L’electrosensibilitat ja té consideració d’accident de treball

Recentment s’ha dictat una sentència al Jutjat Social número 1 de Saragossa (Sentència 203/2018) que ha determinat que la patologia d’electrohipersensibiltat que patia un treballador va ser originada únicament i exclusivament per la seva activitat laboral i, per tant, les incapacitats temporals (IT) que ha tingut aquest treballador des de 2014 tenen caràcter laboral i s’han de considerar com a accident de treball. Aquesta sentència ja ha estat ratificada pel Tribunal Superior de Justícia d’Aragó amb la Sentència 691/2018.

Hi ha persones que davant l’exposició a camps electromagnètics no ionitzants, presenten una resposta biològica particular anomenada electrohipersensibilitat.

Què són els camps electromagnètics?

Un camp electromagnètic és el camp de força creat al voltant d’un corrent elèctric; està compost per un camp elèctric i un camp magnètic. Els camps elèctrics tenen el seu origen en diferències de voltatge: com més elevat sigui el voltatge, més fort serà el camp que en resulti. Els camps magnètics tenen el seu origen en els corrents elèctrics: un corrent més fort genera un camp més fort. Un camp elèctric existeix encara que no hi hagi corrent. Quan hi ha corrent, la magnitud del camp magnètic canvia amb el consum de potència, però la força del camp elèctric és la mateixa.

En el medi en què vivim, hi ha camps electromagnètics per tot arreu, però són invisibles per a l’ull humà. Per exemple, es produeixen camps elèctrics per l’acumulació de càrregues elèctriques en determinades zones de l’atmosfera per efecte de les tempestes; o el camp magnètic terrestre que provoca l’orientació de les agulles de les brúixoles en direcció nord-sud i que ocells i peixos utilitzen per orientar-se.

A més de les fonts naturals, en l’espectre electromagnètic hi ha també fonts generades per l’ésser humà. L’electricitat que sorgeix de qualsevol presa de corrent porta associats camps electromagnètics de freqüència baixa. A més, diversos tipus d’ones de ràdio de freqüència més alta s’utilitzen per transmetre informació, ja sigui per mitjà d’antenes de televisió, estacions de ràdio o estacions base de telefonia mòbil. L’exposició als camps electromagnètics es dona en els diversos àmbits en què es desenvolupen les persones, tant en l’àmbit laboral com en l’extralaboral. Hi ha nombrosos focus emissors de camps electromagnètics: punts wifi; cables elèctrics d’alta o mitjana tensió, siguin aeris, soterrats o enganxats a les façanes d’edificis; aparells o equips domèstics en funcionament; cadenes de música; telèfons intel·ligents o smartphones; tauletes tàctils, i fins i tot, tubs de llum fluorescent.

Els camps electromagnètics es regulen en el RD 299/2016 sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a camps electromagnètics, per als camps elèctrics estàtics, els camps magnètics estàtics i els camps elèctrics, magnètics i electromagnètics variables en el temps, amb freqüències compreses entre 0 Hz i 300 GHz.

Els efectes en el cos humà causats directament per la seva presència en camps electromagnètics poden ser tèrmics —com l’escalfament dels teixits per l’absorció d’energia procedent de camps electromagnètics— o no tèrmics —com l’estimulació dels músculs, dels nervis o dels òrgans sensorials. Aquests efectes podrien ser perjudicials per a la salut física i mental dels treballadors exposats; a més, l’estimulació dels òrgans sensorials podria donar lloc a símptomes transitoris, com vertigen o fosfens retinals. Les persones exposades poden presentar molèsties temporals, alteracions del coneixement o altres funcions cerebrals o musculars i, per tant, podrien repercutir en la capacitat de la persona per treballar de manera segura; en definitiva, podrien suposar riscos per a la seguretat.

Què és l’electrosensibilitat?

L’electrosensibilitat o electrohipersensibilitat és d’una malaltia purament orgànica, reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). De fet, durant la reunió de l’OMS a Ginebra, que es va celebrar el 13 de maig de 2011, es va crear un subcomitè per discutir sobre la sensibilitat química múltiple i l’electrosensibilitat, i aquestes dues patologies es van catalogar dins de la Classificació Internacional de Malalties (ICD).

És un quadre clínic format per molts símptomes, d’origen neurològic central, caracteritzat per fatiga, mal de cap, problemes de concentració mental, picors, irritabilitat i dolors ossis i musculars. Aquesta simptomatologia empitjora clarament amb l’exposició del pacient a radiacions electromagnètiques fins i tot a baixa intensitat i per sota dels valors mínims legals establerts.

Gestió de l’empresa per l’exposició a camps electromagnètics

En el disseny dels llocs de treball s’ha de tenir en compte l’exposició a camps electromagnètics: la gran quantitat de cablejat elèctric procedents dels ordinadors, cables de xarxa, impressores i la seva falta d’apantallament, així com l’existència de WIFI, estacions transformadores, microones industrials, i generadors de camps electromagnètics com els aparells de ressonància magnètica utilitzats per al diagnòstic mèdic (amb legislació específica).

Quan l’avaluació de riscos determina la presència de camps electromagnètics en el lloc de treball, l’empresa ha d’avaluar els riscos que se’n deriven. Si se superen els nivells màxims permesos en l’esmentat RD 299/2016, s’han de dur a terme unes avaluacions més detallades i introduir mesures de prevenció addicionals per evitar-ne o reduir-ne els riscos. L’empresa també ha de facilitar informació i formació al seu personal respecte a aquests riscos, comptar amb la participació de la població treballadora en la gestió de riscos, especialment els delegats i delegades de prevenció mitjançant el Comitè de Seguretat i Salut, i realitzar la vigilància de la salut específica.

Actuació dels treballadors

Els possibles treballadors i treballadores afectats d’electrosensibilitat, ho han de posar en coneixement del personal sanitari del servei de prevenció, que determinarà les mesures de prevenció addicionals necessàries, i informar-ne els delegats i delegades de prevenció perquè actuïn mitjançant el Comitè de Seguretat i Salut.

En cas de dubte, podeu acudir a l’Oficina Tècnica de Prevenció de Riscos Laborals de la UGT de Catalunya, on us podrem assessorar.

Comments are closed.