El 10 d’octubre, dijous, tindrà lloc l’acte de presentació de l’exposició ‘Rafael Ramis, impulsor del sindicalisme dels funcionaris a Catalunya’ al vestíbul de l’edifici històric de la UGT de Catalunya, a la Rambla de Santa Mònica 10 de Barcelona, a les 12.00 h.Comptarem amb les intervencions de Joan Armangué, comissari de l’exposició; Xavier Casas, secretari general de la UGT de les Comarques Gironines, i Camil Ros, secretari general de la UGT de Catalunya.
L’exposició es podrà visitar fins al 31 d’octubre.
Biografia. Rafael Ramis Romans (Figueres, 1880-1936). Mestre, impulsor d’un model innovador d’escola laica a Figueres. Polític; participà a la fundació de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), l’any 1911. Periodista; fundador, primer director i col·laborador del setmanari Empordà Federal (1911). Durant vuit anys, va ocupar el càrrec de primer tinent d’alcalde (1912-1915) i regidor de l’ajuntament de Figueres (1920-1923). L’any 1922, Ramis va ser el primer regidor socialista al consistori figuerenc.
Va presidir entitats culturals com el Casino Menestral Figuerenc (1916), l’Orfeó Germanor Empordanesa (1917-1920), i la comissió delegada de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1920-1923). També va presidir la Mancomunitat de l’Empordà (1922-1923) i va participar a la fundació de la Unió Socialista de Catalunya (USC), l’any 1923.
Exiliat a París durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930); on es va acabar convertint en un home de confiança de Francesc Macià; fet que, el va dur a participar en l’organització dels fets de Prats de Molló. Durant l’exili mantingué una doble militància: Estat Català i la USC. També, durant el seu exili parisenc, la seva defensa del laïcisme el duria a incorporar-se a la maçoneria.
Va retornar a Catalunya, l’any 1930; establint-se a Barcelona. Funcionari del servei de Cèdules de la Generalitat i professor a l’Escola del Treball. Va fundar i presidir l’Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1933-1934). Morí a Figueres, el 3 de gener de 1936. Va ser perseguit per maçó, deu anys després de la seva mort.
