Valorem positivament la nova Llei de Formació Professional estatal, fruit del consens i el diàleg social, tot i que lamentem que només abordi l’FP reglada. També cal més reflexió, debat i concertació en temes tan importants com la integració, la governça, la prospecció de necessitats de formació i qualificació professionals i l’FP Dual.
Avui s’ha aprovat al Congrés dels Diputats l’esperada nova Llei orgànica d’ordenació i integració de la Formació Professional, que mostra com el valor del consens i del diàleg social resulten claus per a abordar els importants reptes als quals ens enfrontem actualment com a país, en una època de pandèmia i d’elevat atur juvenil.
Efectivament, la Formació Professional és una palanca necessària per a l’adaptació del nostre Sistema de Formació i Qualificació Professional a les necessitats actuals i futures del mercat de treball.
Des de la UGT de Catalunya tenim el ferm convenciment que el sistema de formació i qualificació professionals necessita d’una clara transformació. En aquest sentit, considerem que aquesta Llei és un bon punt de partida per tal d’iniciar el procés de canvi i evolució necessaris del sistema per a l’adaptació als canvis mercat laboral, entenent-lo com un àmbit on es produeixen interrelacions entre les necessitats de les persones treballadores i de les empreses, tot això en un marc territorial determinat.
L’aprovació de la nova Llei de Formació Professional és un clar exemple per demostrar que consultar als interlocutors socials sobre el disseny i aplicació de les polítiques econòmiques, laborals i socials, és avui més que mai d’allò més necessari, tal com es reflecteix en el Pla d’Acció del Pilar Europeu de Drets Socials.
Les tendències i els reptes als quals s’enfronta avui la nostra societat en el terreny econòmic, tecnològic i social, requereixen d’una resposta consensuada entre tots els actors involucrats. Aquesta Llei és un reflex de com la contribució dels interlocutors socials, en particular de la UGT, ha servit per modernitzar els nostres sistemes i estructures formatives, en un moment, en el qual potenciar el diàleg social resulta clau per a la Secretaria de Formació, solucionant els problemes d’índole econòmic i social que permetin al nostre país progressar adequadament en el camí de creixement econòmic i de la cohesió social.
No obstant això, volem posar de manifest que hi ha alguns aspectes que requeririen de més reflexió, debat i concertació, aspectes que giren especialment a l’entorn de la integració, la governança, la prospecció de necessitats de formació i qualificació professionals i la formació professional dual, tot i que també n’hi ha d’altres que no podem deixar de banda.
Per a la nostra organització, aquests elements d’especial rellevància són:
- En primer lloc, i com a més important, des de la nostra organització volem posar de relleu que aquesta Llei aborda només l’FP reglada. Per tant, només es regula una part de la formació que es pretén i s’explicita que ha de ser al llarg de la vida.
- No veiem tampoc que es produeixi una integració dels diferents sistemes de la formació i qualificació professionals, malgrat se’n fa esment. Considerem que la Llei és un avenç considerable en matèria d’ordenació que permetrà regular la formació i qualificació professionals a favor de la flexibilitat i el dinamisme que requereix la nova economia, però no veiem que hi hagi una integració per a la creació d’un sistema únic que reconegui totes les realitats i potencialitats preexistents. En aquesta normativa només s’aborda la formació inicial deixant fora la formació per l’ocupació. Si paral·lelament s’està treballant en aquest avantprojecte de Llei –i alhora en la modificació de la Llei 30/2015 per la que es regula la formació professional per a l’ocupació– és evident que la integració dels subsistemes no és real.
- Per complir l’objectiu de la integració dels sistemes existents cal posar el focus de l’FP en la persona. Hem de considerar l’FP i la qualificació com un dret subjectiu de les persones al llarg i ample de la vida. A partir d’aquí, l’FP ha de respondre a les necessitats de les persones, de les empreses i del territori.
