La prevenció del càncer laboral

El terme càncer engloba un grup nombrós de malalties que es caracteritzen pel desenvolupament de cèl·lules anormals que es divideixen, creixen i es disseminen sense control en qualsevol part del cos.

Les cèl·lules normals es divideixen i moren durant un període de temps programat. No obstant això, la cèl·lula cancerosa o tumoral «perd» la capacitat de morir i es divideix gairebé sense límit. Tal multiplicació en el nombre de cèl·lules arriba a formar unes masses, denominades «tumors» o «neoplàsies», que en la seva expansió poden destruir i substituir els teixits normals.

El càncer és una malaltia produïda per un dany en l’ADN (genètic) o/i en els mecanismes de regulació d’aquest (mal epigenètic) i que provoca una proliferació cel·lular incontrolada. Aquest dany que es produeix en l’ADN o en els seus reguladors pot ser heretat dels pares, produït per agents externs («carcinògens”), o totes dues coses. En termes generals, els factors externs serien responsables del 90% dels càncers, i la meitat d’aquests es produeixen pels factors següents: tabaquisme, alcohol, sobrepès i inactivitat física.

Entre els càncers que afecten les persones, el càncer d’origen laboral és completament prevenible, sempre que es prenguin mesures adequades per evitar l’exposició dels treballadors i treballadores als agents carcinogènics en l’ambient laboral. Per això són essencials les estratègies adequades de seguretat i salut en el treball (SST). No només estem parlant d’exposició a substàncies químiques. En l’àmbit laboral hi ha moltes formes d’agents cancerígens, com ara radiacions ionitzants, exposició solar, exposició a gas radó en edificis soterrats, etc.

Per prevenir els càncers és essencial fer l’avaluació de riscos laborals, adoptar mesures preventives, formació i informació preventiva i una vigilància correcta de la salut, tot això unit a la participació de les persones treballadores. Com passa en qualsevol risc laboral, s’ha de complir amb la normativa específica d’agents cancerígens, però tenint en consideració que la no aplicació de les mesures de prevenció comporta unes conseqüències molt greus per a les persones que emmalalteixen de càncer.

Les normatives que regulen la gestió dels cancerígens en els llocs de treball són la Directiva 2004/37/CE, relativa a la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents carcinògens o mutàgens en el treball i el Reial decret 665/1997, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents cancerígens i mutàgens en el treball. L’objecte i àmbit d’aplicació d’aquesta normativa és la protecció i prevenció de riscos per a la salut i seguretat derivats o que puguin derivar-se de l’exposició a agents cancerígens o mutàgens en el treball i establir les disposicions mínimes aplicables a les activitats en els quals els treballadors i treballadores estiguin o puguin estar exposats a agents cancerígens o mutàgens a conseqüència de la seva feina. Així mateix, el Reglament europeu (Reglament (CE) núm. 1272/2008, sobre classificació, etiquetatge i envasament de substàncies i mescles (CLP), estableix la definició d’agent carcinogen:

«Substància o mescla de substàncies que indueix càncer o augmenta la seva incidència. Les substàncies que han induït tumors benignes i malignes en animals d’experimentació seran considerades també suposadament carcinògens o sospitoses de ser-ho».

Es classifiquen en:

• Categoria 1. Carcinògens o suposats carcinògens per a l’ésser humà.
  • Se sap que és un carcinogen per a l’ésser humà.
  • Se suposa que és un carcinogen per a l’ésser humà.

Indicació de perill: H350 (pot provocar càncer).

• Categoria 2. Sospitós de ser carcinogen per a l’ésser humà.

Indicació de perill: H351 (se sospita que provoca càncer).

El càncer és la causa principal de la mortalitat laboral a la UE. Es calcula que els agents carcinògens contribueixen a unes 100.000 morts laborals per càncer en el lloc de treball a l’any.

