La UGT de Catalunya reivindica lluitar contra l’antigitanisme que s’estén per Europa

El 8 d’abril es commemora la celebració a Londres, l’any 1971, del Primer Congrés Gitano Internacional, en què es van aprovar una bandera i un himne comuns i es va acordar treballar per demanar el reconeixement, per part de les Nacions Unides, d’una de les comunitats culturals històricament més discriminades i marginades al món.

Quaranta-vuit anys després, cal recordar la persecució ètnica que han patit des dels seus orígens, però també les deportacions, l’empresonament i el genocidi durant la Segona Guerra Mundial (s’estima que entre mig i més d’un milió de gitanos europeus van ser exterminats durant l’holocaust nazi). 

Cal tenir present la memòria històrica de l’holocaust perquè no caigui en l’oblit, es repari la dignitat d’un poble gairebé exterminat i serveixi com un recordatori al món d’allò que mai hauria de tornar a succeir. 

La població gitana encara pateix discriminació i racisme. A Europa augmenta l’antigitanisme. Aquest col·lectiu segueix enfrontant-se a prejudicis profundament arrelats en molts països europeus. A Hongria, Grècia, Itàlia, França i també a Espanya s’han donat agressions contra aquesta comunitat, moltes vegades motivades pels discursos i polítiques racistes que promouen alguns governs.

Fa pocs anys, Manuel Valls (ara candidat a l’alcaldia de Barcelona) quan va ser ministre de l’Interior de França es va negar a acollir ciutadans romanesos i búlgars d’ètnia gitana que vivien en campaments i els va expulsar del país, amb l’excusa de ser un problema de seguretat i delinqüència. Va vulnerar drets humans, el dret de lliure circulació i de residència d’aquestes persones dins la UE i va assumir una política més propera a l’exercida per la ultradreta de Marine Le Pen.

Matteo Salvini, ministre de l’Interior italià, per la seva banda, va anunciar l’any 2018 la creació d’un cens dels gitanos en aquell país i va amenaçar d’expulsar tots els que fossin irregulars. El seu lema és “Primer els italians i la seva seguretat”.

Al nostre país tampoc estem curats del mal de l’antigitanisme. Esdeveniments recents com el succeït a Vallecas revifa episodis de persecució, odi, senyalament i criminalització de tot un col·lectiu. I els mitjans de comunicació han tingut molta responsabilitat en aquest fet.

Si bé Catalunya és pionera en el reconeixement institucional de la identitat gitana i en visualitzar de forma positiva al col·lectiu (amb la declaració que es va aprovar al Parlament de Catalunya en el  mes de novembre de l’any 2001), i en portar a terme la realització d’un pla integral per la inclusió del poble gitano, la societat catalana no ha estat lliure de patir situacions discriminatòries envers la població gitana; una d’elles com la que es va viure a Badalona l’any 2010, en què l’alcalde d’aquest municipi i membre del Partit Popular a Catalunya, Xavier Garcia Albiol, durant la seva campanya electoral va repartir fulletons que relacionaven gitanos romanesos i delinqüència. Tot i la denúncia de SOS Racisme i la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC), l’any 2014 l’Audiència de Barcelona el va absoldre.

Des de la UGT de Catalunya estem convençuts que l’educació en el respecte cap a les minories ha de ser un eix bàsic per tal d’erradicar les actituds racistes de la nostra societat, tant en política com en la vida quotidiana i també als centres de treball.

Demanen al conjunt de la societat i, en particular, a les forces polítiques i mitjans de comunicació, un compromís ferm en la lluita contra l’antigitanisme que s’estén per Europa.

Comments are closed.