Va néixer l’any 1927 a Tarragona, tot i que des de petit ha viscut a Barcelona. Els seus pares eren mestres d’escoles públiques. És casat i pare de cinc fills. Va fer la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona entre 1945 i 1950, època en què va formar part de l’antifranquista Front Universitari de Catalunya.
L’any 1951 va començar a exercir l’advocacia, especialitzat en Dret Laboral, activitat, tant durant la dictadura com a la democràcia. “Vaig optar per defensar els treballadors i vaig mantenir la meva promesa. La imatge se’m repeteix a la ment. Sempre em passava el mateix. Quan et demanaven ajuda per a algú i aconseguies treure’l de la presó, llavors en aquell últim tram de vorera per on caminaves cap a la presó amb el document a la ma, en uns segons, mentre acceleraves el pas, pensaves: porto a la ma la clau de la llibertat d’aquest home. Obriran les portes i els rastells. I l’abraçada que li feies a aquella persona a la sortida de la presó, això, li ho asseguro, això no es pot oblidar. Encara avui puc posar fàcilment rostre a alguns d’aquells casos”.
Membre destacat de l’Assemblea de Catalunya, va pagar el seu antifranquisme amb la presó. Va presidir durant molt de temps l’Associació per a les Nacions Unides, de la qual és ara president honorari. També ha presidit la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans i l’Associació Catalana de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia.
Va ser diputat al Parlament de Catalunya durant les dues primeres legislatures. Políticament, ha estat sempre socialista: al Moviment Socialista de Catalunya, a Convergència Socialista, al PSC-Congrés i a l’actual Partit dels Socialistes de Catalunya. Sindicalment, està afiliat a la UGT de Catalunya.
Entre altres distincions, l’any 1988 li va ser concedida la Creu de l’Ordre de Sant Raimon de Penyafort, i l’any 2004 li ha estat atorgada la medalla d’honor del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el premi Compromís Primer de Maig de les Fundacions Josep Comaposada i Rafael Campalans.
L’any 2006 va publicar “Memòries d’un advocat laboralista”. Es tracta d’un primer volum de sis-centes pàgines que va del 1927, any del seu naixement, fins el 1958, data que, segons Casares, “coincideix amb el final de la meva joventut i amb el fet que vaig anar a raure a la presó”. L’autor ha dit que si el llibre dóna alguna clau, “aquesta és la interpretació del perquè vaig acabar prenent un compromís a favor d’una determinada causa”.
Una de les dades més rellevants de la trajectòria i del compromís de Francesc Casares és la seva lucidesa i fidelitat ideològiques: és un home que als anys cinquanta ja era, alhora, demòcrata, progressista i catalanista. Es tracta d’una triple definició ideològica que avui dia és molt freqüent, però que als anys cinquanta i seixanta era d’allò més infreqüent.
