El pròxim 20 de desembre l’Estat Espanyol encararà unes eleccions crucials per a la ciutadania. Afrontem aquest procés electoral en una situació singular: una economia que suposadament rebrota però que està totalment desincronitzada amb la recuperació social. Retallades en els serveis públics, mordassa en els drets civils, privatitzacions… són les eines utilitzades pel darrer Govern per a degradar les condicions socials de les persones.
No podem obviar que aquest 20 de desembre s’encara també amb fortes tensions a Catalunya. Molts ciutadans i ciutadanes percebem amb preocupació com el diàleg i el respecte institucional s’han trencat. I ens sentim ostatges d’aquesta situació, ja que no podem exercir el nostre dret a decidir, ni en les relacions amb l’Estat ni en l’ordre de prioritats dels Governs que sovint es presenten als comicis amb un programa i després n’apliquen un altre.
Exigim que el debat d’aquests comicis es centri en les propostes i reptes que tenim per endavant: atur, pobresa, precarietat, pensions… i en com aconseguim que la sortida de la crisi es faci en condicions d’igualtat per a tothom. En aquest sentit fem una crida per que l’encaix territorial –important però no nuclear- no substitueixi ni amagui els problemes de la ciutadania.
Instem al Govern Central a que retorni al camí del diàleg social. Durant aquests darrers anys, hem vist com el monòleg i la imposició unilateral, han guiat les seves decisions. I els resultats han estat descoratjadors.
Hem vist perplexos com els equilibris socials es trencaven i l’acció de Govern s’enfocava a destruir els drets i conquestes dels ciutadans i ciutadanes. És en aquest sentit que exigim als partits polítics que concorren a aquests comicis que facin seva la demanda de derogar les següents Lleis:
- La derogació immediata de les reformes laborals: per injustes, inútils i ineficaces que han fomentat la precarietat d’un mercat de treball, amb més temporalitat, parcialitat i salaris més baixos. A més a més, s’ha fomentat la individualització de les relacions laborals i el poder desmesurat de l’empresari.
- La derogació immediata de la reforma de les pensions: que ha suposat la pèrdua de poder adquisitiu i l’increment de la vulnerabilitat de les persones més grans. No volem més jubilats pobres
- La derogació immediata de la Llei d’Estabilitat pressupostària: que facilita el rescat de la banca en detriment del rescat de les persones.
- La derogació immediata de la Llei mordassa: que retalla drets i llibertats de les persones amb repressió i por, vulnerant l’estat de dret i limitant els drets de manifestació i d’expressió.
- La derogació immediata de la LOMQUE “Llei Wert”: perquè no respecta el principi d’igualtat d’oportunitats, segrega l’alumnat, afavoreix l’exclusió de l’alumnat amb dificultats, imposa la recentralització educativa, nega la diversitat lingüística de les comunitats autònomes i atempta contra el model d’immersió lingüística del nostre país.
- La derogació immediata dels canvis en la legislació en matèria d’avortament: perquè vulnera la llibertat a decidir sobre el propi cos, tracta les dones com a subjectes dependents i no aptes per decidir sobre si mateixes i, de nou, la capacitat econòmica marcarà la possibilitat d’avortar i generarà noves desigualtats ja superades.
- La derogació immediata dels canvis en matèria sanitària: que han limitat l’accés al dret a la salut a bona part de la ciutadania, l’ha intentat culpabilitzar de tots els mals i ha facilitat la privatització del servei públic de salut.
Ara al futur Congrés els demanem que comencin a construir. A bastir una legislació per i amb les persones que recuperi la confiança entre la política i la ciutadania. Per aquest motiu els exigim que aprovin amb caràcter d’urgència, aquestes #14lleis que garanteixin:
- Un nou marc regulador de la negociació col·lectiva: que recuperi i garanteixi el poder col·lectiu dels treballadors a través dels seus representants. Cal recuperar l’autonomia col·lectiva i trencar amb el poder unilateral dels empresaris en matèria d’acomiadament, modificació de les condicions de treball, distribució de jornada i reducció de salaris.
