Ramon Fernández Jurado va néixer a Almeria, el 6 de gener de 1914, i va morir als setanta anys a Barcelona, l’any 1984. Va arribar a Barcelona amb els seus pares quan només tenia 4 anys. Ebenista de professió, als 15 anys es va afiliar a la CNT, però molt aviat va optar per un altre sindicat, la UGT, al qual va pertànyer fins a la seva mort. Coincidint amb la proclamació de la II República, decideix que no n’hi ha prou amb la militància sindical i s’afilia al Bloc Obrer i Camperol (BOC), formant part de la Joventut Comunista Ibèrica. Home fonamentalment d’acció com era, s’integra en els grups d’acció del partit. Va tenir una participació destacada en els fets del 6 d’octubre de 1934 i en la subsegüent acció clandestina. L’any 1935, quan feia el servei militar, va entrar en la Unió Militar Republicana Antifeixista (UMRA), motiu pel qual va ser detingut i va patir presó per primer cop.
El 29 de setembre de 1935, en plena clandestinitat de l’anomenat bienni negre, es funda a Barcelona el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), arran de la fusió del BOC i el seu nucli polític, la Federació Comunista Ibèrica, i d’Esquerra Comunista. El POUM defensava la democràcia socialista des de l’autonomia catalana i s’oposava a l’estalinisme i a la Internacional Comunista i, alhora, es distanciava del trosquisme. La lluita per la revolució passava per l’aliança obrera que hauria d’unir en un front comú tots els treballadors. Fernández Jurado militaria en el POUM fins a la seva integració en el Partit Socialista de Catalunya (PSC), al qual va pertànyer fins al final dels seus dies.
Essent militant del POUM va participar en els combats que van tenir lloc en els carrers de Barcelona el 19 de juliol del 1936. Immediatament després va marxar al front d’Aragó amb les primeres milícies organitzades pel seu partit. Va ser cap de centúria de la columna Joaquim Maurín, assolint així el càrrec de comandant de l’exèrcit de la República. Va caure ferit a la cama al front de Llevant el maig de 1938 -a causa d’això tota la vida va haver de caminar amb una lleugera coixesa- i les tropes franquistes el van empresonar. Comença aleshores un llarg i penós recorregut -Saragossa, Terol, Bilbao i novament Saragossa- que va culminar a Barcelona on va ser jutjat i condemnat a 30 anys de presó. Durant els tres anys que va restar a la presó Model va ser un dels impulsors de la resistència política i va col·laborar, entre d’altres activitats, en la difusió del document que mitjançant rudimentàries fotocòpies, denunciava l’afusellament del president Lluís Companys.
L’any 1942, immediatament després de la seva sortida de la presó, Ramon Fernández Jurado va reprendre la seva activitat clandestina. Membre del comitè executiu del POUM, va dur a terme una intensa acció política a través del maneig d’un impremta, donant suport logístic a la guerrilla urbana i facilitant el pas clandestí de fronteres.
L’acció policíaca el va obligar a exiliar-se l’any 1948, passant primer per França i, poc després, a Xile, país en què va viure 15 anys fins al seu retorn a Barcelona el 1964. Durant el seu exili manté el contacte amb els seus companys poumistes i ugetistes.
Al seu retorn a Catalunya reprèn la seva activitat antifranquista, sobretot des del barri de Bellvitge, a l’Hospitalet de Llobregat. Recuperant alhora les seves arrels barcelonines a l’antiga vila de Gràcia, va esdevenir un dels principals animadors de la Cooperativa de Teixidors a Mà, sobretot amb els seus escrits a la publicació La Llançadora. Actiu membre de l’Assemblea de Catalunya participa també en alguns intents de reorganització del POUM. Mort ja el general Franco, s’integra juntament amb molts altres antics militants poumistes en el recentment creat PSC-Congrés i n’és elegit membre del consell nacional.
Greument malalt, es va presentar com a candidat socialista a les segones eleccions municipals democràtiques l’any 1983 i és elegit regidor de l’Ajuntament de Castelldefels. També és elegit diputat socialista al Parlament de Catalunya l’any 1984. Per poder prendre possessió del càrrec va haver d’anar en cadira de rodes i en un estat físic molt deteriorat. Ho va fer des de l’Hospital de Bellvitge, on va morir poques setmanes després.
Com tants altres militants obrers anònims, Ramon Fernández Jurado va ser un home de formació autodidacta. Va viure en un temps en què gairebé cap treballador no podia accedir a l’ensenyament secundari i s’havia de formar en els nombrosos ateneus i centres obrers, autèntiques universitats del poble que maldaven per estendre la cultura entre la classe obrera, a desgrat de la persecució a què estaven sotmeses. L’afany cultural de Fernández Jurado es va fer palès al llarg de tota la seva vida. L’any 1977 i ja jubilat com a ebenista, va rebre el títol de professor de llengua catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. Andalús de naixement, va donar classes de català a molts dels seus companys de militància política i sindical. Aquell mateix afany cultural l’havia fer interessar-se tant per l’esperanto com pel naturisme. Va tenir una intensa activitat de difusió i divulgació a través de tota mena d’escrits i col·laboracions en diversos mitjans de comunicació catalans i estrangers.
Ramon Fernández Jurado es va voler definir com a “militant obrer” a les seves memòries, un petit gran llibre a tenir en compte en els treballs dedicats a historiar el moviment obrer a Catalunya durant el segle XX. .
