En la crisi del Covid-19 visibilitzem la precarietat amb perspectiva de gènere

La UGT de Catalunya dona suport al document que s’ha elaborat des del grup de treball de Prevenció en violències masclistes del Consell Nacional de Dones de Catalunya: “En la crisi del COVID19, Visibilitzem  la precarietat amb perspectiva de gènere” que sintetitza les denúncies, les exigències i la mobilització per construir un futur amb equitat de gènere i justícia social en plena crisi del COVID-19.

Mlauradament estem vivint una crisi sanitària amb la pandèmia de la Covid-19, que no només té un gran impacte en el sistema sanitari ja malmès i precaritzat per les contínues retallades, sinó que també està creant una crisi econòmica i financera i en conseqüència una crisi social global.

La crisi sanitària està fent evidents els límits d’un model econòmic, el capitalista, que de la ma del patriarcat històricament ha descarregat sobre les dones aquestes tasques de cura física i emocional de les persones i de la vida, a la vegada que els hi ha negat tot reconeixement social i valor econòmic, tant quan les desenvolupen de manera remunerada com quan les fan de manera gratuïta.

Els impactes de la pandèmia no són iguals per a tothom. Cal prendre mesures urgents i imprescindibles. És necessari tenir presents les múltiples situacions de desigualtat i precarietat en les que es troben multitud de dones que viuen l’impacte de la crisi sanitària, econòmica i social des d’un punt de partida amb profundes desigualtats, precarietat i vulneració dels seus drets:

  • Les dones estan sent les més afectades per la sobrecàrrega de treball de cura no remunerat.
  • Les dones cap de famílies monomarentals es troben amb serioses dificultats per mantenir feines precàries.
  • Les dones ocupades en l’economia informal mantenen un fort biaix de gènere que les invisibilitza i les exclou de les mesures de suport.
  • Les treballadores de la llar han estat les primeres “acomiadades” per la crisi, sense cobertura d’atur ni possibilitats d’accés a les prestacions previstes pel Govern de l’Estat.
  • Especialment hem de cridar l’atenció en la situació de les treballadores de la llar en règim intern.
  • Les treballadores sexuals han quedat fora de totes les mesures,
  • Les dones sense llar, que de nou desapareixen en les xifres globals.
  • Les treballadores del sector de l’atenció domiciliaria i de la geriatria , sectors altament feminitzats, amb sous que no arriben a 1000€ nets mensuals i amb una gran majoria de treballadores d’origen immigrant.
  • Les dones migrades i racialitzades, que es veuen abocades a treballar en l’economia informal, quan no tenen la seva situació administrativa regularitzada.

El document del CNDC proposa un Pla de Mesures d’Emergència Social:

– Desplegar efectivament la Renda Garantida de ciutadania, aprovada pel Parlament Català, flexibilitzant i els requeriments d’accés i ampliant el criteri d’excepcionalitat recollit en l’apartat 3 de la Llei de RGC.

– Habilitar ja la vigència del Reglament de desplegament de la Llei 14/2017 de Renda Garantida de Ciutadania.

– Garantir, en el període de crisi pel COVID-19, per part dels governs amb competències una renda o prestació de mínim vital que doni cobertura a totes les persones que pateixin una situació de precarietat prèvia o derivada de la situació de crisis pels efectes econòmics i socials de la pandèmia.

– Garantir la intervenció integral a les dones en situació de violències masclistes, mantenint, sense retallades, tots els recursos previstos pel Pacte d’Estat contra la violència i reforçant els recursos socials de prevenció, detecció i suport a les dones exposades a situacions de violència que, en aquest context, es poden agreujar.

– Estendre el subsidi de desocupació o una renda garantida a les persones en atur que exhaureixin la prestació o les que no en tinguin accés en aquest.

– L’empadronament immediat d’urgència de les totes les dones migrades per tal que no quedin excloses de sistemes d’ajut, tinguin accés al sistema de salut i al sistema d’atenció social.

– La regularització Automàtica per a totes les dones estrangeres que havien iniciat el procés abans de la crisi , i les que ho puguin iniciar ara.

– L’homologació automàtica urgent, com a mesura excepcional, dels estudis realitzats per les dones migrades en els seus països d’origen; tant ara per accedir a les bosses de professionals a Hospitals, Centres de geriatria, o d’altres en plena emergència; com per accedir a una ocupació amb millors condicions una vegada superat l’estat d’alarma.

– Una moratòria en el pagament de lloguers i subministraments per a totes les dones que es trobin sense ingressos i/o acollides a les mesures d’Emergència Social, mentre duri la crisi sanitària, aturant qualsevol mesura de desnonament sense alternativa habitacional.

– Garantir habitatge social immediat per a les dones soles i amb famílies monomarentals que estan vivint en condicions de precarietat habitacional, ampliant les places d’emergència i els recursos de habitatge d’inclusió de les entitats socials.

– Implementar recursos habitacionals d’urgència específics per a les dones sense llar que suposin una protecció real i efectiva a les situacions de violència masclista que s’estan produint, també durant la crisi i en els recursos mixtes oberts.

– Crear i implementar un Pla de suport a les dones treballadores per compte propi per a garantir la prestació per persones autònomes per cessament d’activitat i que sigui complementada fins el Salari Mínim Interprofessional.

És imprescindible generar respostes i estratègies globals, coordinades, participatives i amb perspectiva de gènere i des de l’enfocament en drets, que posi al centre la cura i la dignitat de les persones.

En aquest enllaç podeu consultar el document En la crisi del COVID19, Visibilitzem  la precarietat amb perspectiva de gènere”.

Comments are closed.