- Governança del sistema. En aquest aspecte de la Llei, i més concretament en el paper que juguem els agents socials, trobem a faltar un punt on les organitzacions sindicals i empresarials majoritàries identifiquin i actualitzin les necessitats de qualificació, la seva definició i conceptes requerits per aquestes qualificacions. Caldrà també l’establiment de procediments de col·laboració i consulta amb els interlocutors socials. Quan es parla de la participació dels agents socials detectem que s’inclouen també organismes i entitats intermitges que caldria clarificar de quines es tracten. A Catalunya, la Llei 10/2015 estableix diferents nivells de concertació i participació basada en el diàleg social permanent. Es reconeix el paper de les organitzacions patronals i sindicals més representatives en el disseny, seguiment i avaluació de les polítiques públiques de formació i qualificació professionals atès que formen part de la Comissió Rectora del Sistema. Val a dir que el text de la Llei no reconeix l’arquitectura de governança que actualment funciona a Catalunya. Aquest reconeixement s’hauria d’expressar a través de l’articulat i no pas a través d’un posterior desplegament reglamentari.
- En aquest sentit, des del Ministeri cal també comptar amb els interlocutors socials i els sectors productius que correspongui, alhora que hi han de comptar les diferents comunitats autònomes quan s’elaborin els projectes d’establiment i ordenació dels continguts, instruments i mecanismes bàsics del sistema d’FP.
- Pel que fa a la prospecció, cal contemplar la prospecció de les necessitats del sistema a curt, mig i llarg termini com a element indispensable per planificar i ajustar l’oferta formativa. En els objectius de l’avantprojecte s’expressa la necessitat d’observació contínua de l’evolució de la demanda i l’oferta professionals i perfils del mercat de treball, però no s’estableix un marc de prospecció i identificació de necessitats de qualificació en la planificació de l’oferta formativa, l’avaluació i acreditació de competències professionals, en l’orientació i acompanyament professional i a la formació permanent de les persones professionals del sistema.
- Pel que fa l’FP Dual, des de la nostra organització no compartim la definició que apareix a la Llei. Per nosaltres la definició que millor defineix l’FP dual és la del CEDEFOP, com estàndard europeu: educació formal on l’aprenentatge es desenvolupa de manera alterna en el lloc de treball i en la institució educativa i que condueix a una qualificació professional reconeguda oficialment.
- L’aprovació de la nova Llei de Formació Professional constitueix un exemple que les estratègies nacionals de progrés i avanç en les polítiques de modernització han de comptar amb la necessària participació dels interlocutors socials.
- Des de la UGT de Catalunya creiem que el desplegament del model plantejat de l’FP Dual, només serà possible si s’estableixen les condicions reals que estimulin la iniciativa i la implicació de les empreses, amb suficiència de recursos tècnics, humans i econòmics, per al reconeixement del paper formatiu.
- Segons la Llei ara tota l’FP serà dual. Cal que la Llei aclareixi el paper de l’FP dual. Estendre l’FP dual a tota l’FP és devaluar-la. En l’FP Dual simple no hi ha contracte laboral de l’alumne ni cap compensació econòmica per mobilitat, ni cap altre concepte. En aquesta modalitat d’FP dual cal un control per part de la Representació Legal de les persones Treballadores.
- L’FP dual no ha de servir per precaritzar encara més el mercat laboral. En aquest sentit cal clarificar molt més la relació contractual entre alumne i empresa i, de retruc, que no es precaritzin els llocs de treball de les persones que ja treballen. Hi haurà fons permanents per a garantir els sous de l’alumnat d’FP Dual?
- Des de la UGT de Catalunya trobem a faltar una referència a la necessitat de l’augment de places públiques d’FP. En aquest sentit hi ha un gran dèficit i s’ha de potenciar que totes les persones que vulguin formar-se tinguin la possibilitat de fer-ho, independentment del seu poder adquisitiu i sense haver d’afrontar els preus abusius que hi ha en l’actualitat. En aquest punt també tenir present que s’ha de poder oferir a totes les persones que vulguin (o es vegin obligades) fer formació virtual, a distància o semipresencial, dels instruments telemàtics necessaris per poder rebre-la.
En definitiva aquesta Llei d’FP comporta un pas endavant però, al nostre entendre, és millorable.
