
L’atur ha baixat el mes de novembre en -3.119 persones i tanca el mes amb 321.376 persones desocupades (-0,96% respecte al mes anterior). En termes interanuals, l’atur decreix en -11.156 persones menys (-3,35%)
Amb relació als homes, les xifres d’atur se situen en 134.799 persones, amb una reducció de -1.720 persones aturades vers el mes anterior (-1,26%), i una reducció interanual de -5.912 persones (-4,2%). Pel que fa a l’atur de les dones, aquest es situa en 186.577 persones, reduint-se així en -1.399 persones a escala mensual (-0,74%), fet que implica una reducció interanual de -5.244 persones aturades (-2,73%).
En referència a les persones aturades de més de 45 anys, l’atur se situa en 188.922, és a dir, augmenta en +115 persones respecte al mes d’octubre (+0,06%). No obstant això, a escala interanual, aquesta xifra decreix en -6.691 persones menys (-3,42%). Així, i pel que fa a les persones menors de 25 anys, la xifra de persones aturades, se situa en 21.023, reduint-se en termes mensuals (-3.093 persones, equivalents a -12,83%), malgrat que en termes interanuals augmenta (+459 persones, equivalents a un +2,23%).
Per sectors, l’atur es redueix en l’àmbit mensual en tots els àmbits, amb una reducció més pronunciada en les persones sense ocupació anterior, que es redueix aquest mes en -1.752 persones (-6,31%), seguit de la indústria amb -281 (-0,85%), la construcció -153 persones (-0,69%), l’agricultura amb -19 persones aturades (-0,4%) i els serveis amb -914 (-0,39%). A escala interanual, amb l’excepció de les persones sense ocupació anterior, que incrementen el seu atur amb +964 persones (+3,85%), en la resta de sectors, es redueix el nombre de persones aturades, destacant la construcció amb una reducció de -2.891 (-11,57%), l’agricultura -502 (-9,52%), la indústria -1.912 (-5,5%) i els serveis -6.815 (-2,81%).
Territorialment, l’atur es redueix mensualment en totes les províncies el mes de novembre. Destaquem especialment Barcelona amb -2.749 persones (-1,14%), seguida de Lleida on l’atur s’ha reduït en -137 persones (-0,86%), Girona amb -197 (-0,69%) i finalment Tarragona amb -36 persones a l’atur (-0,09%). Així, i comparant-ho amb el mateix mes de l’any anterior, l’atur es redueix en totes les províncies, destacant Girona amb -6,23% (-1.886 persones), Tarragona amb -4,15% (-1.647 persones), Lleida amb -4,15% (-681 persones), i Barcelona -2,82% (-6.942 persones).
Des de la UGT de Catalunya, creiem que l’evolució de les xifres d’atur, reflecteixen la necessitat d’impulsar noves mesures que generin ocupació digna i estable. Per això, reclamem:
· Seguir desbloquejant la negociació col·lectiva, allí on encara no s’han assolit acords de sector, a l’objecte de redistribuir millor les plusvàlues generades pel treball, en àmbits tan rellevants per a l’economia del nostre país, i que ocupen a centenars de milers de persones en conjunt, com la Indústria d’Hostaleria i Turisme de Catalunya o d’Oficines i Despatxos de Catalunya, així com l’inici immediat de les negociacions per a l’equiparació salarial dels serveis socials de la Generalitat
· En aquest sentit, és important recordar la necessitat que la negociació col·lectiva, reculli clàusules per a fer front a pujades sobtades o significatives dels índexs de preus de consum, tal com han fet molt recentment, l’acord pluriennal del sector públic, amb increments equivalents a un 11% en el període del 2025 al 2028 i que contemplen una part variable, en base a increments de l’IPC, o el mateix preacord recentment assolit al sector del metall a Barcelona, que entre d’altres moltes qüestions, recull un increment acumulat del 10% en els tres anys de vigència, així com una garantia del 100% de l’IPC, millorant notablement l’anterior conveni i assegurant plenament el manteniment del poder adquisitiu de la plantilla.
· Cal recordar que amb les darreres dades de l’estadística de negociació col·lectiva, els augments salarials en conveni, han estat a Catalunya d’un 3,18% a l’octubre de 2025, per sobre dels increments de l’IPC interanuals el mateix mes (2,6%), recuperant en part la pèrdua de poder adquisitiu viscuda en els darrers anys. Tanmateix, i segons el contingut de l’estudi de la UGT de Catalunya “L’IPC alternatiu per llogaters i hipotecats: una mesura més fidel del cost de la vida” presentat ahir mateix, on es mostra com l’IPC infrarepresenta profundament el pes de l’habitatge en el pressupost de les famílies i que aquesta distorsió amaga pèrdues de poder adquisitiu que no apareixen en les dades oficials, caldrà traslladar aquesta qüestió també a la negociació col·lectiva i el debat públic en general. I és que partint del citat informe, la inflació real que afronten les persones llogateres o hipotecades és 1,6 punts superiors a l’IPC general, situant-se al voltant d’un 4,5% el 2024, enfront del 2,9% oficial.
· Per tot això, és necessari també renovar l’AENC, com a guia general de la negociació col·lectiva. En aquest sentit, esperem que la patronal, s’avingui a parlar de la qüestió de la reducció de jornada, donat que sota el seu punt de vista, era en aquest marc on s’havia de tractar aquesta qüestió i, per tant, un cop decaigut l’Avantprojecte de llei de reducció de la jornada anual, no hi ha excusa possible per a no traslladar aquesta qüestió a la negociació col·lectiva. Així doncs, val la pena recordar, que al ritme actual de negociació, no s’assolirien les 37.5 hores setmanals, fins a l’any 2056. És a dir, fins d’aquí a 31 anys.
· Augmentar el pressupost global del Pacte Nacional per a la Indústria fins als 5.000 milions d’euros fins a l’any 2030, com a via per a millorar el nostre teixit productiu, tot apostant per una major resiliència, sobirania, competitivitat, qualitat i equitat de la nostra economia
· Avançar en la negociació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya, així com dels Pressupostos Generals de l’Estat. Ambdós pressupostos aprovats l’any 2023, i prorrogats d’ençà d’aquell any.
· Augmentar i millorar els recursos al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, per convertir-lo en un referent per les persones treballadores i per les empreses, especialment pel que fa a les persones en situació d’atur de llarga durada i les majors de 45 anys.
· Augmentar i millorar els recursos del SEPE perquè pugui gestionar d’una manera àgil i ràpida les prestacions per desocupació de les persones que perden la seva feina, amb l’objectiu de garantir les seves rendes.
Per a més informació, podeu veure les següents taules:















