La mobilitat ens condiciona als humans i també als animals. Els treballadors i treballadores hem de desplaçar-nos per anar i tornar a la feina, i en algunes feines es fan desplaçaments constants per carreteres, autovies i autopistes, etc. Per la seva banda, els animals es desplacen moguts per la seva necessitat d’alimentar-se, reproduir-se, fugir de depredadors o d’explotar nous territoris, i és en aquests desplaçaments quan envaeixen les vies de circulació.
La irrupció d’animals en les nostres carreteres és un problema creixent del nostre país que provoca prop de 14.000 col·lisions a l’any, segons la Direcció General de Trànsit (DGT)
A les vies de circulació podem coincidir amb dos grups d’animals: cinegètics i domèstics. Els animals cinegètics són aquelles espècies que són caçades, com els porcs senglars, cérvols, guineus, conills, perdius, etc. Els animals domèstics inclouen les vaques, ovelles, cabres, cavalls, gossos i gats. En aquelles zones on hi ha més possibilitats de contacte amb animals salvatges o domèstics en estat de semillibertat o lliures, com les zones rurals, zones de bosc o de muntanya o properes a parcs naturals, els accidents i incidents viaris van en augment.
Entre 15.000 i 20.000 accidents es produeixen per irrupcions o atropellaments de fauna silvestre en les vies de circulació al nostre país
Estacionalment, a la primavera i a la tardor es produeixen més sinistres viaris, provocats, en la seva majoria, per gossos i senglars i, en menor mesura, per cabirols, cérvols i guineus. Les hores en què es produeixen més atropellaments d’animals és ara a l’hivern entre les sis de la tarda i la mitjanit, al capvespre o a la nit (animals nocturns com els mussols, musteles, guineus…) o primera hora del matí quan surt el sol (animals diürns com els cérvols, daines i isards). Temporalment els sinistres augmenten entre setmana a les carreteres convencionals i els caps de setmana a altres carreteres, com les de pistes d’esquí, zones turístiques de muntanya, etc.
Els senglars causen uns 2.000 accidents de trànsit a l’any a Catalunya
El comportament dels animals condiciona la seva mobilitat. En zones de muntanya amb fred o neu, per exemple, molts animals s’apropen a les carreteres buscant menjar o atrets per la sal que s’usa perquè no es formin plaques de gel.
Qualsevol persona que es desplaci diàriament per treballar, sigui in labore o in itinere, pot trobar-se amb animals a les vies de circulació, éssers vius que poden suposar un risc laboral.
Consells de prevenció
- Conducció preventiva: En circular, hem de moderar la velocitat en la franja horària nocturna, a les primeres hores o darreres hores del dia, en què la visibilitat està afectada especialment en aquells trams de la via en què el camp visual es vegi reduït per la vegetació, arbres o camps de cultiu, per les condicions climàtiques com la boira, boirines, gebrades, etc. Durant l’època de cacera hem de vigilar els vedats de caça, sobretot els dies d’activitat cinegètica.
- Respectar els senyals: Hem de respectar els senyals de la carretera, sobretot el senyal de perill d’animals lliures. Es tracta dels senyals de perill amb la silueta d’una vaca i d’un cérvol, que volen dir, respectivament, perill per la proximitat d’un lloc on la via pot ser travessada per animals domèstics (vaques, porcs, ovelles, cabres, cavalls, etc.), i perill per la proximitat d’un lloc on sovint la via pot ser travessada per animals en llibertat (cérvols, isards, daines, cabirols, senglars, guineus, martes, genetes i musteles, teixons, eriçons, esquirols, perdius, conills i llebres, entre d’altres).
- Il·luminació: En circular per les vies hem d’utilitzar llums llargues sempre que sigui possible, per localitzar els animals a la via. En visualitzar un animal a la carretera, hem de fer canvi de llums per no enlluernar-lo i que pugui reaccionar i sortir-ne a temps. No hem de fer servir el clàxon per a no espantar l’animal i fer-lo reaccionar canviant de direcció inesperadament, cosa que podria provocar un accident.
- Precaució i alerta: Si durant el nostre trajecte visualitzem animals salvatges o abandonats a prop de les vies de circulació, hem d’alertar a les autoritats. Si hem de passar pel costat d’animals, hem d’extremar les precaucions reduint al màxim la velocitat, ja que els animals es poden trobar desorientats (pensem en un gos abandonat o un exemplar jove de senglar, de cabirol, etc.). Si localitzem un animal perdut o a prop de la carretera, hem d’avisar les autoritats. Un cop hem sobrepassat l’animal no hem d’abaixar la guàrdia perquè poden haver-hi altres membres de la família o del ramat a prop que poden espantar-se i envair la via de circulació.
