L’increment dels preus del lloguer i el nivell alt de les hipoteques són les principals causes del creixement de desigualtat i pobresa entre les persones treballadores i les empresàries
Segons l’Enquesta de Condicions de Vida de l’INE i de l’IDESCAT, el 2025, 1,15 milions de persones a Catalunya viuen en risc de pobresa, un augment de 150.000 respecte al 2024, i la xifra més alta des de la pandèmia. Més del 14% de la població catalana, especialment infants, viu en risc de pobresa, incloent-hi més d’un 7,3% de persones assalariades.
L’agricultura, el treball de la llar, la construcció, el comerç, l’hostaleria i els treballs administratius concentren les persones treballadores en risc de pobresa
En el cas dels infants, aquests han passat del 21 al 24% entre 2024 i 2025 en risc de pobresa, en el cas de les persones treballadores ha passat del 7,5 al 7,7% en el mateix període. Tot i semblar molt poc, es produeix en un moment d’increment de la intensitat de treball que hauria d’haver-lo reduït. Els sectors més afectats són: el sector primari (un 37% estan en risc de pobresa), el de cura de llars (un 26%) i d’altres serveis com activitats administratives, la construcció, el comerç i l’hostaleria (un 12%). Tots ells, sectors amb un fort nivell de precarització, temporalitat i amb moltes persones migrades que hi treballen, alguns d’ells sectors força feminitzats.
Creix la desigualtat entre salaris i beneficis.
Els ingressos nets declarats l’any anterior han crescut tant per a les persones treballadores com per a les persones empresàries. El 2021, les persones treballadores declaraven ingressos anuals nets de 20.000€, mentre que el 2025 van declarar 24.100€ nets, un increment del 20,5% respecte a l’any 2024. Aquest creixement no s’explica per un augment dels salaris, sinó pel fet que les persones que van treballar el 2020 ho van fer menys mesos o menys hores que les que van treballar el 2024.
Però, aquest creixement vinculat a més hores treballades i retribuïdes és molt inferior al increment dels ingressos de les persones empresàries (aquelles que tenen empleats al seu càrrec), ja que al 2021 van declarar ingressos nets de 27.200€ anuals de mitjana mentre que al 2025 van declarar haver ingressat l’any anterior 36.300€ nets. Un increment del 33,5%.
Aquesta desigualtat és una mostra que la desigualtat entre salaris i beneficis, ha crescut, a favor dels beneficis empresarials, afectant, de fet, incrementant el risc de pobresa. De la mateixa manera que augmenten les condicions de pobresa ja existents i disminueix la capacitat d’estalvi de les persones treballadores i les futures prestacions depenent dels salaris, com les de jubilació o les d’atur.
L’increment dels preus el lloguer i de la hipoteca expliquen part de l’increment de l’empobriment
Es nota especialment en els preus de l’habitatge. Mentre que en el 2021, les famílies declaraven haver pagat 599,9€ mensuals de lloguer (comptabilitzant el lloguer de mercat i el protegit), l’any 2025 aquesta xifra s’ha elevat a 676,9€. Aquesta xifra representa el 35,6% dels ingressos familiars declarats en l’Enquesta de Condicions de Vida, per part de les famílies que paguen lloguer.
Pel que fa a les hipoteques, la quota mensual ha passat de 551,8 € l’any 2021 a 672,8 € en el 2025, el que suposa el 20,3% dels ingressos de les famílies amb hipoteca.
Mesures que demanem des de la UGT de Catalunya:
- El 2026 ha de ser l’any de la recuperació salarial. La negociació dels darrers convenis del metall, del comerç i l’acord de salaris dels treballadors públics han de ser el motor de tracció de la resta de la negociació col·lectiva cap a millores salarials. Cal un reequilibri en el repartiment de beneficis i els salaris.
- Una aposta per sectors productius que generen millors condicions laborals i millor productivitat, com els sectors industrials, on les taxes de persones en risc de pobresa són més baixes. Estem generant molta ocupació, però aquesta es concentra en els sectors més precaris.
- Cal incorporar en el càlcul de l’IPC l’increment real dels preus del lloguer i de la hipoteca. Des de la UGT de Catalunya hem presentat un estudi que permet identificar la pujada de preus reals del lloguer i la hipoteca, que per al 2024 va representar un 4,5%, en lloc del 3% de l’IPC oficial.
- Mentre l’IPC no reflecteixi l’increment de preus reals associats a l’habitatge, cal introduir en la negociació col·lectiva increments de salaris associats a aquesta pujada de preus.
