Hi ha presentacions que et colpeixen i aquesta n’és una. Com no emocionar-nos davant un escriptor que et conta històries com la del seu avi, que va estar a la guerra i que mai havia passat del “jo que sé, si només era cuiner…”, i que descobreix, per unes cartes que li va regalar l’àvia en una caixa de sabates, tota la ingrata experiència de la guerra i els camps de concentració.
O la d’un avi, que li explica a la seva dona, a través d’aquestes cartes: “tranquil·la, als espanyols els disparo a les cames, als moros a matar”. Això passava a més d’una trinxera on l’enemic que estava a l’altre costat del camp podia ser el teu germà.
Històries impressionants, emocionants, històries reals relatades amb el sentiment que proporciona el parentesc.
No us perdeu el vídeo d’aquesta xerrada, històries sobre avis que no s’han d’oblidar.