L’Organització Internacional del Treball (OIT) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estimen que cada any es produeixen entorn de 9.550 morts per càncer relacionades amb el treball. Si es reconeguessin com a malalties professionals seria la primera causa de mortalitat en l’entorn laboral.

S’estima que a Espanya el reconeixement actual se situa en menys de l’0,1% de la identificació dels càncers d’origen professional que habitualment són mesoteliomes relacionats amb l’exposició a l’amiant. Durant el 2021, només es van declarar 51 malalties professionals causades per agents cancerígens, fet que posa en evidència una clara infradeclaració del càncer d’origen laboral.

Les empreses han de gestionar el risc d’exposició a agents cancerígens amb la col·laboració dels tècnics i tècniques de prevenció de riscos laborals especialitzats en higiene industrial del servei de prevenció de l’empresa, sigui propi o aliè, seguint aquest ordre:

El primer pas d’aquesta gestió ha de ser la identificació del risc. Cal ser molt curosos a l’hora de fer les identificacions dels productes o tecnologies que es fan servir a l’empresa. Els delegats i delegades han de comprovar que, a més dels productes habituals, també s’identifiquen els productes que es fan servir de forma esporàdica. I no només productes, com hem dit abans, sinó també procediments o entorns de treball que puguin provocar exposició a cancerígens, com l’exposició solar, l’exposició a radiacions ionitzants, radó, etc.

El pas següent que s’ha de fer és la substitució d’agents cancerígens. No hi ha criteri econòmic en aquesta decisió. Si hi ha un producte que sigui cancerigen, s’ha de substituir. Això no vol dir que sigui fàcil. És un procés que pot arribar a requerir molta organització i planificació, i pot obligar a la participació de tots els departaments d’una empresa.

Per exemple, l’Health and Safety Executive (HSE) del Regne Unit, recomana 7 passos per a la substitució amb èxit de substàncies perilloses:

1. Decidir si la substància o el procés són un perill. Hi ha un risc important en l’emmagatzematge, l’ús o l’eliminació de la substància?
2. Identificar les alternatives.
3. Analitzar què pot passar si usa les alternatives.
4. Comparar les alternatives entre elles i amb la substància o amb el procés que està utilitzant actualment.
5. Decidir-se per la substitució.
6. Introduir el substitut.
7. Avaluar el resultat de la substitució.

L’Agència Europea de Substàncies i Preparats Químics (ECHA) també treballa per proposar substituts mitjançant el registre i l’autorització dels productes químics regulats pel Reglament europeu REACH (Reglament (CE) N. 1907/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre de 2006, relatiu al registre, l’avaluació, l’autorització i la restricció de les substàncies i preparats químics (REACH).

A continuació, s’ha de fer l‘avaluació del risc. El Reial decret 665/1997, en el seu annex III, indica el valor límit d’exposició professional per a alguns agents cancerígens. D’altra banda, en el document «Límits d’exposició professional per a agents químics» publicat per l’INSST, s’assigna també un valor límit d’exposició a algunes substàncies cancerígenes, mutàgenes o tòxiques per a la reproducció. No obstant això, cal recordar que els coneixements científics actuals no permeten identificar nivells d’exposició per sota dels quals no hi existeixi risc que els agents mutàgens i la majoria de cancerígens produeixin els seus efectes característics sobre la salut. Per aquesta raó, els límits d’exposició adoptats per a algunes d’aquestes substàncies no han de ser considerats com una garantia per a la protecció de la salut, sinó com unes referències màximes per a l’adopció de les mesures de protecció necessàries i el control de l’ambient dels llocs de treball. Així, mantenir l’exposició per sota d’un valor màxim determinat no permetrà evitar completament el risc, encara que sí que podrà limitar-lo.

