EPA IV trimestre: El mercat laboral català substitueix llocs de treball a la indústria per ocupació als serveis, externalitzacions, temporalitat i precarietat

El 2018 finalitza amb una taxa d’atur de l’11,75%, (5,25 punts percentuals més que abans de l’inici de la crisi) i amb 451.400 desocupats (gairebé 200.000 persones més).

100.900 llars catalanes no tenen ja cap persona perceptora d’ingressos.

EPA IV TRIMESTRE 2018 – Principals dades CatalunyaPer províncies:

Aquest trimestre destaquem: 

  • La taxa d’atur, 11,75%, se situa encara lluny de la taxa del quart trimestre de 2007, abans de l’inici de la crisi, que estava en el 6,5%.
  • Hi ha 451.400 persones en situació d’atur, 27.800 menys que ara fa un any, però 47.700 persones més que el trimestre anterior. I encara hi ha 199.700 persones més en situació d’atur que el quart trimestre de 2007.
  • En un any s’han creat 74.900 llocs de treball, tot i que en el darrer trimestre s’han perdut 2.800, però encara hi ha 230.200 llocs de treball menys que abans de l’inici de la crisi.
  • A l’Estat espanyol la taxa d’atur se situa en el 14,45%, amb 3.304.300 persones en situació de desocupació, 462.400 menys que ara fa un any (-12,28%), i 21.700 persones menys que el trimestre anterior (-0,65%).
  • S’incrementa la població activa absoluta però es manté la taxa d’activitat en el 61,7%.
  • La població ocupada absoluta s’incrementa respecte al 2017, tot i que es redueix respecte al trimestre anterior, i la taxa d’ocupació creix lleugerament respecte a l’any anterior en mig punt percentual.
  • S’incrementa la taxa de temporalitat fins al 22,06%, 0,46 punts percentuals més que el mateix trimestre de l’any anterior, i la taxa de parcialitat fins al 14,61%, 0,63 punts percentuals més que la del quart trimestre de l’any anterior, i 1,31 punts percentuals més que el trimestre anterior.
  • Aquest trimestre hi ha més dones que homes en situació de desocupació (el 51,24% del total). L’atur s’ha incrementat en major proporció entre les dones que entre els homes trimestralment: 38.800 dones més (+20,16%) i 8.900 homes més (+4,24%). Però interanualment, l’atur masculí es redueix més que el femení. La taxa d’atur femenina (12,68%) és superior a la masculina (10,91%).
  • La taxa de parcialitat femenina se situa aquest trimestre en el 22,57%, gairebé tres vegades la masculina (7,55%). I la taxa de temporalitat femenina també és superior a la masculina.
  • L’atur juvenil s’ha incrementat aquest trimestre en 3.300 joves i en 2.300 joves respecte al mateix període de l’any anterior. Els joves representen el 18,83% del total de l’atur. La taxa d’atur juvenil (27,65%) és gairebé 16 punts percentuals més que la taxa d’atur general i la de  temporalitat juvenil és gairebé tres vegades la taxa de temporalitat general, i se situa en el 64,15%.
  • L’atur entre les persones estrangeres s’incrementa aquest trimestre en 14.200 persones i representen el 28,16% del total de persones en situació de desocupació.

 

  • Per sectors, aquest trimestre s’han destruït 15.000 llocs de treball a la indústria i s’han creat 18.000 als serveis. Interanualment, la indústria ha destruït 3.000 llocs de treball i els serveis ha creat 72.800 llocs de treball.
  • A la construcció, s’han creat 1.000 llocs de treball aquest trimestre, i 5.300 llocs de treball en relació a l’any anterior.
  • Per contra, a l’agricultura s’han destruït 6.800 llocs de treball aquest trimestre, i 200 llocs de treball en un any.
  • El 55,08% del total de persones ocupades a Catalunya treballen més de 40 hores setmanals i el 9,77% més de 45 hores setmanals.
  • D’altra banda, la població en situació de desocupació de llarga durada i de molt llarga durada creix: 188.700 persones porten més d’un any en situació d’atur, (el 41,80% del total) i d’aquestes, el 61% porten més de 2 anys sense feina (115.100 persones). 1 de cada 4 persones en situació de desocupació porten més de 2 anys sense feina.
  • El percentatge de població en situació de desocupació que no rep prestacions arriba al 70,23% (317.000 persones).
  • Pel que fa a les famílies, 100.900 llars no tenen cap persona perceptora d’ingressos, 131.900 habitatges tenen tots els seus actius en situació de desocupació i 262.700 llars tenen tots els seus treballadors assalariats amb contractes temporals.

Amb totes aquestes dades, no hi ha espai per missatges triomfalistes: continuem molt lluny del mercat de treball d’abans de l’inici de la crisi.

En aquest sentit, des de la UGT de Catalunya alertem que els bons resultats en la reducció de l’atur i la creació d’ocupació continuen amagant la precarietat, les desigualtats, la bretxa salarial i la pèrdua de drets laborals que caracteritzen el nou model de mercat de treball que s’està construint.

Al llarg de l’any 2018, hem denunciat constantment l’abús en la temporalitat, la parcialitat no voluntària, l’extensió de les jornades laborals més enllà de les 40 hores setmanals, les hores extres no compensades, els falsos autònoms, les noves formes de treball atípic, la destrucció d’ocupació a la indústria, amb l’increment en l’ús de l’externalització de serveis mitjançant empreses multiserveis, i altres elements que formen part d’aquest nou model de mercat de treball.

I per una altra banda, també hem alertat sobre la reducció de la cobertura en prestacions socials de les persones que han perdut la seva feina, l’increment de l’atur de molt llarga durada i que la situació dels joves i de les persones majors de 55 anys continuen sense solució davant la ineficàcia de les polítiques actuals.

Per tot això, el 2019 continuarem reclamant: 

  • Un canvi urgent de polítiques econòmiques i d’ocupació. És inajornable l’aplicació de mesures actives urgents per a la creació d’ocupació estable i de qualitat, i un canvi del model productiu basat en una política industrial que inverteixi en innovació, formació i coneixement, i que generi treball de qualitat.
  • La derogació immediata de les reformes laborals imposades pel govern i la reposició de tots els drets perduts per part de les persones treballadores, així com reforçar el diàleg social i la negociació col·lectiva per evitar la desregulació del mercat de treball.
  • La recuperació del poder adquisitiu perdut amb l’increment de l’SMI al mateix nivell que l’europeu: 1.000 euros i el trasllat a la negociació col·lectiva els acords assolits al AENC i l’ AIC per a què cap conveni estigui per sota dels 14.000 euros anuals.
  • L’impuls de la contractació indefinida i la jornada completa com a base de la contractació laboral, i el registre de la jornada i el control horari a les empreses, per evitar les jornades extenses i hores extraordinàries no compensades.
  • La recuperació efectiva del subsidi per desocupació per a persones majors de 52 anys, i una reforma global, integrada i consensuada de la protecció assistencial per desocupació, capaç de garantir la protecció social a les persones que perden la feina amb una major estabilitat, més cobertura i intensitat de protecció.
  • Unes polítiques actives d’ocupació públiques de qualitat i uns serveis públics d’ocupació amb més recursos humans i econòmics.

Comments are closed.