Informe 10 anys de la llei d’igualtat: només el 4,2% de les empreses que estan obligades a negociar un pla d’igualtat el tenen

10-anys-llei-igualtat

Informe "10 anys de llei d'igualtat"
376.3 KiB, 242 descàrregues

Detalls Descarrega l'arxiu

La UGT de Catalunya considera que la llei d’igualtat és una bona eina, però la manca de concreció i de règim sancionador han dificultat la seva implementació real a les empreses

El proper dia 22 de març es compliran 10 anys de la llei d’igualtat efectiva entre dones i homes. Aquest matí, la UGT de Catalunya i la Fundació Maria Aurèlia Capmany hem presentat en roda de premsa un informe de valoració sobre quina ha estat la implantació i l’efecte real d’aquesta norma al mercat de treball.

El nostre sindicat considera que la llei d’igualtat és una bona eina, però que ha quedat curta per la mancança d’un desenvolupament posterior. La seva indefinició i manca de concreció en molts aspectes ha dificultat la seva implementació real a les empreses i, per tant, el seu objectiu: crear un mercat de treball més igualitari i menys discriminatori per a les dones. En definitiva: les empreses no s’han cregut la llei, i l’administració, en una actitud absolutament paternalista, no ha obligat les empreses a complir-la.

  1. La principal eina que aporta la llei per a lluitar contra la discriminació laboral de les dones a les empreses són els plans d’igualtat, obligatoris en empreses a partir de 250 treballadors i treballadores. Però deu anys després de l’entrada en vigor de la llei, només el 4,2% de les empreses catalanes que estan obligades a negociar un pla d’igualtat el tenen (només 75 empreses de 1.796 han registrat un pla). Entre d’altres raons, perquè el sistema sancionador –que l’administració tampoc està aplicant- és del tot insuficient. També trobem manca de concreció en els temes que han de tractar els plans d’igualtat –amb la important absència de la salut laboral- i en l’obligatorietat de què sigui negociat amb la representació dels treballadors i les treballadores.
  2. L’altra eina que aporta la llei d’igualtat són els protocols contra l’assetjament, que són obligatoris per a totes les empreses, però la llei no defineix les conductes qualificades d’assetjament ni estableix una graduació ni sancions. A més, igual que passa amb els plans d’igualtat, no existeix un registre dels protocols elaborats per les empreses.
  1. La resta d’empreses, amb una plantilla inferior a 250 treballadors i treballadores -que en el cas de Catalunya són la immensa majoria, queden fora de l’obligatorietat de tenir un pla d’igualtat, però la llei estableix que han de preveure “mesures d’igualtat”. Tanmateix, les mesures d’igualtat són les grans oblidades de la llei, ja que aquesta no concreta res més sobre elles, ni tan sols els temes a regular.

Davant d’aquesta situació, des de la UGT de Catalunya i la Fundació Maria Aurèlia Capmany defensem:

·         La derogació de les reformes laborals, que han tingut un impacte especialment  negatiu per a les  dones.
·         L’adopció d’un gran  pacte per a la coresponsabilitat dins de l’Acord Interprofessional de Catalunya, com a impulsor de canvis normatius a les relacions laborals i traslladant-ho a la funció pública catalana.
·         Instem al Govern de la Generalitat a què recuperi la figura de les persones delegades d’igualtat previstes a la llei d’igualtat catalana.
·         Exigim al Departament de Treball un major control i sanció de  les empreses incomplidores de la llei d’igualtat.

En aquest enllaç trobareu l’informe.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*