Entrevista amb Moises Fabra Serral, Secretari General de la UGT a les Terres de l’Ebre. Ex alcalde i veí del municipi de Xerta on l’incendi de les Terres de l’Ebre, del passat 7 de juliol, va cremar més del 80% del seu terme municipal.
En relació amb els incendis forestals registrats a Terres de l’Ebre aquest 2025, quins són els factors estructurals i climàtics que n’han afavorit la propagació, i com s’estan abordant des del territori?
El canvi climàtic, d’afectació mundial, té un gran pes dintre dels factors clau que propicien els nous incendis, però no oblidem que la societat amb el seu conjunt, la gestió política vers als boscos i la gestió forestal és tan important o més que els factors del canvi climàtic per reduir la creació i propagació d’incendis.
A Catalunya i, en aquest cas, a les Terres de l’Ebre, no s’ha fet mai la gestió forestal que s’hagués hagut de fer per eliminar el risc del foc. Tenim en compte que els anys 1981 i 1992 ja es van cremar moltes de les hectàrees cremades a l’incendi de Xerta-Paüls d’ara, el 2025. Aquest fet denota la poca implicació político-administrativa dels diferents Governs de la Generalitat i Estatal.
L’ACA (Agència catalana de l’aigua) ni neteja ni deixa netejar barrancs i sortides d’aigua de fonts naturals. Des dels Departaments d’agricultura o medi ambient no promocionen ni deixen pasturar ramats de boví, oví o cabrum, sabent que són les millors desbrossadores naturals.
La pagesia, sense canvi generacional, està en decadència i aquest fet, provoca l’abandonament de terres i cultius i l’ augment considerable de vegetació no controlada i les males herbes a camps i boscos.
Creus que el model actual de gestió forestal és suficient per fer front a la nova realitat climàtica? Quines millores caldria implementar per reduir el risc d’incendi i augmentar la resiliència dels boscos?
Ah, però hi ha model de gestió forestal, actualment? A les Terres de l’Ebre no es nota, si existeix. Fins i tot pareix que si es fa alguna cosa, és per anar en contra de la gent del territori.
Et posaré un exemple; a una finca particular que està bruta de vegetació i arbrat, el propietari, si vol recuperar la finca, no pot netejar la finca com vulgui. “Aquest pi no el pots tallar”, “aquest margall no es pot tocar”… són les frases habituals que has de sentir per part de l’administració. Ah, i amenaçats per la corresponent sanció econòmica.
Per tant, la gent pensa que per tenir mals de cap i damunt sense benefici, no cal perdre el temps i prolifera l’abandonament de finques, fet que provoca ser pasturatge per a les flames.
Clarament, per reduir el risc d’incendi hi ha dos temes fonamentals: accions de prevenció com la neteja de boscos, la creació d’hidrants, fer punts d’aigua, basses o sistemes de reg… i promocionar la ramaderia extensiva, el pasturatge i la pagesia per netejar finques hermes i tornar-les al cultiu per fomentar el mosàic agroforestal.
Com afecta l’increment dels incendis forestals a Catalunya i en concret a la província de Tarragona, a les condicions laborals i l’ocupació de les persones que treballen en la lluita i extinció dels incendis forestal i quines mesures creus que caldria adoptar per garantir la seguretat, l’estabilitat i la capacitació professional d’aquests treballadors i treballadores en un context climàtic cada cop més advers?
Cada incendi provoca tenir menys qualitat ambiental, menys biodiversitat i menys arrelament de persones al territori afectat. Es podien fer activitats turístiques, ramaderes i de pagesia, evidentment, en uns terrenys afectats pel foc, no es pot fer res de res.
Al municipi de Xerta tots i totes estem implicats en la recuperació del nostre territori, un exemple és la societat de caçadors que ha estat una entitat molt activa des del minut 1 després de l’incendi amb la seva col.laboració en la recuperació i la regeneració de la zona per afavorir l’hàbitat d’ocells, conills, cèrvids i altres espècies de la fauna silvestre amb punts d’aigua per als animals.
D’altra banda, els professionals en l’extinció dels incendis han d’estar dotats de recursos suficients per portar a terme una bona tasca de reconstrucció forestal del territori i, sobretot, està preparat amb formació, eines i suficient personal per portar endavant tasques de prevenció (obrir pistes, construcció de basses d’aigua, neteja de boscos, protecció de línies elèctriques…).
Des de la UGT Terres de l’Ebre, estem convençuts que el 75-80% d’accions, a partir d’ara, en benefici de la lluita i extinció dels incendis forestals han de passar per fer prevenció, prevenció i més prevenció.