Tot seguit, s’ha de prevenir i reduir l’exposició. Per això cal aplicar mesures preventives tècniques, com ara limitar les quantitats; disseny i processos de treball i mesures tècniques; limitar el nombre de treballadors i treballadores exposats; evacuar i fer instal·lacions tancades amb els agents en origen; mesuraments de control, en particular per a una detecció immediata d’exposicions anòmales; procediments de treball; ventilació general; mesures de protecció col·lectiva i individual; mesures higièniques dels locals de treball; delimitar zones de risc i senyalització; etiquetar recipients, envasos, instal·lacions, dispositius d’alerta d’emergència en cas d’exposicions anormalment altes; mitjans per a l’emmagatzematge; manipulació i transport dels agents i per a la recollida, emmagatzematge i eliminació de residus; senyalització; delimitació de la zona de treball, etc. L’ús d’equips de protecció individual s’ha de restringir quan les mesures anteriors no són suficients. També s’han d’aplicar mesures d’higiene personal i de protecció individual, com ara prohibir menjar, beure o fumar en aquestes zones; proveir de roba de protecció adequada o d’una altra mena de roba especial adequada; lloc per guardar de manera separada la roba de treball o de protecció de la roba de vestir; lloc per a l’emmagatzematge i la gestió adequada dels equips de protecció, vàters i lavabos apropiats i adequats; temps de la jornada laboral per dutxar-se; rentat de la roba de feina, etc. I, com en qualsevol altre risc, s’ha de fer formació, informació i vigilància de la salut per part del personal sanitari del servei de prevenció.

Per comprovar el compliment de la normativa per part de les empreses amb relació a l’exposició al càncer laboral, cal que es reforci la Inspecció de Treball. Des de la UGT proposem que s’arribi a la ràtio d’1 inspector per cada 10.000 treballadors, en línia amb les recomanacions de l’OIT.

Des de la UGT exigim accions contundents per acabar amb aquesta xacra que està afectant seriosament la seguretat i salut de les persones treballadores. Les empreses han de complir amb la normativa en prevenció de riscos laborals, ja que moltes d’aquestes morts podrien evitar-se si les exposicions a cancerígens en els llocs de treball estiguessin controlades i minimitzades.

L’infrarreconeixement dels càncers ocupacionals té greus conseqüències. La primera i fonamental és la privació a les víctimes dels seus drets en termes de prestacions i de reconeixement social. L’infrarreconeixement provoca, com hem vist, una greu distorsió de les estadístiques de malalts professionals, així com la transferència dels costos econòmics provocats per la malaltia des de les empreses responsables de les exposicions laborals a la ciutadania general i als nostres Serveis de Salut. Per això, tots els mitjans per visualitzar aquest greu problema de salut laboral i pública són imprescindibles per planificar adequadament estratègies amb la finalitat d’aconseguir una adequada atenció i prevenció del problema.

Actualment, es reconeix com a malaltia professional aquella contreta a conseqüència exclusiva de la feina; és a dir, la relació ha de ser de causalitat exclusiva, ni tan sols es considera la relació de causalitat prevalent dins d’un ventall de causes. En segon lloc, és imprescindible que la malaltia, perquè es consideri professional, estigui recollida en el quadre de malalties professionals del nostre país. D’altra banda, hi ha moltes malalties professionals que tenen un període de latència llarg i és difícil identificar-les abans que els símptomes es manifestin; entre elles, molts càncers. La determinació d’una malaltia com a professional es veu dificultada per la influència de factors externs al lloc de treball, així com per l’alta mobilitat de les persones treballadores en el mercat laboral, influïda per l’alta temporalitat en la contractació.

Per tot això, des de la UGT hem proposat modificar del concepte legal de malaltia professional l’exigència d’una relació de causalitat exclusiva, afegint-hi la necessitat de causalitat prevalent.

A més, suggerim que s’estableixi la periodicitat en la qual el quadre de malalties professionals s’ha de revisar, per així poder incorporar-hi noves patologies, atès el progrés del coneixement científic i l’evolució dels processos productius. També volem que s’ampliï el llistat de malalties professionals recollit en el Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre, per incloure les patologies derivades dels riscos psicosocials d’origen laboral, més càncers d’origen laboral i que es doti de perspectiva de gènere al llistat de malalties professionals.

