La participació dels delegats i les delegades de prevenció en la gestió dels riscos psicosocials

Prevenir els riscos psicosocials a través d’una avaluació i gestió adequada és una necessitat ineludible a hores d’ara, ja que les malalties i els trastorns mentals suposen la segona causa de les baixes laborals al nostre país (la primera són els trastorns musculoesquelètics i mals d’esquena). Si bé és cert que no podem imputar totes aquestes baixes només a les males condicions de treball, tampoc no podem descartar-ne la importància. Segons un estudi de la UGT elaborat amb la col·laboració de la Universitat Jaume I de Castelló, no prevenir els riscos psicosocials en el treball suposa un cost anual d’entre 545 i 810 milions d’euros que acaba assumint el sistema públic de salut, en la seva immensa majoria, ja que aquestes malalties no estan reconegudes dins del quadre de malalties professionals. Per tant, més enllà de l’obligació legal i de la responsabilitat de les empreses de garantir la salut de treballadors i treballadores, tenim també un motiu econòmic important.

Malgrat que la normativa reconeix l’organització i l’ordenació del treball com a factors de risc per la seguretat i la salut de les persones treballadores i l’elevat cost que ocasionen els trastorns de salut a causa de l’exposició a riscos psicosocials, la realitat ens mostra una manca en la implantació de les intervencions en les empreses. Les raons d’aquesta situació són tan diverses com les seves causes i, sens dubte, la peculiaritat i la complexitat dels riscos psicosocials respecte a la resta dels riscos de seguretat, higiene o ergonomia, pot ajudar a explicar (però no justificar) aquest menor tractament:

  • El caire multifactorial o multicausal d’aquests riscos.
  • La seva dimensió subjectiva en termes de percepció, afrontament o conseqüències per a la salut.
  • Una visió empresarial reticent a cedir poder de direcció i organització del treball.
  • La falsa creença que aquests riscos no estan prou coberts per la Llei de prevenció de riscos laborals i en el seu desenvolupament reglamentari.

Aquests obstacles interfereixen també en el desenvolupament i concreció de les actuacions, provocant l’aparició d’errades que poden arribar a qüestionar la validesa del procediment, així com l’eficàcia i viabilitat de la mateixa experiència de la intervenció. La participació de treballadors i treballadores en aquest procés no és només un dret reconegut per la normativa, sinó que és un element fonamental que aporta qualitat i validesa a la mateixa intervenció.

L’objecte de la prevenció de riscos és garantir la salut de les persones treballadores; per tant, no podem fer prevenció sense comptar amb elles, que són:

  • Qui millor coneixen el seu treball i entorn.
  • Qui tenen un coneixement i una percepció directa dels riscos que estan presents.
  • Qui pateixen les conseqüències d’aquests riscos sobre la seva salut.
  • Qui hauran d’aplicar, al final, les mesures preventives adients.

La participació, per tant, rau en el mateix ADN de la prevenció i no podem pretendre fer prevenció d’esquena als treballadors i les treballadores, ja que:

  • Ha de partir d’ells, recollint les seves experiències i coneixements.
  • Ha d’integrar-los com a subjectes actius dins de tot el procés d’intervenció, la qual cosa significa informar, sensibilitzar i formar-los sobre els seus riscos i les condicions de treball, així com sobre la forma en què aquests riscos seran avaluats i tractats.
  • Ha de retornar a ells, ja que són els principals destinataris de les mesures, qui les hauran d’aplicar i, en definitiva, de qui depèn l’eficàcia de les accions preventives.

Per aquest motiu la normativa espanyola i l’europea, tant la Llei 31/1995 de Prevenció de riscos laborals —que recordem que és la transposició de la Directiva marc 89/391—, van fer tant d’èmfasi en la consulta i participació dels treballadors i treballadores.

Si fem una mica d’arqueologia dels primers mètodes d’avaluació europeus, que van sortir als anys 70 del segle passat a Itàlia i a França (la metodologia del mapa de riscos a Itàlia, i els mètodes LEST, ANACT o Renault a França) podem veure que la participació era un element principal i que es basaven en el principi de validació consensual entre el coneixement tècnic i expert per un costat, i el coneixement directe, basat en l’experiència dels treballadors i treballadores.

Per tant, la participació dels treballadors i les treballadores, més enllà de ser un imperatiu legal, és un element clau que aporta validesa i qualitat al procés d’intervenció i en garanteix l’eficàcia. A més, és el punt de trobada entre el coneixement expert i el coneixement tècnic, fet que permet que els dos tipus de coneixements interactuïn i es complementin.

Per a més informació, us adjuntem algunes orientacions que els delegats i delegades de prevenció han de tenir en compte quan en una empresa es planteja fer l’avaluació dels riscos psicosocials, així com un tríptic informatiu sobre l’avaluació d’aquests riscos.

Documentació relacionada:

Recomendaciones prácticas de las evaluaciones y los procesos de intervención psicosocial

Tríptic: Evaluación de los riesgos psicosociales

OTPRL

 

Comments are closed.