u00e0ncia que mai. I \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 la ciutadania est\u00e0 avesada a escoltar com la macroeconomia flueix i com les estad\u00edstiques, sempre fredes, diuen que la crisi ha passat. Per\u00f2 nosaltres, la gent del carrer, no percebem massa millora. Quatre anys d\u2019increments sostinguts del PIB es tradueixen en m\u00e9s pobresa que mai i, sobretot, en m\u00e9s desigualtat.<\/p>\n<p>I \u00e9s en aquest escenari on cal reivindicar el paper fonamental de la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva i, sobretot, dels salaris en el repartiment i redistribuci\u00f3 de la riquesa. Durant l\u2019any vinent estarem expectants als increments del preu del petroli (l\u2019OPEP sembla que ha tancat l\u2019aixeta del petroli barat), de les pol\u00edtiques fiscals i de les possibles conseq\u00fc\u00e8ncies del Br\u00e8xit.<\/p>\n<p>Per\u00f2 aquest pa\u00eds no es pot permetre el luxe de continuar amb un model de creixement caduc, basat gaireb\u00e9 de manera exclusiva en la baixada dels costos laborals (amb una caiguda del 6,3%, del 2009 al 2015, mentre que a l\u2019Eurozona han augmentat) i ha de comen\u00e7ar a pensar seriosament en com repartir la renda. En els darrers anys la remuneraci\u00f3 dels assalariats a l\u2019Estat Espanyol ha caigut en 31.100 milions d\u2019euros mentre que les rendes financeres i empresarials han augmentat en 7.100 milions.<\/p>\n<p>Aquest ha estat el <em>mantra<\/em> de l\u2019austeritat: devaluaci\u00f3 salarial (es calcula que els treballadors han perdut el 4,8% del poder adquisitiu des del 2009, tot i la inflaci\u00f3 negativa). Mentre els rics eren cada dia m\u00e9s rics, els pobres \u00e9rem m\u00e9s pobres.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 cal destacar el paper central del Salari M\u00ednim Interprofessional (SMI). \u00c9s veritat que enguany hi ha hagut un increment substancial, del 8%. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que ven\u00edem de lluny, de molt lluny. Segons el conveni 131 de la OIT, l\u2019SMI ha de protegir els treballadors davant de les remuneracions baixes i segons la Carta Social Europea\u00a0 -signada per l\u2019Estat Espanyol- aquest hauria de ser el 60% del salari mitj\u00e0. A Catalunya, 1.000 euros. Per molt que el Govern espanyol, en una posada en escena de cara a la galeria per estrenar la seva nova etapa de minoria parlament\u00e0ria, hagi incrementat l\u2019SMI,\u00a0cal deixar clar que est\u00e0vem tan desfasats que l\u2019increment \u00e9s irrisori.<\/p>\n<p>La caixa de la Seguretat Social s\u2019ha buidat a ritmes vertiginosos, atesa la poca qualitat del mercat de treball generada amb uns salaris de mis\u00e8ria<\/p>\n<p>I \u00e9s evident que per culpa d\u2019 aquesta fallida recepta hem tingut conseq\u00fc\u00e8ncies nefastes per al conjunt de la ciutadania. La caixa de la Seguretat Social s\u2019ha buidat a ritmes vertiginosos, atesa la poca qualitat del mercat de treball generada amb uns salaris de mis\u00e8ria. I avui, treballar i ser pobre poden ser sin\u00f2nims, fet que ens ha de fer replantejar tot el conjunt de pol\u00edtiques socials, pensades per a una era anterior en qu\u00e8 caure en l\u2019exclusi\u00f3 social era sin\u00f2nim d\u2019estar a l\u2019atur, i treballar, garantia d&#8217;una vida digna.<\/p>\n<p>En aquests moments, els agents socials estan negociant l\u2019Acord Per a l\u2019Ocupaci\u00f3 i la Negociaci\u00f3 Col\u00b7lectiva. Els sindicats ja han fixat els seus criteris: increments salarials per sobre de la inflaci\u00f3 prevista (l\u20191,3%) per recuperar poder adquisitiu. La xifra plantejada contempla una forquilla d\u2019entre l\u2019 1,8% i el 3%. Cal ser conscients, doncs, que en aquesta discussi\u00f3 salarial ens hi va el model de pa\u00eds que volem: segmentat socialment o una mica m\u00e9s cohesionat.<\/p>\n<p>Quan estudiava, i d\u2019aix\u00f2 en fa uns quants anys, sempre ens deien que la moderaci\u00f3 salarial era la clau per evitar el que aleshores s\u2019anomenava l\u2019espiral inflaci\u00f3-salari. Despr\u00e9s hem apr\u00e8s que durant la crisi, els treballadors i treballadores hav\u00edem de ser oferts en sacrifici. I, fins i tot, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de les reformes laborals hem vist com s\u2019abaixaven els salaris.<\/p>\n<p>Si en cicles expansius se\u2019ns demana responsabilitat i en cicles recessius devaluaci\u00f3, la pregunta \u00e9s: quan hi guanyem els treballadors? La resposta de la patronal \u00e9s clara: mai. I davant del fet que les fissures socials entre rics i pobres s\u2019eixamplen i que a Catalunya tenim vora 600.000 treballadors pobres, em remeto al principi: Quanta desigualtat estem disposats a suportar?<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Objectiu 2017: m\u00e9s salaris, menys desigualtats Laura Pelay Barcelona. Dissabte, 31 de desembre de 2016 3 minuts Quanta desigualtat est\u00e0 disposada a suportar una societat? Aquesta \u00e9s una pregunta que sovint ens fem, per\u00f2 que avui en dia en el <a class=\"more-link\" href=\"https:\/\/www.ugt.cat\/jubilats\/quanta-desigualtat-esta-disposada-a-suportar-una-societat\/\">Continua llegint <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2696","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ugt.cat\/jubilats\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2696","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ugt.cat\/jubilats\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ugt.cat\/jubilats\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ugt.cat\/jubilats\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ugt.cat\/jubilats\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2696"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.ugt.cat\/jubilats\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2696\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2698,"href":"https:\/\/www.ugt.cat\/jubilats\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2696\/revisions\/2698"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ugt.cat\/jubilats\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2696"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ugt.cat\/jubilats\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2696"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ugt.cat\/jubilats\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2696"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}