La UGT de Catalunya ha treballat des del primer minut de la seva fundació per a la salut de les persones treballadores. Però, de vegades, no queda clar quina és la funció del sindicat. Queden clares les funcions de col·laboració, vigilància i control que realitzen els delegats i delegades de prevenció a les empreses, però es desconeixen les accions d’altres companys i companyes que realitzen representació institucional i lluitem per garantir la seguretat i la salut de les persones a la feina. A continuació, enumerem de forma no exhaustiva les darreres fites aconseguides.

• A Europa

Les mesures de lluita contra el càncer en el lloc de treball són un element essencial del Pla europeu de lluita contra el càncer, que estableix un plantejament nou de la UE respecte a la prevenció, el tractament i l’atenció sostenibles del càncer. El compromís de la UE amb la lluita contra el càncer en el lloc de treball també és coherent amb l’estratègia del full de ruta sobre carcinògens 2020-2024, que congrega els estats membres i els interlocutors socials amb vista a l’aplicació dels valors límit i altres disposicions adoptades en l’àmbit de la UE amb celeritat, limitant l’exposició a 26 substàncies perilloses i millorant, d’aquesta manera, les condicions laborals del voltant de 40 milions de treballadors.

Des de la UGT hem estat treballant en la recent modificació de la directiva sobre cancerígens que s’ha aprovat el març. El principal canvi que es refereix a l’àmbit d’aplicació de la Directiva, és que actualment també recull les substàncies tòxiques per a la reproducció. Per tant, la directiva passa a dir-se Directiva sobre carcinògens, mutàgens i reprotòxics. Fins ara, la norma només s’aplicava als carcinògens i mutàgens. Això suposa un assoliment per a la protecció de la seguretat i salut de les persones treballadores de la UE exposades a aquestes substàncies que provoquen infertilitat, avortaments o malformacions fetals. Aquest canvi ha estat promogut activament pel moviment sindical europeu del qual formem part. També, s’ha aprovat la nostra reivindicació d’incloure els fàrmacs perillosos en la directiva de cancerígens, malgrat que s’inclouen com a procés de treball i per ara no s’hi inclouran valors límits d’exposició, tal com demanàvem. D’altra banda, la Comissió Europea s’ha compromès a fer una llista indicativa dels medicaments perillosos i a donar formació específica sobre la manipulació de medicaments perillosos a les treballadores i treballadores dels sectors afectats. Resulta fonamental els medicaments perillosos en la normativa de cancerígens per aconseguir que els professionals sanitaris tinguin una protecció adequada a través de la millora dels sistemes de treball, tecnologia, normativa, etc. Per un altre costat, aquesta nova modificació de la directiva ha regulat 12 noves substàncies cancerígenes, tal com es reclamava des de l’àmbit sindical, com ara la 4,4’-Metilendianilina, epiclorhidrina, dibromur d’etilè, diclorur d’etilè. Encara que també hem de dir que ens trobem encara lluny de la reivindicació que fem al costat de la CES (Confederació Europea de Sindicats) i que inclou la inclusió de 50 noves substàncies cancerígenes. Fins ara hem aconseguit que se n’incloguin 25; encara ens queda molta lluita, doncs.

També volem que destacar que gràcies a la campanya sindical prèvia que s’ha desenvolupat a Europa, el Parlament Europeu va votar a favor de l’informe Villumsen, referent a la protecció dels treballadors i treballadores contra l’amiant, en el qual redueix el límit d’exposició professional de l’amiant de 100.000 f/m³ fins a 1.000 fibres/m³.