- Una Renda Garantida de Ciutadania: Per a garantir una vida digna a les persones i que pugui ser complementada per les CCAA.
- Un Salari Mínim de 1000 euros: El Salari Mínim Interprofessional ha de garantir l’acompliment de la carta Social Europea i s’ha de situar sobre els 1000 euros.
- Garantia +55: Protecció social per als majors de 55 anys que es troben a l’atur, pel que fa al present però també pel que fa al futur.
- Els joves també tenim dret a un treball i un salari digne: la protecció social, la sanitat, l’educació, la formació i l’habitatge també s’ha de garantir a totes les persones joves. Exigim Marxar del teu país ha de ser una opció i no una obligació.
- Els treballadors i treballadores públics han de recuperar els seus drets, les seves condicions de treball i els salaris perduts. S’ha de recuperar els milers de llocs de treball als serveis públics destruïts durant els anys de crisi per tal d’incrementar la qualitat dels serveis públics que es presten a la ciutadania.
- La lluita contra l’atur i la pobresa: fixar per llei un nombre d’orientadors laborals per aturat i un percentatge del PIB per a polítiques actives. Pacte contra la pobresa amb dotació econòmica suficient i un Pla de xoc per als aturats de molt llarga durada.
- Educació, salut, serveis socials i dependència: que el cost dels pilars bàsics de l’Estat del Benestar estigui blindat per Llei. Mai aquesta despesa ha de quedar retallada pel pagament del deute bancari. S’ha d’acabar la moratòria en l’atenció a les persones dependents.
- El dret a la manifestació i a la protesta: conscienciar i protegir aquests drets fonamentals de la democràcia que s’han volgut criminalitzar en els darrers temps. Protestar no és un delicte; manifestar-se no és un delicte; fer vaga no és un delicte.
- Lluita contra el patriarcat, en totes les seves expressions, ja que es materialitza a totes les institucions i formes de relació en societat. La limitació a drets com l’avortament, els feminicidis i la bretxa salarial entre dones i homes, són algunes de les formes de violència de gènere i discriminació que provenen de l’Estat, de la societat o del mercat laboral. En aquest lluita, cal revertir i/o reforçar les lleis existents i crear-ne de noves quan sigui necessari.
- Unes pensions dignes: Cal recuperar el diàleg i el consens en el pacte de Toledo en un tema tan sensible com les pensions. Els pensionistes i jubilats han de poder tenir garantit el seu poder adquisitiu i s’ha d’afrontar el tema de les pensions de viudetat
- El dret a l’habitatge i contra la pobresa energètica: Legislació que garanteixi que tots els pisos de la SAREB es posin a disposició de fer un parc de lloguer social. Garantir la 2ona oportunitat davant dels desnonaments i per llei els serveis mínims vitals (llum, gas i aigua).
- Una política industrial: cal orientar les polítiques públiques per que es defineixi un teixit productiu de qualitat i d’alt valor afegit, que assegurin una ocupació de qualitat
- Una fiscalitat justa i progressiva i lluita contra el frau fiscal:Cal reformar el sistema fiscal de manera integral amb l’objectiu de fer-lo més progressiu fent que “pagui més qui més té”. Modificar aquells impostos que graven el capital i el treball, igualant o aproximant la tributació d’ambdues fonts de riquesa. Alhora cal lluitar fermament contra el frau i l’elusió fiscal, principalment el de les grans corporacions, ja que són responsables del 80% de la fuga d’ingressos públics.
Com cada quatre anys, els partits polítics ens demanaran que a través del nostre vot, els fem confiança. Des de la UGT de Catalunya creiem que aquesta, s’ha de guanyar en el dia a dia, en les accions i no en les proclames ni les intencions. Per aquest motiu els exigim que es comprometin amb #14lleis.
