Entenem per vigilància de la salut dels treballadors i les treballadores totes aquelles activitats orientades a la prevenció de riscos laborals amb l’objectiu general d’identificar els problemes de salut i la realització d’intervencions preventives.
És, doncs, un concepte ampli que va des de l’assessorament sanitari col·lectiu a l’individual i a la investigació dels danys ocasionats per la feina amb la intenció de preveure’ls i evitar-los.
La trobem regulada en l’art. 22 de la Llei de prevenció de riscos laborals (LPRL), en el Reglament de Serveis de Prevenció, en els convenis col·lectius i en els diferents protocols d’actuació mèdica aprovats pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut.
De conformitat amb la LPRL, l’empresa està obligada a facilitar la vigilància de la salut periòdica a la seva plantilla mitjançant el servei de prevenció, ja sigui propi o aliè, i a fer-se càrrec de les despeses que es puguin generar, incloent-hi el desplaçament, en cas que fos necessari per dur a terme els reconeixements mèdics.
Pel que fa a l’obligatorietat d’aquests reconeixements, l’article 22 LPRL estableix que els reconeixements de la vigilància de la salut són voluntaris com a principi general, i obligatoris excepcionalment, amb l’informe previ dels representants dels treballadors, en aquests casos:
1. Quan els reconeixements siguin imprescindibles i no hi hagi un altre mètode per avaluar les condicions de treball sobre la salut dels treballadors: la decisió l’ha de prendre l’empresa, sempre de manera justificada, raonable i acreditada. Aquesta informació prèvia ha de ser remesa pel professional que realitzarà el reconeixement i en funció dels riscos que hi hagi en el lloc de treball, assessorat pel Servei de Prevenció.
Aquesta decisió unilateral de l’empresa ha de comptar amb l’informe de la representació dels treballadors i treballadores, encara que no sigui vinculant. Es recomana que es regulin aquestes situacions a través de la negociació col·lectiva, amb la finalitat que aquest dret de consulta sigui efectiu dins de la gestió de la seguretat i salut dels treballadors.
2. Quan els reconeixements mèdics siguin imprescindibles i no hi hagi un altre mètode per verificar l’estat de salut del treballador o treballadora, i pugui constituir un perill per a aquesta persona, per a altres treballadors o per a persones relacionades amb l’empresa.
3. Quan s’estableix per disposició legal en relació amb els riscos específics i activitats d’especial perillositat. Aquesta disposició legal pot estar regulada en les mateixes lleis o en les normes reglamentàries que les desenvolupen.
4. En els casos que el treballador o treballadora hagi de fer tasques amb risc de malaltia professional.
Pel que fa a la jurisprudència, trobem diferent casuística sobre l’obligatorietat dels reconeixements, així:
- STS 06/2015, declara obligatoris els reconeixements de vigilància de la salut del personal de les brigades rurals d’emergència, per la perillositat de la feina i riscos a tercers.
- STSJ PV 16/02/2016, obligatorietat per als treballadors i treballadores que realitzin treballs exposats a estrès tèrmic per fred, maneig de carretons i transpalets, treballs en espais confinats i exposats a soroll (RD 39/1997) i recomanable en el treball en alçades.
- STSJ Madrid 12/09/2016, obligatorietat per al personal del parc mòbil de l’Estat: conductors o amb treball en alçada.
Recordar que la negativa injustificada al reconeixement mèdic pot comportar l’obertura d’expedient sancionador al treballador o treballadora.
Com a garanties, la LPRL exigeix el consentiment informat per a la realització dels reconeixements, que ha de ser previ i informat, amb llenguatge clar i sense enganys sobre les proves a dur a terme i sense intimidació.
Així mateix, les proves han de respectar els drets fonamentals (dignitat, llibertat i intimitat) i proporcionades (adients, indispensables) a la finalitat que justifica la restricció del dret a la intimitat del treballador o treballadora.
Així:
– El reconeixement mèdic s’ha de fer únicament en funció dels riscos inherents a la feina.
– Els reconeixements mèdics s’han de dur a terme sota protocols específics. En el cas que no hi hagi protocols específics per als riscos detectats, almenys, els reconeixements mèdics han d’incloure els apartats següents:
- Història clinicolaboral
- Exploració clínica, control biològic i estudis complementaris en funció dels riscos inherents a la feina
- Descripció detallada del lloc de treball
- Temps de permanència a la feina
- Riscos detectats en l’anàlisi de les condicions de treball i temps de permanència
- Mesures de prevenció adoptades davant els riscos detectats
– Els reconeixements han de ser proporcionals als riscos inherents al lloc de treball i les característiques personals de cada treballador o treballadora.
– Han d’ocasionar les mínimes molèsties possibles a la persona.
– Confidencialitat de les dades obtingudes pels serveis de prevenció.
Pel que fa a quan s’han de fer els reconeixements, l’article 37 b del RD 39/97 del Reglament de serveis de prevenció estableix els moments següents:
- Reconeixement inicial: Després de la incorporació a la feina o després de l’assignació de tasques específiques amb nous riscos per a la salut.
- Reconeixements periòdics: per treballar en determinades condicions.
- Després d’absència llarga al lloc de treball, com a referència 6 mesos (per exemple, reincorporació després d’IT).
- Reconeixements derivats de la detecció d’un dany concret amb possible origen laboral.
- Reconeixements que s’han de fer al llarg del temps un cop finalitzada la relació laboral o l’exposició (p. ex., exposició a l’amiant).
Per acabar, cal recordar que el reconeixement mèdic previst en la selecció de personal és un reconeixement de salut previ a la contractació i, per tant, no s’aplica la legislació de salut laboral.
