Quan falten poques hores perquè l’alumnat torni a les aules, la incertesa, la sensació d’improvisació i l’incompliment d’acords són la tònica general als centres del servei públic d’educació. Malgrat haver disposat d’uns quants mesos per treballar en un pla de reincorporació a les escoles clar i que garantís un retorn segur de l’activitat a les escoles, el Departament ens ha tornat a sorprendre les darreres setmanes amb canvis constants, promeses incomplertes i una disponibilitat gairebé nul•la a negociar aquest pla de reincorporació amb els agents socials.
A hores d’ara i amb les dades que ens arriben dels centres, entenem que no podem parlar d’un inici de curs que garanteixi la seguretat de la comunitat educativa.
Ràtios
Malgrat la nostra insistència a l’hora d’exigir al Departament d’Educació una reducció de ràtios a tots els nivells i la incorporació de més professionals per fer-ho possible, començarem el curs amb unes ràtios amb pocs canvis en relació amb el curs anterior. En alguns casos, sobretot a secundària, les ràtios continuen sent les mateixes amb classes amb fins a 30 alumnes per classe. A primària la incorporació de nous docents és del tot insuficient per permetre el desdoblament de grups (un desdoblament molt complex en molts centres) i en molts casos l’aportació de nous recursos es fa suprimint les especialitats, fet que afectarà, no cal dir-ho, la qualitat educativa. Perdem doncs novament una oportunitat única per posar el nostre sistema educatiu al nivell que es mereix el país, amb unes ràtios i unes plantilles equiparables a les dels països de referència pel que fa a l’èxit educatiu.
Però el pitjor del cas és que en molts casos les dotacions extraordinàries, a banda d’insuficients, ni tant sols han arribat encara a tots els centres educatius quan tot just manca una setmana per a l’inici del curs escolar. Tampoc s’han resolt els dubtes pel que fa a personal vulnerable i a les no disponibilitats i és pràcticament impossible contactar amb els Serveis Territorials del Departament d’Educació per donar resposta al neguit d’aquells treballadors que, en la majoria dels casos, s’han reincorporat als centres malgrat el perill que representa per a la seva salut. No cal dir que tots aquests dubtes i incerteses tindran una repercussió important en les dotacions finals de què disposin els centres educatius el dia 14 de setembre.
Per acabar-ho d’adobar i amb una absoluta manca de respecte als acords entre el Departament i els sindicats, el Conseller ha convertit les places COVID -que havien de ser vacants amb cobertura d’1 de setembre fins a final d’agost- en substitucions. Això permetrà al Departament acomiadar aquest professorat en el moment que ho consideri oportú. Per si amb això no n’hi havia prou ens consten ja diversos casos de professors/es que no s’han pogut incorporar el primer dia de classe per estar en quarantena per COVID-19 i el Departament els ha comunicat que perdien el seu nomenament. Aquest és el respecte que té el Departament pels docents d’aquest país.
EPI
El material sanitari en molts casos encara no ha arribat als centres educatius. En el cas dels centres concertats, la dotació econòmica destinada a l’adquisició d’EPI per al personal és absolutament insuficient i en algunes ocasions les titularitats dels centres animen els seus treballadors a portar-se els EPI de casa. Cal recordar al Departament que per tal de garantir una correcta utilització dels EPI i dels protocols de seguretat que estableixi cada centre, no és acceptable que aquests equips arribin als centres educatius hores abans d’arribar els alumnes.
Les dificultats per garantir un retorn segur són especialment evidents als centres d’educació especial, sobretot per als especialistes de logopèdia i fisioteràpia que han de tractar amb alumnat de diferents grups, tractaments que en molts casos suposen una dificultat afegida a l’hora de mantenir les distàncies de seguretat.
A tot això hi hem d’afegir que a hores d’ara encara no sabem com caldrà gestionar la situació laboral d’aquells pares i mares dels alumnes que hagin de fer quarantena en cas de confinament.
La UGT de Catalunya lamentem profundament que en un moment en què més que mai esperàvem del Departament eficàcia, transparència i comunicació, totes tres coses hagin estat més absents que mai. En el cas dels sindicats, la comunicació del Departament ha estat absolutament nul•la i ha calgut fer molta pressió social perquè el Conseller hagi anat incorporant als plans de reincorporació alguna de les nostres reivindicacions. Malauradament i pel que podem comprovar, ni tant sols aquestes sembla disposat a complir el Departament.
