La UGT de Catalunya ens unim un any més a la commemoració del Dia Internacional de les Persones Grans, que se celebra l’1 d’octubre, destacant l’empitjorament de la rellevància econòmica del Sistema de Serveis Socials i per tant de la seva cobertura efectiva quant a prestacions i serveis a Catalunya.
Segons les últimes dades disponibles, la despesa en Serveis Socials l’any 2021 va ser de l’1,40% del PIB, el 7,01% de la despesa total (412€ per habitant a Catalunya). A l’Estat Espanyol, aquests índexs van ser de l’1,82% i el 9,27% respectivament (462,7€ per habitant).
Llei de Dependència
En 2023, l’índex de dependència de la gent gran (població de 65 anys o més per cada 100 persones de 15 a 64 anys) a Catalunya és del 29,1%, no ha variat respecte de l’any anterior.
El Departament de Drets Socials va publicar un Informe Sobre la Situació de Dependència el passat mes d’agost, on destaca que el 19,3% de la població a Catalunya té 65 anys o més, és a dir, més d’un milió i mig de persones. L’any 2030 seran gairebé un 22%, l’any 2040 un 26% i el 2050 aproximadament un 29%, uns 2 milions i mig de persones.
Aquest informe destaca també que la nostra Comunitat és el territori de l’Estat que té el major nombre de persones en atenció residencial, un 16,2% sobre el total de serveis i prestacions (la mitjana espanyola en atenció residencial no arriba al 10%). No obstant això, el nombre de persones que estan en llista d’espera a Catalunya per accedir a una residència de gent gran i/o a un centre de dia, és de 18.264 i 4.607 respectivament.
Actualment, el temps d’espera mitjà entre la sol·licitud de grau i la seva resolució és de 174 dies, i entre la resolució de grau i la resolució de PIA (Programa Individual d’Atenció) de 118 dies. L’aspecte positiu és que totes les resolucions de PIA s’han fet efectives.
Pel que fa a les sol·licituds pendents de valoració per accedir a una prestació de la llei de dependència, a Catalunya augmenten en 2.788 el 2023, que representa el 4,2% del total de l’increment de resolucions pendents de PIA del conjunt de l’Estat Espanyol. Per tant, el model actual no cobreix totes les necessitats existents.
Envelliment de la població i la seva cobertura
L’envelliment de la població és un fet. L’índex d’envelliment (nombre de persones de més de 65 anys en comparació amb la població de menys de 16) a Catalunya és del 136,5%, superant en 3,2 punts el de 2022. L’augment de l’esperança de vida i la disminució de la natalitat són els factors claus perquè aquest índex continuï creixent any rere any.
La cobertura de la vellesa és un dels elements de debat continu en el marc de la política econòmica de l’Estat del Benestar i ha estat subjecta a nombrosos canvis en l’última dècada, assetjada per aquelles visions que la contemplen com una despesa preocupant a reduir sense cap dilació, sense advertir ni els beneficis que planteja un sistema de pensions adequat ni les necessitats que requereix un Estat Social i Democràtic de Dret en aquesta matèria.
En els darrers tres anys, com a resultat del pacte amb els agents socials, s’ha produït una important reforma de la regulació existent, destinada a dotar de sostenibilitat al sistema, però també a assegurar un nivell de prestacions satisfactori per a les persones que en el present rebin aquestes i les que el puguin rebre en el futur.
El sistema de pensions és un termòmetre magnífic de la realitat de la política social vigent. La simplificació dels requisits i processos d’accés i càlcul d’aquesta prestació, igual que la millora de les situacions més desfavorides, hauria de ser un objectiu central. És indubtable la rellevància d’aquesta prestació, que es posa de manifest en les dades sobre el nombre de pensions de jubilació en vigor: el mes d’agost d’enguany s’han registrat 1.771.957 pensions a Catalunya (uns 10 milions a tot l’Estat Espanyol), que corresponen a més d’un milió i mig de persones que cobren aquesta prestació.
Propostes
Des del nostre sindicat proposem una llei integral de dret de les persones grans, que garanteixi la protecció i l’exercici dels drets d’aquest col·lectiu, la no discriminació per raó d’edat, la igualtat d’oportunitats i atenció a les situacions de major vulnerabilitat, així com la participació activa d’aquest col·lectiu en tots els àmbits de la nostra societat.
És clar que el creixement de l’envelliment de la població és un fet que hem de tenir en compte i que ens obliga a prendre mesures per adaptar-nos a la realitat i aconseguir una societat més igualitària i inclusiva.