logo_ugt
Rbla. del Raval 29-35, 08001 - Barcelona
Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Post Type Selectors

Reivindiquem unes condicions laborals dignes per al col·lectiu de psicologia a la sanitat pública i concertada

Font: pìxabay

En les darreres setmanes, una representació del Sindicat Mèdic de la UGT de Catalunya ha mantingut els primers contactes amb el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya  per conèixer i treballar la realitat del col·lectiu de la psicologia en la sanitat pública i concertada catalana i compartir-hi la nostra visió.

Hem coincidit en diferents problemàtiques que afecten aquest col·lectiu sanitari i que també es comparteix amb altres col·lectius professionals de la salut. En particular, la representació del COPC destaca la baixa ràtio de professionals de la psicologia a la sanitat pública catalana (9/100.000; la meitat que la mitjana europea) i també d’altres perfils professionals de la salut mental, com ara psiquiatria i infermeria de salut mental. Així mateix, la representació del COPC va expressar la seva preocupació perquè actualment les noves places PIR no arribarien ni a la taxa de reposició per mantenir-ne la proporció tenint en compte les jubilacions del col·lectiu, fet agreujat per les dificultats que hi hauria per augmentar les places de PIR acreditades per formar-ne més especialistes. La manca de professionals de la salut mental és especialment greu en un moment com l’actual, en què, arran de la pandèmia, els problemes de salut mental han augmentat de forma molt important en la població.

Al respecte, la representació del COPC valora en general de forma positiva l’obertura  de les 150 places de referents de benestar emocionals en atenció primària, perfil professional de psicòleg/a sanitari generalista en atenció primària que existeix en altres sistemes de salut del món anglosaxó, amb aparentment bons resultats. En el procés d’elaboració d’aquestes places hauria participat el COPC, com altres col·lectius (usuaris i usuàries, psiquiatria, atenció primària, representats dels PIR…), com a interlocutors externs. Al respecte, la UGT manifestem la nostra preocupació per la manca de transparència respecte aquestes places (no en tenim constància de les condicions laborals ni que s’hagi produït una convocatòria oficial), així com del fet que no siguin especialistes i de l’evident risc que professionals de formació semblant tinguin condicionals laborals i retributives molt més precàries que d’altres que també treballen al sistema públic de salut.

Així mateix, la representació del COPC ens ha expressat la seva aposta per un augment important  de les places d’especialista en psicologia, així com un augment de les especialitats clíniques en psicologia. També aposten per un procés de regularització de l’important col·lectiu de professionals de la psicologia que realitzen tasques d’especialista a la sanitat pública i concertada catalana sense tenir-ne l’especialitat reconeguda. En tot cas, han comentat que aquests processos depenen de la voluntat política i no la trobaran en l’actual Ministeri de Sanitat i que, en tot cas,  són llargs. Aquesta visió és bàsicament compartida pel Sindicat Mèdic de la UGT-Catalunya.

Ambdues organitzacions coincidim en la importància d’augmentar el finançament en la sanitat pública, que aquest augment de finançament serveixi tant per millorar les condicions laborals dels i les professional com en augmentar de forma substancial les places i en que les condicions laborals dels i les psicòlogues a la sanitat ha de ser equivalents en dignitat, reconeixement i qualitat en la formació.

La UGT finalment hem demanat al COPC que també defensin unes condicions laborals dignes del col·lectiu de la psicologia a la sanitat pública.

La reunió, en to cordial, ha servit per establir ponts de comunicació entre ambdues organitzacions. Des de la secció mèdica de la UGT també desitgem que serveixi com a llavor d’un grup professional de la psicologia en la sanitat pública a UGT de Catalunya. La UGT continuarem apostant per un sistema de formació sanitària basat en la residència, que ha mostrat ser de gran qualitat i que ha de respondre a les necessitats del nostre sistema públic de salut. Així mateix, condemnem les situacions que porten a situacions laborals i retributives més precàries que les d’altres companys i companyes per funcions equivalents.

Per tant, valorem que és urgent:

  • augmentar tant la quantitat de places de formació d’especialistes sanitaris com el nombre d’especialitats sanitàries de psicologia, medicina, infermeria, TCAI… per adequar-ho a la demanda real.
  • articular mecanismes de regularització de l’especialitat de professionals que treballen a la sanitat pública fent tasques d’especialista sense l’especialitat reconeguda i amb una qualitat professional contrastada.
  • estabilitzar la situació laboral del col·lectiu sanitari.
  • igualar a l’alça els convenis col·lectius de la sanitat pública i concertada catalanes.

Entrades relacionades