Avui, Dia Mundial contra el Càncer, la UGT de Catalunya volem posar de manifest la infradeclaració del càncer laboral al nostre país i la necessària gestió de prevenció dels cancerígens. Es parla de càncer laboral per a referir-nos a tots aquells tumors malignes provocats per l’exposició a cancerígens en el treball.
Segons Manolis Kogevinas, cap del programa de càncer d’ISGlobal, hi ha aproximadament uns 6.000 càncers professionals a Espanya cada any. “És difícil fer aquestes avaluacions i potser siguin un nombre menor ja que la malaltia apareix molts anys després de l’exposició i que molts treballadors estan ja retirats, és certament difícil identificar la majoria dels càncers laborals. No obstant això, la situació a Espanya amb una identificació de menys de l’0.1% és escandalosa.” Això fa que s’estigui privant a les treballadores i treballadors afectades de les prestacions derivades de la contingència professional, alhora que suposa enormes costos a el Sistema Públic de Salut, associats al tractament d’aquests càncers, que haurien de ser assumits per les mútues. A més d’impedir que es posin en marxa els mecanismes de la prevenció. El que no es veu no es prevé.
Lamentablement, al 2019 únicament es van registrar en el CEPROSS (Registre Oficial de Malalties Professionals del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions) 26 casos de càncer a Espanya, dels quals 3 corresponen a Catalunya. Des de la UGT de Catalunya venim reiterant la necessitat de crear un sistema de notificació on la infraidentificació i la infradeclaració de malalties professionals no sigui la pràctica comuna i no es vulnerin de forma flagrant els drets dels treballadors i treballadores.
Un carcinogen o canceigen és un agent físic, químic o biològic potencialment capaç de produir càncer a l’exposar-se a teixits vius. Segons el Reial decret 665/1997, sobre protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents cancerígens durant el treball, s’entén per agent cancerigen o mutagen:
- Una substància que compleixi els criteris per a la seva classificació com a cancerigen de 1a o 2a categoria, que estableix la normativa vigent relativa a notificació de substàncies noves i classificació, envasat i etiquetatge de substàncies perilloses.
- Un preparat que contingui alguna de les substàncies esmentades en l’apartat anterior, que compleixi els criteris per a la seva classificació com a cancerigen establerts en la normativa vigent sobre classificació, envasat i etiquetatge de preparats perillosos.
- També s’entendrà com a agent cancerigen una substància, preparat o procediment dels esmentats a l’annex I d’aquest Reial decret, així com una substància o preparat que es produeixi durant un dels procediments esmentats en aquest annex.
Aquesta classificació es refereix a el Reglament (CE) núm. 1272/2008 sobre classificació, etiquetatge i envasat de substàncies i barreges (Reglament CLP) que estableix la classificació vigent a la Unió Europea i detalla els criteris seguits per a incloure les substàncies en les diferents categories establertes.
Categoria 1. Carcinògens o suposats carcinògens per a l’home. Una substància es classifica en la categoria 1 sobre la base de dades epidemiològiques o dades procedents d’estudis amb animals. Es pot distingir entre categoria 1A i 1B.
- Categoria 1A. Una substància que se sap que és un carcinogen per a l’home, sobre la base de l’existència de proves en humans.
- Categoria 1B. Una substància que se suposa que és un carcinogen per a l’home, sobre la base de l’existència de proves en animals. La classificació en aquestes dues categories es basa en la solidesa de les proves i en altres consideracions, especificades en el text del Reglament.
Categoria 2. Sospitós d’ésser carcinogen per a l’home. La classificació d’una substància en aquesta categoria es fa a partir de proves procedents d’estudis en humans o amb animals, no prou convincents com per classificar-la en les categories 1A o 1B.
La identificació d’agents carcinògens en el lloc de treball constitueix la primera de les tasques per aconseguir una adequada prevenció dels riscos laborals derivats de la utilització o presència d’aquests agents. En primer lloc, un cop identificats s’han d’eliminar. Des de la OTPRL hem detectat nombrosos casos en què s’utilitzen cancerígens que no han estat prèviament identificats com a tal, i podrien ser perfectament substituïts; per exemple, productes de neteja, desgreixants, etc. Cal, per tant, que com a delegats i delegades de prevenció, sol·liciteu les fitxes de seguretat química de tots els productes químics que s’utilitzin en l’empresa i si es detecta algun cancerigen, es proposi la seva substitució encara que s’utilitzi en petites quantitats i en dilució, ja que actualment els coneixements científics no permeten identificar nivells d’exposició per sota dels quals no hi hagi risc per que la majoria dels agents cancerígens produeixin els seus efectes característics sobre la salut. L’obligació de la substitució es manté fins i tot si l’alternativa és més costosa que el producte cancerigen original.
Un cop identificats i si no poden ser substituïts, se’ls ha d’aplicar tot el que disposa el Reial Decret 665/1997, aplicant les mesures preventives necessàries, per exemple; utilització del cancerigen en un sistema tancat, reduir l’ús al mínim possible, adoptar mesures higièniques adequades, delimitar el nombre de persones exposades i les zones de risc, prohibició de menjar i beure en les zones de risc, roba de treball apropiada, separar la roba de treball de la roba personal de carrer, disposar de 10 minuts en la jornada laboral per a la neteja abans del menjar i altres 10 abans d’abandonar la feina, formació sobre els riscos dels cancerígens i les mesures de prevenció adequades específiques del lloc de treball, etc.
L’elecció de les mesures preventives vindrà determinada pel tipus de cancerigen, ja sigui producte químic, radiacions ionitzants, agents biològics cancerígens, etc. i les proposa el servei de prevenció. Com delegats i delegades de prevenció heu de comprovar que s’hagin identificat cadascun dels cancerígens en el lloc de treball i que s’apliquin les mesures de prevenció proposades en la planificació preventiva per part de l’empresa. En cas de dubte, sempre podeu anar a la vostra federació o a la pròpia Oficina Tècnica de Prevenció de Riscos Laborals.
D’altra banda, estem pendents de la transposició de la modificació de la Directiva 2004/37 / CE relativa a la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents carcinògens o mutàgens. Aquesta transposició a la legislació espanyola està resultant problemàtica pel fet que el Projecte de Reial decret presentat en el ple de la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball de la què UGT forma part, no respecta els valors límits vigents a Espanya en aquells casos en els quals eren inferiors als proposats per la Directiva de modificació, a l’objecte de mantenir el nivell de protecció de les treballadores i treballadors exposats dels últims anys.
Des de la UGT entenem que aquesta transposició literal de la modificació de la Directiva al nostre ordenament jurídic pot suposar un greu deteriorament del nivell de protecció de la població laboral exposada, ja que en el cas de la sílice cristal·lina es passa de 0,05 mg / m3 a 0,1 mg / m3, en el de bromoetilè de 2,2 mg / m3 a 4,4 mg / m3 i en el de l’acrilamida de 0,03 mg / m3 a 0,1 mg / m3.
