Malgrat el to triomfalista del conseller d’Educació, Josep Bargalló, quan presumeix que el curs comença amb una plantilla més àmplia, els percentatges d’inversió a Catalunya són encara lluny dels nivells a la resta d’Espanya i Europa. Els pressupostos del Govern per al 2018, actualment prorrogats mentre no n’hi hagi de nous, eren d’una mica més de 250 milions d’euros menys que el 2010. Tot això malgrat l’increment constant d’alumnes. Som lluny doncs, molt lluny, del 6% del PIB que preveia la Llei d’Educació de Catalunya aprovada fa ja deu anys.
La baula fràgil del sistema continua sent l’índex d’interins a l’escola pública, que supera encara de llarg el 20% malgrat les convocatòries d’oposicions acordades amb els sindicats. A això s’hi suma la precarietat laboral del col·lectiu contractat només per a un terç de jornada que a l’hora de la veritat es converteix en una mitja jornada no retribuïda. Tampoc ajuda a millorar el funcionament dels centres el fet que per aconseguir una plaça de perfil calgui passar per una entrevista, deixant al marge els principis d’igualtat, capacitat i mèrit. El Decret d’Autonomia de Centres ha facilitat que siguin els equips directiu dels centres qui decideixin, amb criteris sovint poc transparents, qui continua treballant i qui no.
Els barracons continuen formant part del paisatge educatiu del nostre país i és evident que la inversió en noves construccions és encara insuficient. No ens cansarem de denunciar que els nostres alumnes hagin passat tota la seva escolarització en unes construccions indignes d’un centre educatiu.
El curs comença també amb diversos temes pendents, entre d’altres:
- El Decret d’Inclusió aprovat el curs passat no ha anat acompanyat dels recursos necessaris per treballar en condicions.
- Les escoles rurals, essencials a Lleida i Girona, continuen sota mínims tant pel que fa a recursos com a planificació.
- Els centres de formació d’adults també han patit retallades, sobretot en cursos de Formació Instrumental i GESO.
- El Departament va haver de rectificar a última hora i va retirar la Resolució EDU/1076/2019 que havia de regular la Formació Professional al nostre país.
Malgrat el calendari de recuperació de les pagues extres de 2013 i 2014 acordat entre d’altres amb el nostre sindicat, som lluny encara de recuperar el poder adquisitiu que hem patit al llarg d’aquest període de retallades. Un cop tancada la recuperació de les pagues extres, ara cal obrir un escenari de recuperació també d’aquest prop d’un 20% de poder adquisitiu que hem perdut els docents.
A l’ensenyament concertat, malgrat l’acord de compensació del Premi de Fidelitat signat amb les patronals entre d’altres per la UGT, som encara molt lluny de l’equiparació que preveia la Llei d’Educació de Catalunya.
Som conscients que per no podrem aconseguir els objectius que ens plantegem per a aquest proper any sense uns nous pressupostos. El nostre país es mereix uns nivells d’inversió que s’aproximin als percentatges europeus i de la resta de l’estat. És per això que apel·lem a la responsabilitat tant dels partits que conformen el Govern com de l’oposició perquè treballin per aprovar uns pressupostos socials i que reflecteixin un increment significatiu de les partides destinades a educació.
