Les pagues extres són una remuneració addicional a les quals té dret tothom qui treballi per compte d’altri. Estan regulades a l’article 31 de l’Estatut dels Treballadors
Quantes pagues extres tinc?
Segons l’Estatut dels Treballadors (article 31 de l’ET), totes les persones treballadores tenen dret a dues pagues extraordinàries a l’any, una durant les festes de Nadal i l’altra en el mes que es fixi per conveni col·lectiu o per acord entre l’empresa i la representació legal dels treballadors i treballadores.
Així doncs, el mínim són dues pagues extres l’any, però els convenis col·lectius ho poden millorar i ampliar, fixant més de dues pagues extres.
Quan es cobren les pagues extres?
Segons l’Estatut, una s’ha de cobrar en dates nadalenques i l’altra l’ha de fixar el conveni col·lectiu o l’acord empresarial amb la representació dels treballadors i treballadores. És habitual que la segona es fixi per abans de l’estiu.
Quina és la quantia de la paga extraordinària?
La quantia de la paga extraordinària la fixarà el conveni col·lectiu però no pot ser inferior a 30 dies del salari base ni tampoc inferior al salari mínim interprofessional (SMI 2023=1.080€ mensuals).
De la quantia bruta només s’ha de descomptar la retenció de l’IRPF i no la quota a la Seguretat Social.
Pagues extres prorratejades
Tenir les pagues extres prorratejades significa que es reparteix la quantia en les 12 mensualitats de l’any. És a dir, es divideix l’import entre 12 i el resultat se suma a la nòmina mensual. D’aquesta manera no cobres dues pagues addicionals, sinó que la nòmina mensual inclou aquesta quantia.
El prorrateig ha d’acordar-se en el conveni col·lectiu.
Pagues extraordinàries i quitança
En finalitzar una relació laboral, si les gratificacions extraordinàries no estan prorratejades, la quitança ha de contenir la part proporcional de les pagues extres generades no abonades amb anterioritat.
Les pagues extraordinàries són un benefici econòmic que es genera dia a dia. Per tant, en cas de finalització de la relació laboral, es tindrà dret a la part proporcional fins el moment de l’extinció.