• A Espanya

Des de la UGT instem el Govern que efectuï la transposició de les modificacions de la tercera i la quarta directiva de cancerígens de manera immediata. Esperem que el Govern legisli urgentment, i no esperi que venci el termini, com va passar en el cas de la transposició de la primera modificació, que es va fer amb un any de retard, amb el consegüent perjudici per a la seguretat i salut de molts treballadors i treballadores que cada dia estan exposades a aquestes substàncies cancerígenes.

En particular, en la gestió de l’amiant, cal remarcar que la majoria de tot el que s’ha aconseguit en aquesta matèria ha estat fonamentalment per l’esforç dels sindicats. La conscienciació per part de la societat del perill d’aquest material i de la necessitat de localitzar-lo i retirar-lo, la posada en marxa del pla de vigilància de la salut dels treballadors i treballadores de l’amiant o el consens aconseguit per les comunitats autònomes per aplicar el mateix criteri quant a la normativa laboral sobre aquest tema ha estat principalment per l’esforç dels sindicats; però queda molt camí per recórrer, per exemple, en el cas dels treballadors i treballadores autònomes.

Per fi s’ha publicat en el BOE la Llei 21/2022, de 19 d’octubre, de creació d’un fons de compensació per a les víctimes de l’amiant, després de més de 15 anys de lluita i reivindicació dels sindicats, juntament amb les associacions de víctimes. Això suposa un gran avenç per a les persones afectades i els seus familiars, a qui la UGT ha acompanyat i prestat suport en tot aquest llarg camí. Per a la nostra organització, la creació d’aquest fons suposa un fet històric, i tot i que hi falten algunes qüestions per polir-hi, el considerem un acte de justícia i reparació per a les víctimes. El pròxim pas és l’elaboració del seu desenvolupament reglamentari en el termini de tres mesos perquè entri definitivament en vigor. Des de la UGT esperem que s’aprofiti aquest desenvolupament reglamentari per afinar-hi determinades qüestions que han quedat pendents, com l’establiment d’unes quanties dignes i adequades per evitar que les persones afectades es vegin obligades a continuar recorrent als tribunals, qüestió que es pretenia evitar amb la creació del Fons i l’exempció tributària de les indemnitzacions que hem anat reclamant  durant tot el tràmit parlamentari de la Llei. A més, des de la UGT estem treballant per aconseguir els coeficients reductors per a jubilació d’aquestes persones treballadores. No ens oblidem d’elles i assolir-ho és un objectiu que tenim en la nostra agenda.

De la mateixa manera, la UGT ha reclamat repetidament la transposició de la directiva de radó, que obliga a establir un Pla Nacional per avaluar l’exposició a aquest gas en els centres de treball. És la segona causa de càncer de pulmó a Espanya. Els treballadors i les treballadores exposades a aquest gas es troben desprotegides perquè, com que no s’identifiquen ni avaluen els riscos, no es prenen mesures preventives. S’atribueixen a un total de 1.500 morts anuals a Espanya a causa d’aquest gas. La Comissió Europea ha expedientat Espanya, igual que altres estats membres, per no transposar la Directiva 2013/59/EURATOM per a la protecció contra els perills derivats de l’exposició a radiacions ionitzants, entre les quals es troba el gas radó. El termini es va esgotar el passat 6 de febrer de 2018. Tanmateix, la UGT està treballant perquè s’inclogui en l’Estratègia espanyola de seguretat i salut actualment en disseny.

O exemples més específics, com la regulació del cadmi, en què s’ha aconseguit que no es faci la transposició directa de la directiva a la normativa espanyola. Des de l’inici, la UGT va defensar que s’havien de mantenir valors que ja teníem en ser més restrictius, i que si féssim una transposició literal aniria en contra de la seguretat i salut de les persones treballadores. Afortunadament, els nostres companys i companyes del grup de treball de Valors límit d’exposició professional per agents químics en Espanya van assolir mantenir el valor límit actual del cadmi.

