AMIC-UGT de Catalunya demana una reforma de la Constitució Espanyola per reconèixer el dret de sufragi actiu i pasiu de la població estrangera resident al nostre país

Demà se celebra el 40è aniversari de la Constitució Espanyola. L’AMIC – UGT de Catalunya, en el marc de la nostra campanya per conquerir els drets polítics plens de gairebé un milió de persones immigrades majors d’edat residents a Catalunya, reivindiquem una reforma de la Carta Magna per suprimir els límits continguts a l’article 13.2 sobre el dret a sufragi de les persones estrangeres i, en especial, la condició de reciprocitat, així com el desenvolupament legislatiu d’aquests drets a la normativa general que conté les condicions de participació política de les ciutadanes i ciutadans de l’Estat espanyol.

La CE estableix en el seu article 13.2 que “només els espanyols seran titulars dels drets reconeguts en l’ar¬ticle 23, llevat d’allò que, amb criteris de reciprocitat, fos establert per tractat o per llei per al dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals”.

L’article 23.1 de la CE estableix que “els ciutadans tenen el dret a participar en els afers públics, di¬rectament o per mitjà de representants lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal”.

Aquests articles són la peça clau, ja que impliquen que les persones estrangeres residents a l’Estat espanyol tenen possibilitat de sufragi actiu i passiu a l’àmbit restringit de les eleccions municipals, i en virtut d’acords internacionals de reciprocitat. Al llarg d’aquestes dècades, això s’ha plasmat en el dret de sufragi actiu i passiu dels residents comunitaris (Tractat de Maastricht de 1992) i en acords amb 12 estats més pel sufragi actiu, alguns d’ells irrellevants des del punt de vista migratori: Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia, Corea, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, i Trinitat i Tobago.

El 1978 l’Estat espanyol i Catalunya teníem una escassa tradició en l’arribada de persones “estrangeres” al llarg del segle XX. Més aviat érem un punt d’emigració i exili. Catalunya va rebre molta població, però fonamentalment d’altres indrets de l’Estat. A partir de la dècada de 1990 es produeix un canvi de paradigma, un canvi exponencial. Es necessita mà d’obra per abastir la construcció i els serveis, i comencen a arribar persones de tot el món, en el marc d’una globalització plena de contradiccions i incerteses. Tot i la crisi del 2008, que va comportar que algunes d’aquelles persones i famílies tornessin als seus països d’origen o emigressin a d’altres indrets, la gran majoria han arrelat aquí, amb fills nascuts aquí i amb una intenció ferma de fer vida aquí.

En el centre del debat està com transitar d’un paradigma fonamentat en uns drets de ciutadania plens i exclusius per als nacionals d’un estat a uns drets de ciutadania plens i inclusius basats en la residència real de les persones, més enllà del seu origen nacional o estatal i en un marc tan canviat com el de l’actual globalització.

Per tot això:

1- Volem ser ciutadanes i ciutadans de ple dret, també amb totes les obligacions. Som un milió de catalanes i catalans. Vivim, treballem i sentim a Catalunya, un sol poble fet de múltiples aportacions, també de la nostra, que és viva, que és ara.
2- Perquè només hi ha dos camins de futur envers la nova ciutadania: la inclusió i l’exclusió. Els efectes de la inclusió són molt més positius que els de l’exclusió.
3- Perquè en un món global i hiperconnectat els drets de ciutadania s’han de vincular a la residència de les persones i no només a la nacionalitat. Aquest és el debat, aquest és el present, aquest és el futur immediat.
4- Perquè la reciprocitat de l’article 13.2 de la CE és injusta i discrimina les persones per raó del seu origen, i de negociacions i interessos aliens a la seva voluntat.
5- Perquè l’article 13.2 de la CE i la legislació electoral pertanyen a un moment en el qual gairebé no hi havia immigració “estrangera” a l’Estat espanyol. Avui som un milió a Catalunya i cinc milions a l’Estat espanyol. Cal actualitzar el marc normatiu.

I, per tant, proposem:

  • Suprimir els límits continguts a l’article 13.2 de la CE sobre el dret a sufragi de les persones estrangeres i, en especial, la condició de reciprocitat. I emplacem al desenvolupament legislatiu d’aquests drets a la normativa general que conté les condicions de participació política de les ciutadanes i ciutadans de l’Estat espanyol.
  • Apostem per un model de desenvolupament del sufragi actiu i passiu universal per temps de residència, sense cap condició de reciprocitat. A més a més, apostem per permetre a tota la ciutadania resident la signatura de iniciatives legislatives populars, a qualsevol nivell polític-administratiu, així com la seva participació a tot tipus de consultes, incloses les referendàries.

Comments are closed.