Els ecosistemes terrestres són molt importants per raons ambientasl, econòmiques, culturals, emocionals i ètiques ja que garanteixen el funcionament del planeta i l’equilibri de tots els cicles naturals, i aporten serveis que beneficien tots els éssers vius (aire net, retenció de les aigües, proveïment d’aliments, etc.).
L’ODS 15 tracta de la conservació, la restauració i l’ús sostenible d’aquests ecosistemes i els d’aigua dolça, fent especial esment de la preocupació pels sòls degradats, pels boscos i pels ecosistemes de muntanya. Aturar la destrucció dels hàbitats naturals i renaturalitzar espais de les ciutats resulta imprescindible per preservar la biodiversitat, que és l’altra gran fita d’aquest objectiu.
Per preservar els ecosistemes terrestres és necessari incorporar la gestió ecosistèmica en la planificació del territori amb una visió holística i interconnectada, així com protegir les espècies amenaçades i garantir una bona gestió dels espais protegits revertint la situació actuals de degradació dels ecosistemes (desertització, etc.) i prendre mesures per evitar el tràfic d’espècies i la introducció d’espècies invasores.
Reptes de l’ODS 15:
15.1 – Per a 2030, vetllar per la conservació, el restabliment i l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres i els ecosistemes interiors d’aigua dolça i els serveis que proporcionen, en particular els boscos, els aiguamolls, les muntanyes i les zones àrides, d’acord amb les obligacions marcades pels acords internacionals.
15.2 – Per a 2030, promoure la gestió sostenible de tots els tipus de boscos, posar fi a la desforestació, recuperar els boscos degradats i incrementar substancialment la repoblació forestal i la reforestació a escala mundial.
15.3 – Per a 2030, lluitar contra la desertificació, rehabilitar les terres i els sòls degradats, incloses les terres afectades per la desertificació, la sequera i les inundacions, i procurar assolir un món neutral quant a la degradació de les terres.
15.4 – Per a 2030, vetllar per la conservació dels ecosistemes muntanyosos, incloent-hi la biodiversitat, a fi de millorar-ne la capacitat de proporcionar beneficis essencials per al desenvolupament sostenible.
15.5 – Emprendre accions urgents i significatives per a reduir la degradació dels hàbitats naturals, aturar la pèrdua de biodiversitat i, per a 2030, protegir les espècies amenaçades i evitar-ne l’extinció.
15.6 – Promoure la participació justa i equitativa dels beneficis que es derivin de la utilització de recursos genètics i promoure l’accés adequat a aquests recursos, tal com s’ha acordat internacionalment.
15.7 – Adoptar mesures urgents per a posar fi a la cacera furtiva i al tràfic d’espècies protegides de flora i fauna, i abordar la demanda i l’oferta il·legals de productes silvestres.
15.8 – Per a 2030, adoptar mesures per a prevenir la introducció d’espècies exòtiques invasores i reduir-ne de forma significativa els efectes en els ecosistemes terrestres i aquàtics, i controlar o erradicar les espècies prioritàries.
15.9 – Per a 2030, integrar els valors dels ecosistemes i de la biodiversitat a la planificació nacional i local i als processos de desenvolupament, així com a les estratègies i als informes de reducció de la pobresa.
15.a – Mobilitzar i augmentar de forma significativa els recursos financers procedents de totes les fonts per tal de conservar i utilitzar de forma sostenible la biodiversitat i els ecosistemes.
15.b – Mobilitzar un volum apreciable de recursos procedents de totes les fonts i a tots els nivells per a finançar una gestió forestal sostenible i proporcionar incentius adequats als països en desenvolupament perquè promoguin aquest tipus de gestió, en particular amb vista a la conservació i la reforestació.
15.c – Augmentar el suport mundial a la lluita contra la cacera furtiva i el tràfic d’espècies protegides, en particular augmentant la capacitat de les comunitats locals per a cercar oportunitats de subsistència sostenible.