Cal comentar que ara els nostres companys i companyes del Confederal estan immersos en la negociació de la futura Estratègia espanyola de seguretat i salut en el treball 2022-2027. Per a la UGT, aquestes negociacions són prioritàries, ja que l’Estratègia és el marc de les polítiques a desenvolupar fins al 2027 i de les quals dependrà en bona part la seguretat i salut de les persones treballadores del nostre país. Per nosaltres és fonamental que el càncer d’origen professional tingui un paper rellevant dins de l’Estratègia. I sembla que serà així dins d’un dels seus objectius, i que comptarà amb un apartat específic que recollirà una agenda nacional de prevenció del càncer d’origen professional que duran a terme les administracions públiques competents conjuntament amb els interlocutors socials. Aquesta agenda recollirà accions per poder conèixer la situació actual del càncer d’origen laboral a Espanya i de les persones treballadores exposades a cancerígens laborals, adaptar instruments normatius, impulsar programes de vigilància i control del compliment de la normativa i avançar, en definitiva, en la millora de l’acció preventiva, diagnòstic precoç i intervenció primària.

• A Catalunya

En la negociació de l’Estratègia catalana de seguretat i salut ja vam aconseguir inserir-hi el tema. La prevenció del càncer laboral es tracta en l’Objectiu estratègic 3, “Vetllar per una millora contínua de les condicions de treball en determinats sectors d’activitat, riscos laborals o col·lectius específics” i en l’objectiu operatiu 3.6, “Promoure la millora de les condicions de treball en relació amb el risc d’exposició a cancerígens”. Les accions vinculades són definir pautes i criteris d’actuació per a la prevenció correcta dels agents cancerígens o fer intervencions adreçades a activitats o sectors amb presència de cancerígens. També estem treballant de forma activa en el programa DESAMIANT-CAT per eliminar l’amiant. Respecte a les línies de treball relacionades amb el càncer laboral, la UGT està centrada en diferents temes no només de prevenció, sinó també d’assistència a les persones afectades.

Així mateix, continuem la lluita en diferents objectius:

És important avançar per aconseguir que els treballadors i treballadores malalts de càncer o que han superat un càncer, tornin al seu lloc de treball de manera segura, sense posar en risc la seva seguretat i salut, incloent-hi els aspectes psicosocials. Per això, les empreses han de negociar amb la representació sindical protocols de tornada al lloc de treball per a aquests supòsits, amb fórmules per flexibilitzar la incorporació, fent-la de manera progressiva, o reduccions de jornada, etc.

Com a sindicat estem treballant en l’AINC (Acord interconfederal per a la negociació col·lectiva) per la inclusió de protocols de retorn al lloc de treball després del càncer.

També és objectiu del Marc estratègic europeu, fomentar activament la reintegració, la no discriminació i l’adaptació de les condicions de treball de les persones treballadores que siguin pacients de càncer o que hagin superat un càncer.

Les empreses són un lloc de sensibilització ideal per fer programes de promoció de la salut per prevenir el càncer com a problema de salut pública. Són els programes dedicats al foment de l’alimentació saludable, foment de l’exercici físic, deshabituació tabàquica, etc. Com a sindicat, donem suport a aquests programes que de forma voluntària poden dur a terme les empreses des dels seus serveis de medicina del treball.

De fet, mitjançant el Pla europeu de lluita contra el càncer es posaran en marxa mesures destinades a millorar l’alfabetització sanitària en relació amb els riscos i factors determinants del càncer, amb l’objectiu de donar a les persones, inclosos treballadors i treballadores, la informació i les eines que necessiten per prendre decisions més saludables. Aquestes activitats de promoció de la salut també es recullen en l’Estratègia catalana de seguretat i salut laboral. Però no podem centrar-nos en aquests programes i oblidar o amagar els riscos derivats de les condicions de treball. Cal tenir les prioritats clares. Primer, cal disposar d’unes correctes condicions de treball de les empreses perquè els treballadors i treballadores no emmalalteixin, i després, des de la base d’unes condicions de treball segures, fer programes de salut pública a les empreses.