- Atropellament controlat: Davant un possible accident hem d’intentar no evitar l’impacte amb l’animal per evitar mals majors, com sortir-nos de la via o impactar contra un altre vehicle. Hem de pensar que la col·lisió de qualsevol vehicle contra un animal de 80 a 150 kg, com un porc senglar, un gos o un cabirol, a 60 km/h és el mateix que impactar contra un rinoceront. Les autoritats aconsellen impactar amb l’animal abans de sortir del carril: és l’anomenat atropellament controlat. Si tenim temps i distància suficient per reaccionar podrem evitar la col·lisió de forma segura sempre que no circuli un altre vehicle en sentit contrari o darrere nostre i l’espai de la calçada ens ho permeti. Amb animals grans, si és possible, hem de frenar tant com puguem per reduir l’impacte i agafar fermament el volant.
- Després de l’atropellament: Si hem atropellat un animal, hem d’aturar el vehicle i estar atents perquè moltes vegades els animals no van sols i pot aparèixer un altre individu a la carretera o en baixar del cotxe. Hem de mantenir la calma i avisar les autoritats de Trànsit. Deixar un animal malferit a la carretera, o mort, pot provocar un nou accident amb un altre vehicle sota la nostra responsabilitat. Amb l’entrada en vigor de la Llei 6/2014, de 7 d’abril, la culpa de la col·lisió entre una espècie cinegètica i el vehicle recau gairebé en exclusiva sobre el conductor, tret que el sinistre sigui conseqüència d’una cacera, la via no estigui ben senyalitzada o, en autovia i autopista, l’animal hi hagués entrat per falta de manteniment de la via. Si és un animal domèstic, l’amo de l’animal ha de respondre per ell. Després de l’accident hem d’aturar el cotxe en un lloc segur i posar-nos l’armilla reflectora abans de baixar del vehicle, tenint la certesa que no envaïm la via de circulació i posem en perill la nostra vida. És fonamental senyalitzar el nostre vehicle: hem de posar els llums de parada d’emergència i col·locar els triangles de senyalització per advertir els altres conductors. Si ens apropem a l’animal, no l’hem de tocar ni moure, perquè l’autoritat policial pugui especificar en l’atestat com s’ha produït l’atropellament i d’on procedia l’animal. Anem amb compte: l’animal malferit pot reaccionar de manera agressiva.
- Documentar l’accident: És recomanable fer fotos de la carretera, del cotxe i de l’animal amb el mòbil perquè hi hagi proves gràfiques. Nosaltres ens hem de situar en un lloc segur fora de la zona de l’accident i esperar l’arribada de les autoritats, que són els encarregats de retirar el cos de l’animal de la calçada. Si segueix ferit però viu, els agents forestals s’hauran d’ocupar de portar-lo a un centre de recuperació de fauna salvatge.
Solucions pràctiques: inhibidors d’ultrasons que funcionen amb el flux de l’aire
Posar mitjans per evitar les col·lisions a les vies de circulació tant en els nostres desplaçaments mentre treballem, com en els d’anada i tornada de la feina, és possible.
Cossos com els agents de circulació, conductors de vehicles sanitaris o altres autoritats, fan servir un inhibidor d’ultrasons (espantalls de fauna). L’aparell està format per dos xiulets que s’enganxen amb un autoadhesiu a la reixeta davantera de manera horitzontal i amb els orificis grans de cara al sentit de la marxa perquè flueixi l’aire. Quan el vehicle està en funcionament i supera aproximadament els 50 km/h, l’aire que passa per l’interior de l’aparell emet ultrasons (indetectables per als humans) que espanten els animals salvatges, evitant d’aquesta manera que es creuin en la nostra trajectòria. Actualment, el dispositiu ja està a la venda en establiments del sector de l’automoció i també en diverses webs d’internet, a preus que oscil·len entre els 5 i els 15 euros.
Cursos de conducció segura
La LPRL estableix que l’empresari ha de garantir a les persones treballadores a càrrec seu la formació teòrica i pràctica necessària per al seu lloc de treball. El treballador ha de rebre la formació teoricopràctica per desenvolupar les tasques que li són encomanades, des de fer funcionar una màquina a una cadena de muntatge, o conduir un vehicle si es desplaça durant la seva jornada laboral, incloent-hi doncs, la formació en seguretat viària per preveure els riscos originats per la conducció.
Les empreses poden arribar a reduir un 11% de sinistralitat laboral si inverteixen en formació viària, en cursos de conducció responsable i segura, que milloren la reacció al volant i el control del vehicle davant imprevistos, incentiven conductes adequades al volant i que incideixen directament en la seguretat laboral.
Aprendre a fer frenades d’emergència, viratges o controlar el vehicle en un aquaplaning (hidroplanatge) són coneixements fonamentals per als qui passen gran part de la seva jornada laboral al volant d’un vehicle i per als qui es mouen de la feina a casa i de casa a la feina amb transport privat. Els cursos de seguretat viària serveixen per modificar conductes de risc i també per evitar situacions perilloses imprevisibles, com l’aparició d’un animal a les vies de circulació.
Cal fer prendre consciència que la seguretat viària salva vides i millora les condicions de treball.
OTPRL-UGT de Catalunya
